RENTAS REALES EN 1315 DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

RENTAS REALES EN 1315
DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

EN AQUEST LIBRE SON CONTENGUDES E SCRITES PER MENUT PERTICULARMENT E DECLARADAMENT TOTES LES RENDES QUEL SENYOR REY HA EN CATHALUNYA ET EN REGNE DE VALENCIA ET EN REGNE DARAGO. ENCARE HI SON SCRITS ET CONTENGUTS TOTS LOS VIOLARIS ET TOTES LES ASSIGNACIONS FETES PER LO DIT SENYOR REY O PER SOS PREDECESSORS EN LES DITES RENDES E LOCHS EN LA FORMA QUES SEGUEIX.

En lany de nostre senyor de M.CCCXV fo fet aquest libre per ma de Francesch Ferriol.

Assi comensen les rendes quel senyor Rey ha en Cathalunya e los violaris e assignacions que per concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens e cavallers e altres homens de Cathalunya.

Lo loch de Figueres.
Solidos barchinonenses.

Valen les rendes de Figueres segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres cascun any. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch uns anys ab altres cascun any pagat lo salari del batle que es CCC solidos lany tro a. 300 s
E es cert que en les dites rendes e esdevenimens ha En P. de Fonollet cascun any per otorgament del senyor Rey ad beneplacitum III.m solidos barchinonenses.

Pontons Crexell et Borrassa.
Las rendes del castell de Pontons e de Crexell e de Borrassa valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1500 s.
Item valen los esdevenimens de la batlia dels dits lochs cascun any segons que en los temps passats han valgut tro a. 55 s.
E per aquesta raho val tan poch car la jurisdiccio dels dits lochs se destreny per lo batle de Figueres.
E en les dites rendes et esdevenimens pren misser Dalmau de Pontons vicecanseller del senyor Rey per atorgament del senyor Rey a ell fet a vida sua.

Campredon.
Les rendes de Campredon e tots los esdevenimens te lo noble en Jaspert de Castellnou de sa vida en axi quel senyor Rey no hi pren res. E poden valer les rendes cascun any tro a. 1000 s.

Dua Castella.
Les rendes de Dua Castella valen uns anys ab altres. 380 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen fort poch.

Busuldo.
Les rendes de Busuldo valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 2800 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a….
En les quals rendes ha En Jacme de Cornella cascun any a violari M. solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de casa del senyor Rey. (messio:despesa:gasto)

Gerona.
Les rendes de Gerona valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. (no se ve, 4 cifras).
Item los esdevenimens del dit loch tro a….
En les quals rendes ha En R. Gibos cascun any a violari II.m D solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de casa.

Item lo tribut dels jueus de Gerona et de Gerones ab tota ça culleta cascun any et pren lo Tresorer per lo senyor Rey. 13300 s. (no se ve bien).
Totes les rendes damunt dites de Gerona et trahut son assignades ara als marmessors del comte Durgell et a aquells que havien assignacion en les rendes de Leyda. Salvant III.m solidos quin romanen a la messio de la casa.

Lagostera.
Les rendes del castell de Lagostera ab los esdevenimens poden valer cascun any tro a. 6500 s.
Lo qual loch ab les rendes et esdevenimens te En Guerau de Rochaberti a violari.

Caules de Malaveya.
Les rendes de Caules de Malaveya valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 3500 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a. 80 s.
Les quals rendes et esdevenimens an Gaubert Dalalo et prenles per ell En Johan de *Calms mercader de Perpinya en paga de XXIX.m DCCVII solidos barchinonenses qui a ell romanien a pagar de una gran quantitat et totes les pagues quen son fetes se scriuen cascun any en la fi de la carta del deute.

Palamos.
Les rendes de Palamos valen un any segons que son acustumades de vendre unas anyes ab altres. 265 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a. 75 s.
En les quals rendes han assignacio los hereus den Simon de Geronella de II.* migeres de forment et de VIII migeres de ordi et de XV solidos en diners.
Item hi pren En R. de Senta Pau qui no ha puyns a violari. 240 s.

Sent Esteve de Palamos.
Les rendes de Sent Esteve de Palamos valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 500 s.
E de les dites rendes feudonacio lo senyor Rey pera tots temps an Simon de Geronella çaenrere et als hereus e successors del dit Simon de Geronella.

Torrella de Muntgri. (1)
(1) Esta población y las tres que siguen se encuentran tachadas en el códice, y al margen se lee la siguiente nota: Tots aquests lochs ha retuts lo senyor Rey an Bernat de Cruylles et ha desfet lo cambi.
Les rendes de Torrella de Muntgri valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 14250 s.
Item valen los esdevenimens de Torrella tro a. 2000 s.
En les quals rendes et esdevenimens pren lo noble En Dalmau de Castellnou III.m solidos cascun any ço es II.m solidos per la guarda del castell a ell et a son hereu mascle et M. solidos perpetuals.
Item hi pren En Gispert de Pals per raho de la guarda et del estatge del palau del senyor Rey de Torrella CC solidos ad beneplacitum.
Item hi pren En Bernat de Tous correu del senyor Rey a violari per guardar los boschs et les deveses quel senyor Rey ha a Torrella CCXL solidos. E oltreaço li a donada lo senyor Rey la *corretoria de Torrella la qual no es enclosa e nos ven en les dites rendes.
Item hi pren labada del castell CXXX solidos.
E oltre çoquel senyor Rey ha donat an Gisbert de Pals per la guarda del dit palau ha donada I.a sajonia qui val be CC solidos la qual sajonia no entre en les vendes de les dites rendes.
Tot lo romanent de les rendes damunt dites son assignades a la messio de casa.
Aquestes ha dades ara lo senyor Rey al Infant don Jacme.

Perataylada. (Peratallada, Pedra tallada, Piedra tajada)
Les rendes de Perataylada valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. * 6200 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch de Peratallada….
En les quals rendes prenen perpetuals les dones de Sancta Maria de la Mar de Palamors per misses a dir C solidos.
Item hi pren labadadel castell de Peratallada cascun any CXX solidos. Item En Berenguer Daquilo, ad beneplacitum per serviy de I cavall armat CCL solidos.
Item P. Gerones per semblant raho altres CCL solidos.
Tot lo remanent de les dites rendes es assignat a la messio de casa.

Cruylles.
Les rendes de Cruylles valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del loch de Cruylles….
En les quals rendes pren la guarda del castell del dit loch cascun any CXX solidos.
Item hi pren En Berenger ÇaDevesa per raho de I mas que te qui es al terme de Cruylles lo qual mas lo havia assignat a violari. E del qual mas li fo assignat pletge et ha guaanyat per sentencia quen reeba tot ço qui* exira.E el dit Bernat de Cruylles deu satisfer al senyor Rey de tot ço que exira del dit mas cascun any.
Tot lo romanent de les dites rendes de Cruylles es assignat a la messio de casa.

Esclanya et Regencons.
Les rendes de Esclany et de Regencons valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1200 s.
E aquestes rendes son assignades a la messio de casa et los esdevenimens del dit loch responen a la cort de Peratallada.
Tots aquests lochs ha retuts ara lo senyor Rey an Bernat de Cruylles.

Gurb.
Les rendes de Gurb valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1250 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a. 100 s.
Les quals rendes son assignades al noble En R. Folch en pago daquells X.m solidos quel senyor Rey li dona en lochs certs de Cathalunya per ses cavalleries. E ara el senyor Rey ha assignades les rendes del dit loch al bisbe de Vich.

Vich.
Les rendes de Vichab los esdevenimens valen uns ab altres tro a. 800 s.
Los esdevenimens si negu niix van ab aquells que reeb lo batle de Gurb.
Les dites rendes son assignades al noble En R. Folch en pago dels dits X.m solidos que pren cascun any per ses cavalleries.
E les rendes quel senyor Rey ha novellament en Vich per lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich son tro a DCC solidos.
Dels quals ha donats lo senyor Rey an Peyro escuder de misser Dalmau de Pontons les crides que valen tro a CC solidos. E axi romanen. 500 s.

Tagamanent.
Les rendes de Tagamanent valen cascun any tro a. 825 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a. 55 s.
En les quals rendes pren cascun any per violari En Bort de Munt Cortes VI diners cascun dia que fa cascun any CLXXX solidos.
Tot lo romanent de les dites rendes es assignat a la messio de casa.

Vilamajor.
Les rendes de Vilamajor valen cascun any tro a (menys del delme). 1400 s.
Les dites rendes son assignades an G. Santa Coloma a violari.
Item hi es lo delme qui pot valer cascun any tro a. 1000 s.
Aquest delme es assignat a violari an Riambau desFar.
Item valen los esdevenimens del dit loch los quals pren lo batle de Cardedeu e de Vilamajor quin dona compte ab ço que reeb de Cardedeu et poden valer pagat lo violari del batle qui es CC solidos tro a. 100 s.

Cardedeu.
Les rendes de Cardedeu valen cascun any tro a. 700 s.
Item valen Ios esdevenimens de la batlia del dit loch ab los esdevenimens del dit loch de Vilamajor tro a. 275 s.
E les dites rendes ha donades lo senyor Rey a violari an Riambau des Far.

Caules de Muntbuy.
Les rendes de Caules de Muntbuy valen cascun any tro a. 2850 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch valen abatuts CL solidos quey pren lo batle per son salari tro a. 50 s.
Le quals rendes son assignades al noble En R. Folch en paga daquells X.m solidos que ell pren en altres lochs de Cathalunya per ses cavalleries.
E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo cambi que fet ha ab lo senyor Rey.

Sent P. dor. (Sentpedor)
Les rendes de Sent P. dor valen cascun any tro a. 2200 s.
Item valen los esdevenimens cascun any abatut lo reedelme quey pren lo batle tro a.
100 s.
Les quals rendes son assignades al noble En R. Folch en paga dels dits X.m solidos que ell pren sobre alguns lochs de Cathalunya per ses cavalleries. E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo dit cambi.

Rendes antiguesde Bergua et de Bergueda.
Les rendes antigues de Bergua et de Bergueda valen cascun any tro a. 2350 s.
Item los esdevenimens de loysmes tro a. 100 s.
Les quals rendes son assignades al dit noble En R. Folch en paga del dits X.m solidos que pren per ses cavalleries.

Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.
Les rendes novelles de Bergua et de Bergueda les quals foren haudes de la comtessa de Pallars per lo cambi que feu ab lo senyor Rey valen cascun any. 11750 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro a….
En les quals rendes han assignacio los Preycados de Barchinona de de II.m solidos a violari.
Item En R. Esquirol servent per violari LX solidos.
Item hi pren la Casa de Sent Johan del Espital de Bergua per V pebordries que hi assigna A. Roger M. solidos.
Item dona hom cascun any a aquell qui te et guarda el palau del senyor Rey de Bergua CCCLX solidos.
Item hi pren lo noble En R. Folch per assignacio quel senyor Rey lin ha feta novellament per ses cavalleries per çoque li leva de la assignacio que havia en les rendes que cambia ab lo bisbe de Vich çoes en los locs de Gurb e de Sent P. dor et de Caules de Muntbuy V.m I. solidos.
Item ha cambiat lo senyor Rey ab labat de Sent Lorens de Baga les rendes de Balcebra qui son de les dites rendes et poden valer de DCC a DCCC solidos ab los esdevenimens. En axi que la meytat de les dites rendes son sues perpetualment e laltre meytat pren en paga de Il.m D solidos que romanien a pagar daquells III.m solidos quel senyor Rey li dona en lo cambi quels prena tant tro que sia pagat.
Item hi pren En Ramon Dabella los quals solia pendre en les rendes de Leyda et halsli mudats lo senyor Rey II.m solidos barchinonesos.

Manresa.
Les rendes de Manresa valen cascun any tro a. 4400 s.
Item los esdevenimens valen tro a….
En les quals rendes ha violari Na Berengere des Puyol D solidos.
Item Na Sansper violari CLX solidos.
Les quals rendes exceptatslos forns et II parells de capons quel senyor Rey si haretenguts ha cambiades ab lo bisbe de Vich. E pot valer ço que hi pren lo bisbe tro a DCC a DCCC solidos.

Terrassa.
Les rendes de Terrassa valen cascun any tro a. 3200 s.
Item los esdevenimens valen tro a….
De les quals rendes pren En Bernat Marti batle per salari de la dita batlia CCC solidos.
Tot lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga en paga daquells X.m solidos que ella ha assignats sobre la batlia de Barchinona a violari.

Asi comensen les rendes de Barchinona.

Leudes de les Moles de terra de Barchinona.
Les leudes de les Moles de terra de Barchinona valen tro a. 180 s.
Item les leudes de les Moles de mar et del cavall fust valen tro a. 380 s.
E aquestes rendes son assignades a la dona Na Sibilia de Saga en paga daquells X.m solidos que ella te assignats sobre les rendes damunt dites.

Leudes de vin de mar et de terra de la ciutat de Barchinona.
Item valen les leudes del vinde mar et de terra de la ciutat de Barchinona tro a. 1550 s. Item valen les leudes del peix e de les olles de Barchinona tro a. 260 s.
En aquestes leudes ha assignats la capella de Valldaure perpetuals CCCC solidos.
Els romanens son assignats a la dona Na Sibilia de Saga a compliment dels X.m solidos damunt dits.

Renda dels Maells de Barchinona et dels censals daquella.
Les rendes dels Maells de la ciutat de Barchinona et dels censals daquelles rendes valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1550 s.
En les quals rendes pren En R. de Conit cavaller per raho de ça muller cascun any perpetuals DLX solidos. E aquests pren per interesse de M. morbatins quel pare de la dita dona presta al senyor Rey En Jacme et dels quals na assignacio del dit senyor Rey En Jacme.
Item hi ha assignats En Berenguer de Finestres a violari X morbatins que valen XC solidos.
Tot lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga en paga dels X.m solidos damunt dits.

Rendes dels Molins Reyals del senyor Rey de la ciutat de Barchinona et de la Farneria.
Les rendes dels dits molins del senyor Rey valen cascun any ab la Farneria. 22000 s.
E en aquesta venda senclou so que alguns foresters hi han qui hi prenen lur part per ma del batle e son aquests: En Jacme Çabastida Simon des Lor per En G. Ça Rocha et per lareu (I.´hereu, el heredero) den Romeu Gerart et per En Bernat Daversso. Encara çoquey prenen los hereus den Simon de Vich et açoque hi prenen lo comprador ho met en compte al senyor Rey en los dits XXII.m solidos.
Item hi meten los dits comprados los censals antichs que ha assignats a Valldaure.
Primerament munta la part quey pren Jacme Çabastidaper II.es moles et II quartans quey ha per compra que A Çabastidapare seu ne feu den P. Boyl a qui lo senyor Rey lo havia donat et pot valer cascun any tro a IIII.m solidos.
Item munta la part quey prenen los hereus de la dona Na Berengarona muller que fo den Romeu Gerart en lo moli que te el casal del Clot el molnar de Barchinona lo qual li vene lo senyor Rey Namfos (Nalfons, Alfons, Alfonso, Alonso) per alou per preu de XIIII.m solidos et am (ab: amb) carta que fo feta VII kalendas marcii anno MCCXC la qual carta es registrada en lo libre o registre de la batlia….. E nos troba que hi agues carta de gracia. Empero creu que en les sentencies quen Jacme de Bizaya dona apres la fi del senyor Rey Namfos se trobara que la dita venda fo revocada paguant lo senyor Rey a la dita dona los dits XIIII.m solidos et prenhi cascun any entorn de DC a DCC solidos.
Item munta la part que pren En Bernat Daverso en lo moli que te el casal del Clot veyll lo qual li dona lo senyor Rey a vida sua ab carta qui fo feta VIII idus madii anno MCCCVIII (1308). E munta çoque pren cascun any tro a DC o a DCLXXX solidos.
Item munta la part quey pren En Simon des Lor ab les II.es moles que te qui foren den G. ÇaRocha de DCCCC a M. solidos.
Item munta la part quel senyor Rey pren en lo moli appellat Carbonell la qual part prenen los hereus den Simon de Vich per interesse daçoquels es degut per la cort de DC a DCC solidos.
Item munta ço quels comprados metenen compte al senyor Rey dels censals que fa donar an Bernat de Marimon per raho de Valldaure et ab los LXXV solidos que lexa a les dones de Sent P. de Barchinona que fayen censals los quals censals son CC solidos que prenen en lo moli den Guilabert de Maya DCXCV solidos.
E axi muntaria ço dels foresters et ço dels censals que meten en compte tro a VIII.m solidos.
Item prenenen les dites rendes dels molins les manoretes de Barchinona perpetuals DCCXX solidos.
Item hi pren En F. de Vilardell qui es batle dels dits molins VI diners cascun dia que fan lany CLXXX solidos.
Item hi pren layguador cascun any tro a CCCLX solidos.
Item hi pren En Badia scriva dels dits molins poc mes o menys segons que blat val CCXL. Item hi pren En P. March per la moltura que hi deu pendre LIIII solidos.
Item hi pren En Jacme …. de la cambra del senyor Rey poc mes o menys CCLX solidos.
Item hi pren En G. Jorda II quartans de forment molts que valen segon que blat val de DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item hi pren En Bertran Riquer quels hia a violari cascun any CCC solidos.
Aquests son ara assignats a les Menoretes de Barchinona.
Item en G. Lobet frare del P. Lobet per II quartans de …. DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item hi pren la nudrissa qui fo de dona M. filla del senyor Rey altres II quartans de DCCXX a DCCXL solidos.
Item En Polit qui ha assignacio a violari sobre la Farneria de CCC solidos.
Item en P. de Cardona qui guarda lo Palau de Barchinona qui hi pren de violari sobre la Farneria CCXL solidos.
Item En G. de Quadres de la botellaria del senyor Rey III diners tots dies qui fan lany XC solidos.
Suma que munten los damunt dits violaris et salaris mes de V.m solidos.
Item hi pren madona Na Sibilia de Saga a qui fallen a compliment dels dits X.m solidos V.m solidos a vegades mes o menys segons que les rendes de Barchinona en que ella ha assignacio se venen.
Item meten en compte los comprados les obres reyals necesaries quisi fan les quals fan lo batle el scrivadels molins qui les donen scrites per menut el compte es a vegades molt a vegades poch.
Item meten en compte los dits compradors les vagues dels molins qui a vegades a mal temps munten a gran quantitat et a vegades a cuminal mas tots temps hia vagues.
Item lo batle general hi a a fer tots anys obra novella qui munta a vegades a quantitat de ….
Item hi a assignacio lo noble En R. Folch per ses cavalleries no contrestant negune assignacio M. solidos.
E tot ço que sobre de les dites rendes es assignat a la Dona Na Sibilia de Saga en paga dasso que li es degut de ço que li es fallit de temps passat que munta be a VilI.m solidos.

Tribut dels Juheus de Barchinona.
Lo tribut dels jueus de Barchinona val cascun any. 24000 s.
Los quals son assignats axi com se segueix:
Primerament hi pren lo noble En R. Folch XIIII.m solidos.
Item hi pren la dona Na Sibilia de Saga a violari V.m solidos.
Item hi pren en Bernat Ricart a violari III.m solidos.
Item son assignats los quals sobre de la dita quantitat a la messio de la casa del senyor Rey.
Daquests II.m solidos mana donar lo senyor Rey an G. de Xanesveres M. solidos et els romanens romanen a la dita messio de casa.
E axi son tots los dits XXIIII.m solidos complits en la dita forma.

Quintar de Barchinona.

Lo quintar de Barchinona ten per lo senyor Rey en G. Oulomar jutge de la cort a cens de XX morbatins que son. 180 s.
E daquests ne paga lo dit G. Olomar a la esgleya et son perpetuals C solidos.
E tot lo romanent pren la muller den G. Corroger çaenrere sartre del senyor Rey qui hi pren a violari CL solidos.
E axi daço no sobre res.
Leudes del Roudor de Barchinona.
Les leudes del Roudor de Barchinona son establides als hereus den Berenguer Mayol an Michel Marchet et an Bernat Marchet et valen de renda tro a. 4000 s.

Leudes quel senyor Rey solia pendre et haver en Barchinona.
Les leudes quel senyor Rey solia haver en Barchinona valen de renda tro a. 6000 s.
E el senyor Rey establiles an Bernat Marchet et als hereus den P. Burgues a cens de ….

Molins del Coll de la Çelada de Barchinona.
La renda dels molins del coll de la Çelada de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.
E el senyor Rey establiles an P. dez Ledo scriva seu a cens de ….

Batlia de Barchinona.
Los esdevenimens de la batlia de la ciutat de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.

Vilafrancha.
Les rendes de Vilafrancha valen cascun any tro a. 7000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch de Vilafrancha valen cascun any tro a. 300 s.
En les quals rendes et esdevenimens ha assignacio la dona Na Brunissen de Cervello a violari V.m solidos.
Item En Bertran de Canelles a violari. M.D solidos.
Item la muller den G. Torroge perpetualment la meytat de la sajonia que val CCCC solidos cascun any.
Item En G. de Mirambell a violari CCC solidos.
Item se ha a levar dels diners damunt dits la messio ques fa nes fara en lo plet qui es entrel senyor Rey e lalmoyna dels fets de les Perallades.

Font Rubia.
Les rendes del castell de Font-rubia poden valer cascun any tro a ….
E son assignades an Ramonet de Mediona per II.m morbetins quel senyor Rey li ha donats. En axi que prenga las rendes et fassa sues tro quel senyor Rey haja pagada la dita quantitat.

Bruch et Ça Guardia.
Les rendes dels castells de Bruch et de Saguardia poden valer cascun any tro a ….
Les quals rendes te a violari En Ramonet de Mediona.

Apiera et Agualada. (Igualada)
Les rendes de Apiera poden valer cascun any tro a XII.m solidos ab los esdevenimens. Item les rendes de Agualada ab los esdevenimens III.m solidos.
E axi poden valer cascun any entre amdos los dits locs. 15000 s.
E totes les dites rendes son assignades al noble En R. Folch de sa vida.

Araprunya.
Les rendes del castell Daraprunya poden valer cascun any tro a. 1500 s.
Item poden valer los esdevenimens tro a. 120 s.
E les dites rendes son assignades a violari an Galceran ÇaCort.

Tarregona.
Les rendes de Tarregona valen cascun any al senyor Rey tro a. 4700 s.
E daquestes ha assignats lo senyor Rey cascun any a la obra del castell de Tarregona II.m solidos.
Item hi pren En F. de Manresa perpetuals M. solidos.
Item hi pren per violari Na R. Guascha C solidos.
E tot lo romanent es assignat al noble En P. de Queralt per raho de les cavalleries que te del senyor Rey.

Valls et Santa Maria des Pla.
Les rendes de Valls et de Santa Maria des Pla valen cascun any tro a. 1275 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro a. 55 s.
E les dites rendes et esdevenimens son assignades al noble En P. de Queralt per raho de les dites cavalleries.

Cambrils.
Les rendes de Cambrils valen cascun any tro a. 1300 s.
Item valen los esdevenimens cascun any tro a. 100 s.
El senyor Reyha assignades les dites rendes al noble En G. Deutensa per M.CCCL solidos quey ha dassignacio los quals pren en paga daquells VI.m solidos quel senyor Rey li assigna de sa vida sobre les rendes Duxo (1).
(1) Este párrafo se halla escrito al margen, como en sustitución de otro tachado, en el que se leen las siguientes palabras: E aquestes rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.

La Montanya de Prades.
Les rendes de la Montanya de Prades valen cascun any ab los V locs de la dita montanya. 20000 s.
Item los esdevenimens e les batlies dels dits locs valen cascun any ables questes tro a. 5000 s.
E totes les dites rendes et esdevenimens son assignades als marmessors del noble Comte Durgell per interesse tro sien pagats del deute del preu del comdat.

Monblanch.
Les rendes de Muntblanch valen cascun any tro a. 5000 s.
Item los esdevenimens valen tro a. 350 s.
Les quals rendes et esdevenimens te la molt alta dona Alienor muller del senyor Infant don Jacme. (Leonor, Eleonor).

Esprats Sent Marti et la Manresana.
Les rendes Desprats de Sent Marti et de Sa Manresana valen cascun any tro a. 700 s.

Argensola.
Les rendes Dargensola valen cascun any tro a. 600 s.

Vissiana Muntfalco Rubiola et Biure.
Les rendes de Vissiana et de Muntfalco et de ÇaRubiola et de Biure valen cascun any tro a. 800 s.
E totes les rendes dels locs escrits en aquesta pagina sonen Segarra et son assignades al noble En P. de Queralt per ses cavalleries.

Timor.
Les rendes de Timor valen cascun any tro a. 560 s.
En les quals rendes ha assignacio En P. de Mediona ad beneplacitum CC solidos.

Pallarols.
Les rendes de Pallarols valen cascun any tro a. 250 s.

Muntmaneu et Sa Paladella.
Les rendes de Muntmaneu et de Ça Paladella valen cascun any tro a. 340 s.

Guardia Palosa.
Les rendes de la Guardia Palosa valen cascun any tro a. 620 s.

Puigalt.
Les rendes de Puigalt valen cascun any tro a. 550 s.

Sadaho et Riber.
Les rendes de Sadaho et de Riber valen cascun any tro a. 240 s.

Sententoli.
Les rendes de Sententolivalen cascun any tro a. 240 s.
Les rendes de aquests VII locs damunt en aquesta carta contengudes son assignades al noble En Berenger Dangleola a XV anys los quals comensaren X.° kalendas decembris anno Domini M.°CCCIX loqual dia la carta del atorgament fo feta. E finit lo dit temps de XV anys ha atorgat et donat lo senyor Rey al dit noble de gracia II.m solidos per V anys sobre les dites rendes cascun any apres los dits XV anys.

Munt Cortes.
Lo loch de Munt Cortes ha donat lo senyor Rey an Berenger de Jorba per a tots temps a ell et als seus a serviy de I cavall armat. E el senyor Rey hasi retengut mirimperi et host et cavalcada. (mirimperi: mer imperi se lee en páginas anteriores)

Copons.
Les rendes del loch de Copons ha donades lo senyor Rey an Jacme de Copons de sa vida.

Gaver.
Les rendes de Gaver poden valer cascun any tro a. 150 s.
En les quals rendes ha perpetuals la casa de Sent Antoni de Cervera C solidos jaccenses. E tot ço que roman de les dites rendes pren En Geraldi Duluga de sa vida.
(solidos jaccenses: sueldos jaqueses, de Jaca, Jacca, Iaca, Iacca).

Cervera.
Les rendes de Cervera valen cascun any tro a. 10000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch de Cervera valen cascun any tro a ….
En les quals rendes ha de violari per ses cavalleries lonoble En G. de Muncada IIII.m solidos.
Item hi pren lo Monestir de Santes Creus per raho de una capellania quel senyor Rey hi establi CCCC solidos.
E ara lo senyor Rey en lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich hali cambiades de les rendes del dit loch CXVI migeres et I quartera V puyerons dordi a raho de V solidos la migera que munta DLXXXIIII solidos. En aytal condicio que del luysme que pervendra deles honor per ques fan les dites migereshaja lo senyor Rey les II.es parts et el bisbe la terçapart. Item ha escambiats lo delme del forment del dit loch et del ordi et de la mostura et de la avena et / Aquí salta la página 253 a 256 /
ta batlia cascun any tro a. 350 s. j.
E en les dites rendes et esdevenimens pren lo batle per son salari M. solidos jaccenses.
Item hi prenen les sors menors de Leyda M. solidos jaccenses.
Item hi pren En R. Gibos D solidos. jaccenses.
Item Michel Dun Castello CLXXX solidos. (Uncastillo, Uncastiello, Un Castello)
Item P. de Penafreyta per guarda del castell de Leyda CL solidos.
Item hi pren En Johan Sançper violari cascun dia XII diners que fan CCCLX solidos.
Item hi pren En Johan Ruvira sartre per violari cascun dia XII diners jaccenses que fan CCCLX solidos jaccenses.
Item hi pren Na Mingueta Doscha IIII diners jaccenses cascun dia per violari que munta per I any CXX solidos jaccenses. (De Oscha, De Osca, De Huesca)
Item hi pren En Bernat des Soler de Rabinat VI diners jaccenses cascun dia per violari que fan per I any CLXXX solidos.
Item hi pren Na Ramona de Rubio et Nastorina per violari cascun any LX solidos jaccenses ço es cascun dia II diners jaccenses et I cafis de forment segons que val. (cafis, cafiz, cahiz, cahizada).

Item hi pren En Bernat Percasset cascun dia XII diners jaccenses cascun dia per violari que fan per tot I any CCCLX solidos.
Item hi pren la nobla dona Infanta dona Blancha cascun any II.m DCXL solidos jaccenses.
Item Naperici Munter cascun dia per violari XII diners jaccenses qui fan per I any CCCLX solidos.
Item hi a Nesteve Ça Redorta assignacio de I gran quantitat.
Item en les dites rendes prene cascun any Na M. Solivera a violari CCCLX solidos barchinonenses.
Item hi pren En R. Dabella a violari II.m solidos barchinonenses.
Item de les dites rendes se prenen cascun any a ops de la obra del castell de Leyda tot ço quen roman de les dites rendes.
Item ha hom a pendre en compte al comprador de les rendes per raho de la caldera et de la mesura.
En les dites rendes son ara assignats per lo senyor Rey als marmessors del comte Durgell Xl.m solidos jaccenses en esmena de la terra que ara ha hom retuda an Bernat de Cruilles et tots los demes dels violaris qui (qui) eren assegurats als sobredits lurs ha hom assignats sobre les rendes que tenia hom a la messio de la casa en Cathalunya.

Almasselles.
Les rendes Dalmacelles poden valer cascun any tro a ….
En les quals rendes pren En G. Gallissa per violari D solidos jaccenses.
E tot lo romanent pren en paga dasso que li es degut per la cort.

Guiminells.
Les rendes de Guiminells poden valer cascun any tro a. 70 s.
E totes les dites rendes ensemps ab les peytes questes cenes monedatge calonies reensons dost et ab tots altres drets te En R. de Bolas de vida sua. E apres la mort dell que hi prena lo seu hereu D solidos jaccenses cascun any tro que sia pagat daquells M. morabetins quel senyor Rey li dona et que nols prena en paga del dit deute.
Almenar.
Les rendes Dalmenar no pren lo senyor Rey maspren los esdevenimens que poden valer tro a. 150 s.
E el dit loch tenen los marmessors del noble compte Durgell.

Muntayana. Areny.
Lo loch de Muntany es atributat et fa cascun any per tribut. 200 s. j.
Item Areny altres. 200 s. j.
E totes les rendes et esdevenimens daquests II lochs dessus dits ab Pallars jusa son assignats al noble En R. de Cardona per cavalleries.

Los locs Dalos et de Meya.
Valen los locs de la terra Dalos et de Meya entre les rendes els esdevenimens cascun any tro a. 10000 s.j.
Aquest loch tenen los marmessors del noble comte Durgell.

Camerasa Cubells et Mungay.
Valen les rendes de Camerasa et de Cubells e de Mungay cascun any ab los esdevenimens tro a. 2000 s. j.
E totes les dites rendes et esdevenimens son assignats als marmessors del noble comte Durgell.

Santa Linia et Lorens.
Valen les rendes de Santa Linia et de Lorens cascun any ab los esdevenimens tro a. 3000 s. j.
E tenenles los marmessors del comte Durgell.

Tortosa.
Valen les rendes de Tortosa ab los esdevenimens tro a. 40000 s.
Tortosa te la senyora Reyna qui pren totes les dites rendes et esdevenimens.

Assi comensen les rendes quel senyor Rey ha en lo regne de Valencia dassa el Riu de Xuquer e los violariset assignacions que per concessio del senyor Rey o de sos predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens et cavallers et altres homens del dit regne.
Valencia. (1).
( 1 ) El sistema seguido hasta aquí para consignar ordenadamente los réditos de las poblaciones y la distribución de los mismos varía algún tanto en la parte que corresponde al reino de Valencia, pues no precede a cada relación particular de un pueblo el nombre del que en esta se cita, y las distribuciones y vitalicios forman listas especiales y separadas. Para guardar toda la uniformidad posible hemos creído que no sería impropio, y que hasta ayudaría a la mayor intelijencia del trabajo estadístico, poner los nombres de las poblaciones como se ve en los otros estados que abraza el códice, dejando lo demás que advertimos tal como se halla, pero dando noticia de ello al lector, por si, con mayor trabajo, quiere averiguar todo lo que se refiere a un solo pueblo, ya que no se le presenta en conjunto. Otra advertencia debemos hacer, y es que si se encuentra alguna equivocación en las sumas, procede de ciertas enmiendas que se notan en las partidas especiales, y que se verificarían sin duda, después de hechas aquellas, sin prever la variación que indispensablemente habían de producir en el total los cambios de cifras.

Primerament la taula del pes de la ciutat de Valencia pot valer cascun any comptats uns anys ab altres tro a. 24000 s.
Es de la messio de casa.
Item la quinta del peix pot valer cascun any tro a. 20000 s.
Es de la messio de casa exceptats XV.m solidos que hi pren la Reyna.
Item lo fastar troa. 3000 s.
Es de la messio de casa.
Item la gabella de la sal tro a. 10000 s.
Pagats violaris et perpetuals et es de la messio de casa.
Item lo terçdel delme del pa et del vin de la orta de la ciutat de Valencia tro a. 6500 s.
Item lalmudi de la dita ciutat. 4050 s.
Item lo terçdel delme de la ortelissa de la dita ciutat. 2020 s. (hortaliza, hortalíssia)
Item bany de la moreria de la dita ciutat. 1150 s.
Item la moreria de la dita ciutat. 1520 s.
Item valen los marchs los quals se paguen cascun any per lo preu de les dites rendes troa. 1264 s.
E son de la messio de casa los marchs dels lochs qui son assignats a la messio de la dita casa.
Item munta cascun any lo censal lo qual lo senyor Rey ha en la ciutat de Valencia. 102… s.
Son de la messio de casa.
Item donen los jueus de Valencia cascun any per trahut. 3000 s.
Item donen los dits jueus per bidenus cascun any. 40 s.
Item munte lo loguer dels obrados de la soch. 1730 s. (la soch, el zoco)
Item ha lo senyor Rey en Valencia un fondech lo qual te En Bernat de Bolea a cens de CCCC solidos per atorgament del senyor Rey dels quals lo senyor Rey li ha otorgat ques retenga de vida sua CCC solidos cascun any et C sobren que val cascun any lo dit fondech. 100 s. (Alfondech, fonda, alhóndiga).
Suma de totes les dites rendes les quals lo senyor Rey pren cascun any dins la ciutat de Valencia axi com per menut son scrites. 79624 s.

Morella.
Valen les rendes de Morella cascun any comptats uns anys ab altres tro a. 31500 s.
Aquest loch te la senyora Reyna.

Castello.
Item les rendes de Castello tro a. 11600 s.
Son de la infanta dona Elionor.

Uxo.
Item les rendes Duxo tro a. 8250 s.

Murvedre. (Murviedro, Muro verde)
Item les rendes de Murvedre tro a. 13500 s.
Son de la messio de casa.
Item donen los jueus del dit loch de Murvedre cascun any per trehut. 300 s.
Son de la messio de casa.

Algesira. (Algezira, Alcira, Alzira, Alsira)
Item les rendes Dalgesira tro a 14550 s.
Aquest loch te lo senyor infant don Jacme.
Item donen los jueus del dit loch Dalgesira per trehut cascun any. 50 s.

Corbera.
Item les rendes de Corbera tro a. 3050 s.
Aquest loch es donat al senyor Infant don Jacme.

Cullera.
Item les rendes de Cullera tro a. 4300.
Son del dit senyor infant Jacme.

Gandia. (Gandía)
Item les rendes de Gandia tro a. 5350 s.
Son de la messio de casa.

Dinia. (Dénia, Denia, Dènia, Dénia, Dínia)
Item les rendes de Dinia tro a. 6150 s.
Son de la messio de casa.

Pego.
Item les rendes de Pego tro a. 3200 s.
Son den Santa Coloma et de la obra del mur.

Dontinyen. (Ontinyent, Ontiñente)
Item les rendes Dontinyen tro a. 3800 s.
Son de la messio de casa.

Madrona.
Item les rendes de Madrona tro a. 5000 s.
Son de la messio de casa.

Biar.
Item les rendes de Biar tro a. 1100 s.

Sexona. (Jijona, Xixona)
Item les rendes de Sexona tro a. 740 s.

Bocayren. (Bocairent, Bocayrent, Bocairen, etc, qué bo está lo herbero, un licor)
Item les rendes de Bocayren tro a. 1300 s.
Son de la messio de casa.

Item munten los marchs dels dits locs uns anys ab altres cascun any tro a. 2273 s.

Bunyol.
Item les rendes de Bunyol les quals nos venen negun any ans o cuyl (ho cull, ho recull) En Jacme de Castellnou per lo senyor Rey et valen uns anys ab altres cascun any. 20000 s.
Aquest loch te ara lo senyor Infant don Alfonso al qual lo senyor Rey la (I.´ha) donat.

Gallinera.
Item les rendes de Gallinera nos venen ans los moros del dit loch donen cascun any al senyor Rey XI.m solidos et valen alcuns altres drets et rendes quel senyor Rey hi pren tro a II.m solidos per cascun any et axi valen cascun any tro a. 13000 s.
Son de la messio de casa.
Item val lerbatge cascun any tro a. 10000 s.
Son de la messio de casa.
Item lo carnatge tro a. 100 s.

Xativa. (Xàtiva, Xátiva, Játiva, Jàtiva)
Item valen les rendes quel senyor Rey pren cascun any en Xativa tro a. 27328 s.
Son de la Infanta dona Elionor.
Item munta cascun any lo censal quel senyor Rey ha en Xativa encloses e comptats CCCC solidos que donen cascun any los jueus per trehut. 2456 s. 7 d.
Item munten cascun any los besans del dit loch de Xativa tro a CCCCXLVIII que valen a raho de III solidos IIII diners per besant. 1492 s. 4 d. (la moneda besante, bizantino)
Totes les rendes dels sobredits lochs de Xativa te la senyora Infanta dona Elionor.
Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en Xativa comptats uns anys ab altres menys dels esdevenimens. 11276 s. 11 d.
Suma de totes les rendes dels lochs. 171280. s. 11 d.
Suma mayor de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any en lo dit regne de Valencia dessa el riu de Xucher axi con es scrit per menut et en summa tro assi. 250913 s. 11 d. (Xucher: Xúquer, Xucar, Xúcar, Júcar).

Burriana.
Les rendes de Burriana pren lo noble En G. Deutensa et valen uns anys ab altres tro a. 7500 s.

Liria. (Lliria, Llíria)
Item les rendes de Liria pren la noble dona Violant et valen uns anys ab altres tro a. 7000 s.
Item los molins qui son dins lo terme de la ciutat de Valencia et tenense per lo senyor Rey et tenlos de vida sua En R. Ça Costa valen de rendes cascun any menys de fedigues et de luysmes….

Alaguar et Exalo.
Alaguar et Exalo te lo noble En Bernat de Serria per atorgament del senyor Rey de ça vida et valen les rendes ordinaries tro a. 20000 s.

Godolest.
Item Godolest te lo dit noble de ça
/ Aquí salta de la página 269 a la 272 /

han et ça mare sobre les dites rendes del almudi. 300 s.
Item pren maestre Pau sobre les rendes del dit almudi per guarde de la Darassana. 400 s.
Item pren Narnau Messeguer sobre les rendes del terçdel delme de la orteliça. 600 s.
Item pren Na Isabel filla den Salvador de Terol sobre les dites rendes de la orteliça. 100 s.
Item pren en la renda del bany de la moreria En P. Bou per violari (et ara cessen). 500 s. Item prenen los hereus den Johan Escorna per assignacio quel senyor Rey lur nafeta tro quels haja donats et assignats en altre loch semblant quantitat. (son perpetuals). 400 s.
Item pren En Marti Doblites en la moreria de Valencia per violari. 1000 s.
Item pren Pisano Despinell sobre les dites rendes de la moreria per violari. 200.
Item pren la dona Jacomina de Canell sobre el censal de la ciutat de Valencia per violari. 500 s.
Item pren la muller den P. Passedores sobre el dit censal. 182 s. 6 d.
Item prenen los hereus den Johan Escorna sobre el dit censal. 100 s.
Item pren Na Berengere Lulla sobre lo dit censal. 1000 s.
Item pren En Berenguer de Ratera per salari de cullir lo dit censal. 300 s.
Item pren En Pons de Matero sobre el trehut dels jueus de Valencia per violari. 1000 s.
Aquests son tornats a la messio de la casa.
Item prenen los falconers per lurquitacio sobre el dit trehut. 2000 s.
Item pren En P. Payral sobre lo loguer dels obradors de la çoch(zoco) per violari. 300 s.
Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo senyor Rey.
Item hi pren En Jaquet de Leo. 365 s.
Item hi pren En Johan de Puylla. *300 s.
Prenlos ara En Nicholau Dapiers.
Item hi pren En Ferrando Lopp per guarda dels dits obradors. 60 s.
Prenlos Aznar de Biesca.
Item hi pren Narmessen muller que fo den Andreu Eymerich çaenrere tro li sia satisfet en I deute quel senyor Rey li deu. 180 s.
Nols pren ara per ço com es pagada.
Item hi pren la dita Narmessen cascun any en paga del dit deute. 240 s.
Nols pren ara per ço com es pagada.
Item pren En Domingo Blanch per violari en les rendes de Morella. 500 s.
Aquests li son mudats en les rendes de Valencia ço es de la taula.
Item hi prenen Ios falconers per lurquitacio. 2000 s.
Item hi pren En Romeu Gerau en les rendes de Castello per violari. 500 s.
Item hi pren lo dit En Romeu Gerau cascun any per reperacio de les cases del senyor Rey. 100 s.
Item hi pren En Salvador de Terol de les dites rendes de Castello XX cafis de forment que valen uns anys ab altres tro a. 400 s.
Item pren lo noble En G. Deutensa en les rendes Duxo. 4650 s.
Item pren En G. de Canes veres per violari en les rendes de Murvedre. 1000 s.
Son de la messio de casa.
Item hi pren Maestre Berenguer desFar. 500 s.
Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo senyor Rey.
Item hi pren Nalfonso Martinez et deune fer I cavall armat. 1000 s.
Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo senyor Rey.
Item pren Nuguet de Boxeram en les rendes de Cullera. 300 s. (N´Huguet, N´Uguet, Ugo, Hugo, Huc, Nuch, Huch, Ug, Uc)
Es mort et axi no prenen res.
Item en les rendes de Madrona prenen lo bisbe etel capitol per les II.es parts del delme. 333 s. 4 d.
Item en les rendes de Bunyol et de son terme prenen lo dit bisbe et el capitol per les II.es parts del delme. 1000 s.
Aquest loch es del senyor Infant don Alfonso comte Durgell.
Item hi pren dona Jacomina de Canell per violari. 500 s.
Item hi pren En G. de Pertusa IIII cafis de forment que valen uns anys ab altres tro a. 100 s.
Item prenia perpetualment En Pons G. et ara prenho En R. Costanti qui ho compra del dit Pons G. en les rendes de Gallinera. 1000 s.
Ilem prenen en les dites rendes de Gallinera lo bisbe et el capilol per les II.es parts del delme. 425 s.
Item pren En P. Ribalta per violari en la renda del erbatge. 1000 s.
Item hi pren En G. dez Vall. 240 s.
Item pren Narnau Çafontper violari en totes les rendes de la dita batlia. 1000 s.
Es mort et axi noy prenen res.
Item hi pren En G. Jafer. 1000 s.
Item hi pren cascun any dels diners de la dita batlia a Madona Santa Maria del Puig de Valencia lIII ciris qui pesen C libras et valen uns anys ab altres. 166 s. 8 d.
Item hi pren les dites rendes de la batlia el noble En Bernat de Serria. 3000 s.
Item hi pren En G. des Freix et deune fer I cavall armat. 500 s.
Es tornat orb etaxi prenne D solidos a violari.
Item hi pren En Domingo de Clarmunt per diverses escriptures que fa en lofici de la dita batlia. 150 s.
Item hi pren En Bernat Oller. 150 s.
Item pren En Gonçalbo Çabata per successio de çamare en les rendes de Xativa. 1000 s.
Item hi pren En P. Jacme capella qui cante el castell de Xativa. 400 s.
Item hi pren En J. Bosch balester. 243 s. 4 d.
Item hi pren Narnau Deutist batle de Xativa per salari de la dita batlia ho qual que sia batle. 400 s.
Item hi pren En Bernat Dargençola savi per avocar et rahonar los drets de la damunt dita (damuntdita) batlia. 50 s.
Item hi pren lalcayt de la moreria de Xativa. 200 s.
Item hi pren lalcadi. 50 s.
Item el Salt el Çahat Medina. 30 s. (zalmedina, çalmedina)
Item hi pren lo saig de Xativa. 10 s.
Item pren lo batle general del Regne de Valencia per son salari en les rendes de la batlia. 4500 s.
Item hi pren lo batle de Bunyol. 100 s.
Lo senyor Infant don Alfonso te aquest loch.

Suma de tot los violaris ques paguen cascun any en lo dit Regne de Valencia de sa el riu de Xucher axi com es contengut. 47825 s. 10 d.

Les quantitats deius scrites paguen cascun any per guardes dels castells del regne de Valencia.
Primerament pren lalcayt del castell de Morella per guarda del dit castell. 1500 s.
Item lalcayt del castell de Olocan. 300 s.
Item lalcayt Duxo. 2000 s.
Item lalcayt de Bunyol. 3000 s.
Item lalcayt de Madrona. 2700 s.
Item lalcayt de Bayren. 1500 s.
Item lalcayt de Deuia. 2500 s.
Item lalcayt de Gallinera. 1500 s.
Item lalcayt de Sexona. 700 s.
Item lalcayt de Biar. 2000 s.
Item lalcayt de Penecadell. 1000 s.
Item lalcayt de Xativa. 6000 s.
Item pren lo dit alcayt de Xativa per obra del dit castell. 2000 s.
Item lalcayt del castell de Corbera. 400 s.
Item lalcayt del castell de Macastre CCC solidos. E part los dits CCC solidos pren VIII cafis entre forment et paniçque valen CC solidos. E axi munta ço que pren uns anys ab altres tro a. 500 s.
Suma daço ques paga per les dites guardes. 30100 s.
Suma mayor de tots los violaris et de totes les guardes dels castells ques paguen de les rendes del Regne de Valencia. 77925 s. 10 d.

E munten les rendes axi com son assumades. 250918 a. 11 d.
E axi equalat aquest compte romanen que sobren de les dites rendes que en lo dit any foren venudes. 172988 s. 1 d.

Assi comensen les rendes quel senyor Rey ha en lo Regne de Valencia della elRiu de Xuquer exceptats los locs de Ella et de Novella e de Asp.

Primerament lo dret del quirat de la Duana dels moros de la vila Delch (de Elch) ab tendes forns molins banys et calonies et alquieda abatuts salaris et messions pot valer uns anys ab altres cascun any tro a. 14500 s
Item Lalmoxerifat de la Duana dels cristians del dit loch ço es lo dret quels mercaders cristians paguen de les mercaderies que compren et venen cascun any tro a. 1500 s. (Almojarife, almoxerif; sherif ?)
Item pot valer cascun any lo dret quiscull en lo port del cap del Aljub abatut lo salari del cullidor. 2000 s.
Item munta cascun any lo dret de les cabeçes quels moros de la vila Delch et de son terme paguen cascun any al senyor Rey. 4500 s.
Item pot valer cascun any latzaque quels dits moros paguen per lo bestiar menut que tenen abatut salari dels collidors tro a. 500 s.
Item poden valer cascun any les gallines quels dits moros paguen al senyor Rey abatut salari del collidor tro a. 300 s.
Item pot valer cascun any lalahbeç de les oliveres. 500 s.
Item poden valer les almaçares en que fan loli los dits moros tro a. 100 s.
Item pot valer laygua quel senyor Rey ha en Elch lo qual se ven es pertex per cascun dia als moros de les alqueries del dit loch Delchabatuts salaris dels partidors et cullidors cascun any tro a. 4000 s.
Item pot valer lalbayat çoes lo dret que paguen los moros del dit loch per la terra blanca que sembren tro a. 100 s. (albayat: alba : blanca)
Item pot valer lalmagran quels dits moros paguen cascun any al senyor Rey abatut salari del collidor. 14500 s.
Item pot valer cascun any lalfarda (alfarda) quels dits moros paguen al senyor Rey tro a. 7000 s.
Item pot valer lalahbeç de les mesquites cascun any tro a. 333 s. 4 d.
Item val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey lo qual te Nalfonço G. 200 s.
Item pot valer la tafureria Delch cascun any tro a. 300 s.
Item es lo tribut quels juheus del dit loch paguen cascun any al senyor Rey. 500 s.
Item pot valer lalbufera (albufera) Delch cascun any tro a. 500 s.
Item poden valer los delmes quels moros del dit loch donen cascun any tro a. 5000 s.
Item pot valer lerbatge (erbatge, herbatge) de les cabanes del bestiar qui entra pexer en lo terme de la dita partida cascun any tro a. 1000 s.
Item pot valer la duana del port Dalacant (Alacant, Alicante) tro a. 3500 s.
Item pot valer laçoc(açoc, azogue ?) et lalmudi (almudi) del dit loch de Alacant cascun any tro a. 1000 s.
Item pot valer la tafuraria del dit loch troa. 500 s.
Item pot valer lalmoxerifat de Oriola cascun any tro a. 4000 s. (Orihuela)
Item donen cascun any los juheus del dit loch de Oriola per tribut al senyor Rey. 500 s.
Item poden valer les rendes de Guardamar cascun any tro a. 1500 s.

Suma major de totes les rendes quel senyor Rey ha en la dita partida del regne de Valencia. 68333 s. 4 d.

Les quantitats deius scrites se paguen cascun any per retinencies dels castells et lochs de la dita partida del Regne de Valencia.

Primerament pren cascun any Narnau Torrelles per retinencia del castell Doriola. 6000 s.
Item Garçia Viscarres per retinencia del castell de Callosa. 800 s.
Item Berenguer de Maçanet per retinencia del castell de Guardamar. 1000 s.
Item En Gombau de Tramaçet per retinencia del castell de Alacant. 5000 s.
Item P. Loppes de Rufes per retinencia de la Calahorra de Elch. 1000 s.
Item lo senyor bisbe et el capitol de Cartaginia(Cartagena) prenen cascun any per lo delme de les rendes Delch. 1000 s.
Item pren NalfonçoG. alcayt del port del cap del Aljub per salari de la dita alcaydia. 800 s.

Aquests son los salaris ques paguen cascun any en la dita partida del Regne de Valencia.

Primerament pren Narnau Torrelles per salari de la dita procuracio cascun any. 3000 s.
Item pren cascun any lo assessor del dit procurador per salari de la assessoria. 1460 s.
Item pren per salari cascun any lo batle general per salari de la batlia. 2000 s.
Item Domingo Ponçano per salari de la batlia de Oriola. 300 s.
Item Bernat ÇaRovira per salari de la batlia Dalacant 200 s.
Item pren lescriva de la duana del port Dalacant cascun any. 304 s. 2 d.
Item Nalfonso G. per salari de reebre los comptes murischs (moriscos) et trasladar aquells en cristianesch. 400 s.
Item prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la alcaldia lur. 180 s.
Item pren Nalmoxerif (lo almoxerif, l´almoxerif) per salari com es alarif dels moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que paguen al senyor Rey. 150 s.

Aquests son los violaris quel senyor Rey mana donar cascun any en la dita partida del Regne de Valencia.

Primerament pren En Ponç de Matero quel senyor Rey li mana donar cascun any per violari. 1500 s.
Aquests pren ara la casa.
Item En Berenguer de Puigmolto cascun any per violari. 1000 s.
Item Domingo Ponçano per violari cascun any. 1000 s.
Item Johanet fill et hereu den Johan de Galve cascun any per vioIari. 1000 s.
Item Johan Pereç de Vesques per violari cascun any. 500 s.
Item P. Andreu Dodena (de Odena, Ódena) cascun any per violari. 500 s.
Item Narrigo de Quintavall per violari cascun any. 1000 s.
Item Michel Garçia de Pertusa cascun any per violari. 500 s.
Item P. de Muntpaho correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
Item G. des Soler correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.

Aquestes son les assignacions quel senyor Rey mana pagar cascun any de les rendes dels dits lochs que son en partida del Regne de Valencia.

Primerament al noble don Johan senyor de Viscaya per XX.m (1: No ha podido descifrarse que clase de moneda sería la que espresa la palabra omitida, por la confusión de la abreviatura. ) dargent quel senyor Rey li mana donar cascun any que valen tro a. 25000 s.
Aquests pren ara la messio de la casa.
Item an Bernat Desplugues batle general del Regne de Valencia quel senyor Rey li mana donar cascun any pera fer paga a alcunes retinencies de castells et violaris del dit Regne. 13920 s.
Aquests pren ara En F. des Cortey.
Item an Pero Michel quel senyor Rey li mana donar cascun any per la guarda del Molinello. 200 s.
Item an Michel Martineç vehiDelch cascun any. 150 s.
Item an Berenguer de Puig Molto quel senyor Rey li mana donar cascun any mentre a ell placia per serviy de II cavalls armats. 2000 s.
Item son assignats sobre les dites rendes a correus del dit senyor per lur vestir que pot muntar cascun any tro a. 1000 s.

Les quantitats deius scrites mana lo senyor Rey esser pagades cascun any de les dites rendes per obres dels castells.

Primerament al castell Doriola cascun any per obra. 4000 s.
Item al castell Dalacant per obra. 2000 s.
Item als murs de Eltx per obra et reparacio daquells. 2000 s.
Suma mayor de totes les quantitats que paguen en la dita partida del Regne de Valencia per retinençes de castells et de locs et per salaris de officials et per violaris et per assignacions axi com son scrites per menut. 81250 s. 10 d.
E munten les rendes axi com son assumades. 68333 s. 4 d.
E axi no basten les rendes a les dites pagues ans ne fallen. 12917 s. 6 d.

Aquestes son les rendes quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de Novella et Dasp. (de Asp)

Ella.

Primerament munta cascun any lalmagran del loch de Ella que paguen cascun any los moros del dit loch al senyor Rey. 12895 s. 9 d.
Item munta latzaque del bestiar del dit loch cascun any tro a. 300 s.
Item munten les gallines quels moros del dit loch donen cascun any troa. 300 s.
Item munten les cabeçesquels moros damunt dits paguen cascun any tro a. 2000 s.
Item munten les tafulles del safra et del alasfor per les quals paguen los dits moros per tafulla que sembren IIII diners que poden valer cascun any tro a. 50 s. (tahulla)
Item munten los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch donen al senyor Rey cascun any troa. 3000 s.
Item munta cascun any latarif (atarif) a la part del senyor Rey tro a. 50 s.
Item munta lalcanaxer (alcanaxer) quels dits moros paguen cascun any tro a. 50 s.
Item munta lalbeçre(albeçre) cascun any tro a. 10 s.
Item val cascun any lo forn de les tenalles tro a. 300 s.
Item val cascun any lalcahieda (alcahieda) troa. 400 s.
Item valen cascun any los molins del dit loch de Ella tro a. 350 s.
Item munta lotribut dels juheus del dit loch cascun any. 100 s.
Item munta cascun any lo quirat quies dret quels dits moros paguen per les coses que compren y venen uns anys ab altres tro a. 3500 s.
Item valen cascun any les calonies quels dits moros paguen tro a. 4000 s.

Suma de totes les rendes quel senyor Rey pren en lo loc de Ella cascun any troa. 23705 s. 9 d.

Novella.

Primerament munta lalmagran quels moros del dit loch de Novella donen cascun any al senyor Rey. 12173 s. 3 d.
Item val latzaque quels moros del dit loch donen cascun any al senyor Rey tro a. 350 s.
Item valen les gallines quels dits moros donen cascun any tro a. 200 s.
Item munten les cabeçes quels dits moros paguen cascun any tro a. 1500 s.
Item valen les tafulles del safra et del alasfor quis fa en lo dit loch cascun any tro a. 20 s.
Item valen los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch donen cascun any al senyor Rey. 3000 s.
Item val latarif a la part del senyor Rey cascun any tro a. 50 s.
Item val lalcanaxer quels dits moros donen cascun any tro a. 50 s.
Item valen los molins del dit loch de Novella cascun any tro a. 300 s.
Item val lalfondech (alfondech) del dit loch cascun any de loguer tro a. 60 s.
Item val lalcahieda cascun any tro a. 500 s.
Item val lo quirat quels dits moros paguen cascun any tro a. 3200 s.
Item valen los baynsdel dit loch cascun any tro a. 400 s.
Item poden valer cascun any les calonies dels dits moros tro a. 500 s.
Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en lo dit loch de Novella.
22303 s. 3 d.

Asp.

Primerament val lalmagran dels moros del loch Dasp cascun any. 4600 s.
Item val latzaque del bestiar dels dits moros cascun any tro a. 350 s.
Item valen les gallines del dit loch cascun any tro a. 120 s.
Item valen les cabeçes del dit loch cascun any tro a. 1100 s.
Item valen les tafulles del safra et del alasfor del dit loch tro a. 60 s.
Item valen los delmes ab la alfacra quels dits moros donen cascun any tro a. 2600 s.
Item val lo .. ex quels dits moros paguen cascun any per lo delme de la venema. 100 8. (verema, vendimia ?)
Item latarif a la part del senyor Rey cascun any tro a. 20 s.
Item val lalcanaxer quels dits moros donen cascun any tro a. 30 s.
Item valen les rendes del quirat et de la alcahieda del dit loch cascun any tro a. 2300 s.
Item valen les calonies dels dits moros cascun any tro a. 250 s.
Item val la alfarda quels moros del dit loch donen cascun any tro a. 2000 s.
Suma de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any en lo loch de Asp tro a.
13530 s.
Suma mayor de totes les rendes et drets quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de Novella et Dasp. 59539 s.

Aquestes son les quantitats quel senyor Rey mana esser pagades cascun any de les rendes dels dits locs de Ella et de Novella et Dasp.

Primerament al senyor Infant don Jayme cascun any de les rendes dels dits locs.
54000 s.
Puys fo ordinat que preses et agues totes les rendes et esdevenimens dels dits III locs.
Item al bisbe et al capitol de Cartaginia per delme de les rendes dels locs damunt dits cascun any. 1040 s.
Item an Pelegri de Muntagut per retinença del castell de la Mola cascun any. 3000 s.
Item an Michel de Libia per retinença del castell de Ella cascun any. 2500 s.
Item pren lo batle per salari de la batlia de la dita vall cascun any. 300 s.
Item mana lo senyor Rey que de les dites rendes sien meses cascun any en reparacio dels murs del loch Dasp. 200 s.
Item als moros de Novella a ops de lurs mesquites cascun any axi com han acustumat et han ne carta de confermacio de la senyora Reyna de bona memoria. 80 s.
Item als pobladors de la Mola quel senyor Rey lur mana donar cascun any en ajuda per ço com fan vehinatge VII cafisdalcandia et altres VII cafis de panis que valen cascun any tro a….

Assicomensen les rendes quel senyor Rey ha enArago et los violaris et assignacions que per concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens et cavallers et altres homens del Regne de Arago.

Terol et ses aldeas.

Primerament es la peyta de les aldeas de Terol. 7000 s. j. (Teruel)
E daquests pren el Judes M. solidos per son ofici cascun any.
Item hi pren CC solidos per cullir la peyta.
Item hi prenen IIII alcaldes CCCC solidos.
Item VIII jurats DCCC solidos.
Item lescriva del consell C solidos.
Item IIII andadores CC solidos.
Item II saigs LX solidos.
Item I cridador C solidos.
Item el consell de la vila de Terol per armes CCC solidos.
Item el Justicia XL solidos.
Suma de çoque hi prenen los damunt dits cascun any IIIm CC solidos jaccenses.
E axi romanen cascun any de la dita peyta III.m DCCC solidos jaccenses.
E aquests te assignats lo noble En Jacme de Xerica per VII cavalleries.
Item lo peatge del dit loch de Terol te assignat lo noble En Jacme de Xericha per VII cavalleries ensemps ab la dita peyta et ab les altres rendes de Terol exceptades les rendes deius scrites les quals no son assignades al dit noble (1).
(1) Siguen aquí dos párrafos en los que se da cuenta de lo que producía el tributo de los judíos de Teruel, y se explica el objeto a que esta parte de renta se destinaba; pero ambos se ven tachados, leyéndose una nota al pie, de igual letra que la del códice, en que se avisa que aquellos fueron cancelados, por hallarse dicho tributo de los judíos de Teruel incluso en el de todos los judíos de Aragón, que aparecerá más adelante.

Item an Rodrigo Gil Tari vehide Saragoça per I cavalleria cascun any D solidos jaccenses.
Item a don Lopp Sanxes de Luna per una cavalleria cascun any D solidos.
Item al noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries cascun any M. DCCCLVIII solidos VIII diners.
Suma de les dites assignacions III.m CXIII solidos IX diners.
E axi es egual la reebuda del dit tribut a les dites assignacions.
Item la tintoria de Terol val cascun any tro a. 70 s. j.
Item donen los moros de Terol per trahut cascun any cascun I besant que poden muntar tro a CL besant.
Açote En Lopp Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab CC solidos de la cena et ab los esdevenimens.

Salines de Arcos.
Les salines de Arcos poden valer cascun any tro a. 8000 s.j.
Primerament hi pren …. per la decima C solidos jaccenses.
Item la guarda de la sal cascun any CCC solidos jaccenses.
Item la Confedria dels cavallers de Terol I. solidos jaccenses.
Item la Candela de la esgleya mayor de Santa Maria de Terol CL solidos jaccenses.
Item Sanxo Yvanyes de Santa Maria en esmena del parral Dalbarraçin CCC solidos jaccenses.
Aquestes quantitats que son en summa DCCCC solidos jaccenses son perpetuals.

Albarraçin.
Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j.
Daquests te assignats Simon Yvanyes CC solidos.
Item Johan Dias altres CC solidos.
Romanen CCCC solidos.
Item el montatgo te En Farran Loppes Daredia (de Heredia) per M. solidos quel senyor Rey li dona per guarda del dit castell sia quel dit muntatgo valla mes o menys et part los dit M solidos pren lo dit Farran Loppes per la dita guarda II.m D solidos et telos asssignats en la peyta dels aldeans.
Item la peyta de los moros que es cascun any. 200 s. j.
E axi romanen que venen a ma del batle DC solidos los quals deu donar cascun any a la obra del dit castell Dalbarraçin et dasso hia letra del senyor Rey.
Item lo terme Dalbarrasi son les salines de Valltaulatet teles ad beneplacitum Domingo Yago adalill (adalid?) et poden valer cascun any tro a CCC solidos.

Arcayne. (Alcaine, Alcayne)
Valen les rendes de Arcayne cascun any tro a. 600 s.
E aquests pren En R. de Bolas en paga de M solidos jaccenses que te assignats cascun any per guarda del castell de Arcayne: el romanent te assignat en los diners del erbatge de Exea. (Ejea de los Caballeros).

Huesa e ses aldeas.
Primerament donen los homens de Huesa et de ses aldeas cascun any per tribut.
3000 s.
E aquests pren lo noble Nartal Dorta comanador de Muntalba per VI cavalleries.
Item pot muntar la sofra et els erbatgeset altres drets quel senyor Rey ha en los dit loch tro a D solidos. Item que donen cascun any los moros per dret tro a CCC solidos.
E exies per tot aço. 800 s.
Aquests pren lo dit comanador de Muntalba (Montalbán, Montisalbi, Monte Albo, Monte Blanco) per una cavalleria et mige.

Darocha et ses aldeas.

Primerament donen los homens de les aldeas de Darocha cascun any per peyta.
10000 s.
E daquests pren el judes cascun any per son salari CC solidos.
Item ne prenen cascun any VII jurados DCCC solidos.
Les quals II.es quantitats abatudes romanen IX.m solidos.
E aquests pren lo noble En Jacme de Xericha per XVIII cavalleries.
Item val el merinado cascun any tro a. 2000 s.
E aquests pren En Jacme de Xerica al qual lo senyor Rey los ha donats en beneplacitum menys de negun serviy.
Item val el peatge et el pes et los morabetins de les taules de la carniceria et elloguer de algunes tendes uns anys ab altres ab la tintoreria et ab lo muntatgo tro a. 4500 s.
E daquests pren GarçiaFerrandes per retinença del castell de Rodenas M solidos.
Item per II.es cavalleries altres M solidos.
Item hi pren Exemen Sanxes Dalfambre (de Alfambra, Alhambra) per retinença del castell de Tormos ad beneplacitum M solidos.
Item hi pren Johan Remires per retinença del castell de Sencet ad beneplacitum D solidos.
Item hi pren ell meteix a violari CCC solidos.
Item hi pren Gombau de Castellnou per I.a cavalleria D solidos.
E axi abatudes les dites quantitats romanen CC solidos.
Item los moros de Darocha donen cascun any per tribut. *730 s.
Item donen calonies quan hi venen.
Los dits DCCXXX solidos solia pendre Garçia Simon a violari per II cavalls armats. E apres la mort del dit Garçia Simon el senyor Rey assigna les dites rendes a pagar los deutes quel dit En Garçia Simon devia.
Item los cussols del blat poden valer cascun any tro a. 300 s.
E aquests semblantment son assignats a pagar los deutes del dit En Garçia Simon tro que sien pagats.
Item hi son les salines de Oyos negros (Ojos negros) que es aldea de Darocha et valen cascun any tro a. 1000 s.
E aquestes diu En Gonçalvo Garçia que li ha donades per heretament per tots temps.

Calatayu et ses aldeas. (Calatayud, Calataiubo, Calatayubo, Calataiud, Kalat Ayud, etc.)
Donen cascun any los homens de les aldeas de Calatayu per peyta. 9149 s.
E daquests prenen cascun any los monges de Huerta CCCL solidos.
Item hi prenen los VI adalentados et lescriva de les aldeas sengles morabetins que munten cascun any XLIX solidos.
Tot lo romanent pren lo noble En Johan Xemenez Durrea (Juan, Joan Jiménez de Urrea) per XVIII cavalleries.
Item val cascun any lopeatge et el pes tro a. 15000 s.
E daquests ha cascun any el Temple CCC solidos.
Item hi te assignats En Pero Sanxes (Sánchez) de Calatayu II.m solidos per cavalleries ad beneplacitum.
Item D solidos a violari.
Item sen paguen a la guarda del castell de Somet lo qual te ara Nartal des Lor DCC solidos que son per totes aquestes assignacions III.m DCC solidos.
Tot lo romanent et totes les altres rendes et esdevenimens del dit loch ab ses aldeas te la senyora Infanta dona Elianor qui ho te per cambra.

Salines de Pedra.
Valen les salines de Pedra cascun any al senyor Rey en les quals ha la terça part et aquests pren lo batle de Calatayu tro a. 1000 s.

Santos.
Donen cascun any al senyor Rey per tribut 350 s.
Aquests pren En Gonçalvo Garçia.

Cetina.
Donen los homens de Cetina cascun any al senyor Rey per peyta. 1500 s.
E te aquests lo noble En Johan Xemenez Durrea per III cavalleries.
Fariça (Fariza) ab ses aldeas.
Primerament paguen cascun any al senyor Rey los homens de la vila de Fariçaet de ses aldeas per peyta. 5000 s.
Aquests te assignats el noble don Pero Dayerbe (de Ayerbe) per X cavalleries.
Item val el peatge cascun any tro a. 1900 s.
E daquests pren En Gonçalvo Garcia cascun any per retinença del castell de Fariça M solidos.
Item en Gonçalvo Roys de Fariça D solidos per retinença del castell de Bordalua DC solidos.
Item donen los moros de Fariça cascun any per tribut. 500 s.
E aquests son assignatas a la retinença del dit castell a compliment de MD solidos que hi pren cascun any lo dit En Gonçalvo Garçia per la dita retinença.
Item poden valer les calonie s de cristians et de moroset homicidis tro a. 400 s.

Taressona. (Tarazona)
Val el peatge et les saques ablo tribut de les tendes et ab la tintoreria et ab lo dret dels cussols del almudi del pa et la leuda de la carniceria dels moros cascun any tro a. 7000 s.
E daquests te assignats lo noble En Pero Dayerbe XIII cavalleries.
Item ne pren lo batle per dret de les saques tro a. M solidos.
Et axi no basten.
Item es tribut que donen los moros cascun any. 600 s.
E daquests prenen perpetuals les monges del monestir de Tolobres CCL solidos.

Item en Gil Darada cascun any per cavalleries CC solidos.
Los romanens que son CL solidos pren lo noble Naxemen de Fosses (Axemen, Eximen, Gimeno, Jimeno, de Foces) per ses cavalleries.
Item pot valer cascun any lafaquimat tro a. *300 s.
E aquests te assignats lo dit Naxemen de Fosses per ses cavalleries et en defelliment dasso sobre lo peatge et les saques de Borja.

Torrellas.
Donen cascun any per peyta los homens del dit loch. 1200 s.
Aquest loch te En Pero Jorda Dalcolega cavaller per la compra quel senyor Rey feu de Los Fayos per preu de XIII.m morabetinsdor. Et pren aquestes rendes lo dit en Pero Jordan per interesse del dit preu.

Sent Marti. (San Martín)
Aquest loch te el noble Nartal de Luna (Artal) per donacio quel senyor Rey lin feu.

Los Fayos.
Valen les rendes de Los Fayos cascun any tro a. 1600 s.
Dels quals pren Marti Xemenes de Vera per retinença del castell del dit loch M solidos.
Els romanens DC solidos pren en paga del preu quel senyor Rey li deu perla compra daquest loch.

Senta Creu. (Santa Cruz)
Aquest loch pot valer cascun any tro a. 700 s.
Empero solia mes valer mas es despoblada.
Aquestes rendes pren Martin Xemenez de Vera per interesse del preu quel senyor Rey li deu per lo loch de Los Fayos.

Mallon. (Mallón)
Donen cascun any per tribut 1000 s.
E daquests pren cascun any En Lopp Sanxes de Luna per retinença del dit castell de Mallon D solidos.
Item ne pren dona Maria El Moral veyne de Taressona per violari CCC solidos.
Del romanent que son CC solidos lur ha feta gracia lo senyor Rey ad beneplacitum per ço com lo loch es pobre.
Item hia lo senyor Rey heretament ço es vinyes e camps et I forn que pot valer de renda tro a. 400 s.
E aquest heretament te Pero Martines de Calatayu scriva del senyor Rey.

Borja.
Primerament lo tribut et la peyta que donen cascun any los cristians es. 3500 s.
E aquests pren lo noble Nartal de de Luna per VII cavalleries.
Item donen los moros del dit loch cascun any per tribut. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nartal de Luna per VI cavalleries.
Item poden valer cascun any los drets de les saques ab les tendes et ab les farreries et de les sabateries et ab lo dret dels cussols del almudi del pa et ab alcuns altres drets del dit loch tro a. 3000 s.
Dels quals pren En Pero Sanxes de Calatayu per retinença del castell de Borja M solidos.
Item ne pren Fortaner de Binyech per I cavall armat ad beneplacitum D solidos.
Item ne pren Pero PereçDalcolega per I cavall armat ad beneplacitum et son hi mal meses D solidos.
Lo romanent que es tro a M solidos pren lo batle general.
Item pot valer lescrivania et lalfaquimat et el sapsala cascun any tro a. 300 s.
E daquests te En Ferrando porter del senyor Rey a violari CC solidos.
EIs romanens pren lo batle general.
Item havia lo senyor Rey el dit loch de Borja I heretament çoes la terra et I forn que valia mes de II.m morabatins doret aquest heretament solia esser de la retinença del dit castell. E el senyor Rey ha ho donat pera tots temps al noble Nartal de Luna.

Magallon. (Magallón)
Donen los homens de Magallon cascun any per peyta et per questa et per azembles et per cavalleries. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nexemen Cornell(Cornel) per VI cavalleries.

Saragoça.
VaI el peatge de la ciutat de Saragoça cascun any tro a. 3000 s.
Item val la renda del almudi del pa de Saragoça ab les carniceries dels jueus et ab alcuns altres tributs quel senyor Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s.
Item val cascun any lo pes de la dita ciutat tro a. 1700 s.
Item val la tintoreria tro a. 300 s.
Item val el fusiello del oli. 130 s.
Item lanfondega de la dita ciutat 130 s.
Item les rendes de Ricla ço es la carniceria el pes els cussolsvalen tro a. 200 s.
Suma daquestes rendes. 14460 s.
E aquests pren lo merino de Saragoça et paguen perpetuals et violaris et poden ne sobrar que romanen al merino quin dona compte tro a III.m solidos.
E part açopren lo merino tots los homicidis et calonies de jueus et de moros que poden muntar a bona quantitat.
Item es lo tribut quels moros de la dita ciutat donen cascun any ab lalfarex dels dits moros que son tro a M solidos. 3000 s.
Aquests pren lo noble En Pedro Dayerbe per VI cavalleries.
Item oltra açopoden valer les escampadures del almudi del blat ab ço que les gens donen a les mesures oltra els cussols et teho Martin de la Loçaa violari tro a. 800 s.
(quitis.)
Item val lescrivania del salmedinat (çalmedina, zabalmedina, zalmedina) de Saragoça la qual es del senyor Rey tro a. 900 s.
Aquesta scrivania ha donada el senyor Rey entre Domingo Johane el fill de Bonet de Vidosa ço es a cascun la meytat e apres la mort del dit Domingo Johan que siatota del fill de Bonet de Vidosa a violari.
Item el peatge de Gallur pot valer tro a. 500 s.
Aquesta pren lo noble En Pero Martineçde Luna per I cavalleria et prenlos per ma del merino de Saragoça.

Fontes. (Fuentes de Ebro ?)
Paguen los homens del dit loch cascun any per cavalleries. 2000 s.
Item paguen cascun any per cena. 300 s.
Aquest loch ha comprat lo bisbe de Saragoça ab carta de gracia que ha entrel senyor Rey et ell et axi el dit bisbe pren les rendes.

Epila. (Épila)
Donen cascun any al senyor Rey los homens del dit loch. 2000 s.
Item donen per peyta cascun any. 1000 s.
Item val cascun any lo peatge del dit loch ab la leuda de la carniceria e veno el batle general et pren los diners el merino de Saragoça tro a. 660 s.
E daquests pren En Felip de Boyl per I cavall armat ad beneplacitum. 500 s.
Item ha el (senyor Rey) en Grizenich un heretament quis te per lo senyor Rey a cens de II cafis de forment et prenlos el merino de Saragoça.

Ricla.
Donen cascun any los homens del dit loch per peyta et per tribut cascun any. 2000 s.
Aquest loch es assignat al noble Nexemen Cornell per VII cavalleries.
Item val lo pes et els cussolset la carniceria et el mercat del dit loch troa CC solidos.
E prenlos el merino de Saragoça: axi nes ja feta mencio en les rendes de Saragoça.

Nuelia.
Donen cascun any per peyta. 500 s.
Item donen per exericança et per altres rendes quel senyor Rey hia altres. 500 s.
Aquests pren lo noble En R de Cardona per interesse de XX.m solidos jaccensses quel senyor li deu.

Aranda.
Donen cascun any los homens del dit loch per tribut lo dret ques segueix ço es que tota casa en que estien marit et muller donen una arrova de blat ço es mig ordi et mig forment.
E donen los moros del dit loch exericançes et algunes sofres et albaquella et tributs de forns et de molins et donen lo quart del fruyts del rega et dels fruyts del seca el quint. Item donen cascun any per peyta MD solidos. E segons lotemps dara poden valer totes les dites coses cascun any ab lo peatge et ab la leuda de les carniceries troa. 3500 s.
Aquest loch te el noble En Pero Ferrandes per IX cavalleries.
El castell del dit lochte Pero Garçia de Lusuan vassall del noble En Pero Ferrandes de Ixer. E pren per retinença del dit castell en les salines de Remolins DCC solidos jaccenses.

Illuaca(Illueca).
Aquest loch te Michel Pereç de Gotor perpetualment a serviy de III cavalls armats.

Roda. (Rueda)
Les rendes del dit loch valen cascun any tro a. 1000 s.
E aquest loch te el noble Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.
El castell de Roeda te En Martin Loppez de Roda ad beneplacitum et pren per retinença lerbatge del dit loch et lort del castell et laretamentdaquell castell. E el peatge et la leuda que es dita del sendero que pot valer tro a XXX solidos. Item el fusiello et el forn. E aquestes rendes que pren lo dit En Martin Loppes per retinença del dit castell poden valer tro a. 1500 s.

Alago. (Alagón, Alagon, Alagó)
Donen los homens del dit loch cascun any per tribut segons lo privilegi de Thaust Tauste) per jou de besties cosa certa et per exedar cosa certa. Item per cafissades daretamens cosa certa et axi metex cosa certa per bestiar major et menor et tot aço no val pus de. 1000 s.
Eaço te el noble En Pero Ferrandez per V cavalleries.
Item lo peatge ab lalmudi et tributs de tendespot valer cascun any tro a. 850 s.
Item lo fusiello cascun any tro a. 50 s.
Item lotribut dels moros cascun any tro a. 300 s.
Suma daço (1). 1200 s.
(1) En esta suma no se comprende la primera partida, según lo da a entender cierta señal que se nota en el códice.
Aquets pren la dona Contesina de Calamendrana muller çaerrere den Johan Martinez de Luna et prenlos en paga de son exovar. (ajuar ?)

Vall de Roures. (Valderrobres, Valdarrores díen los antics de Beseit)
Lo dit loch ab tot sostermens te el bisbe de Saragoça a feu honrat.

Suera et ses aldeas. (Çuera, Zuera)
Donen cascun any per peyta et per tribut. 14000 s.
E aquests pren lo noble Nartal de Luna per XXVIII cavalleries.
E part açoha el senyor Rey en Suera lotribut dels forns. Iterm el peatge. Item los cussols del pa. Item los pares de la cassa çoes cunills et perdius que paga cascuncassedor I perell en cascun any. Item les calonies del mont. E pot valer tot açocascun any tro a. 300 s.
E aquestes rendes te Pero Xemenez …. lendaçaqui hi pren a violari CC solidos.

La Pena de Catavelloab la honor et ab Jas et abla vall de Trist et Mist et Rompesacos te Sanxo Dagues ensemps ab lo castell de la Pena et pren totes les rendes a violari et valen tro a. 500 s.

Almudevar et ses aldeas que son aquestes:
Tardejanta Torralba Fornells de Vialada Vilanova.
Donen cascun any per peyta. 10000 s.
Te ho lo noble Nartal Dalago per XX cavalleries. (Artal de Alagón, Artal d´Alagó)
Item cascun cassador de perdius o de cunills donen cascun any sengles perells
et pot valer tro a. 40 s.
Item hia una Torra de muli que dona lo senyor Rey an Johan Dalmudevar porter et fan cascun any II perells de capons.
Açopren lo batle general.

Bolea.
Donen cascun any per tribut. 2000 s.
Et C cafis de forment.
Et C cafis dordi. (de ordi, d´ordi, hordio, ordio, hordeum, ordeum)
Suma que pot valer tot aço. 3500 s.
Aquest loch jassia que valla molt mes te En Pero Martinez de Luna per V cavalleries tan solament.

Loarre.
Los homens daquest loch solien donar cascun any MD solidos. Mas pus que foren robats per En Pero Dayerbe en temps de la guerra de Saragoça no peyten sino.
1000 s.
E aquesta pren En Blasco Peres des Lor ço es los D solidos per una cavalleria ad beneplacitum et els romanens D solidos per retinença del dit castell. E ell te el dit loch ab totes ses calonies.

Luna.
Les rendes daquest loch te En Pero Martinez de Luna per III cavalleries et son privilegiats que donen cosa certa per jou de besties majors et menors. Et pot valer lo tribut que donen tro a. 800 s.
Item el peatge del pont de Luna pot valer cascun any tro a. 80 s.
E aço te Pero Garçes Matafogo a violari.

Tahust. (Tauste)
La peyta o tribut del dit loch pren lo noble Nartal de Luna per cavalleries segons que munta cascun any. E donen cosa certa per jou de besties et per bestiar major et menor et per cafissades de terra.
E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 s.
Item pot valer lo peatge daquest loch ab les saques et ab la sal de Compas et ab los cussols tro a. 600 s.
E daquests pren cascun any per assignacio del senyor Rey Johan Aznares de Lusia (Luesia) qui fo cavalleris del senyor Rey Namfos (N´Alfons, Alfonso) en paga de I quantitat quel dit senyor Rey li devia CCC solidos. La romanent pren lo batle general.

Sadava. (Sadaba, Sádaba, Sádava)
Pot valer lerbatge et el peatge et les saques et la meytat de les calonies del munt cascun any troa. 2800 s.
Aquests pren lo noble En Johan Xemenez Durrea per laxovar (I.´ajuar) de dona Sibilia Dangleola muller sua.
Ara ho te lo senyor Infant don Jayme quil reemi del dit noble.

Un Castiello. (Uncastillo, Uncastiello, Uncastello, un castillo, etc.)
Solien donar cascun any los homens del dit loch per cavalleries. 4000 s.
E puys lo senyor Rey privilegials que pagassen per jous et per bestiar cosa sabuda (cosa certa). E apres lo senyor Rey revocaho. E te ara lo dit loch Nexemen Cornell per VII cavalleries.
Item ha lo senyor Rey en lo dit loch peatge que val tro a. 170 s.
Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries.
Item hia lo senyor Rey un poch daretament que li foconfiscat et pot valer de renda cascun any tro a. 10 s.
Aquests pren lo batle general.
El dit heretament pot valer tro a CL solidos.
Item lo castell del dit loch te En Johan Garçes a violari.

Biel.
Donen cascun any los cristians peyteros per tribut I cafis de forment et altre dordi per jou de besties et arroves de blat de les cases. E els exades fan cosa sabuda de blat. E pot muntar tota la renda daquest loch ab lo tribut dels jueus que es CCL solidos e no son encloses en lo tribut dels altres jueus. 1000 s.
Aquestes rendes pren lo noble En Johan Xemenez Durrea per interes del exovar de dona Sibilia Dangleola muller dell.
Ara lote lo senyor infant don Jayme qui la reemut.

Longares et Ivardues.
Les rendes del dit loch exceptada la peyta pren lo noble En Pedro Dayerbe per I cavalleria et no hi basta.
Item donen de tribut per I jou de besties II morbetins et aquell qui ha mig jou I morbeti. Item laxadero I morbeti.

Assotiello e Orocal.
Aquests lochs son erms et despoblats que no hi esta negu. E les erbes del dit loch poden valer cascun any tro a. 300 s.

Lobera.
En aquest loch no estan sino pocs infansons. E estanhi II o III peyteros. E solia valer be CCXXX solidos. E ara no val de renda al senyor Rey pus de. 20 s.
E aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per miga cavalleria.

Çer castiello.
Çer castiello que es dit Ruyta noy ha sino tansolament el castiell et el munt. E aquest castell te Alfonso Dartieda per lo senyor Rey ad beneplacitum. E pren per retinença del dit castell la cena de Castell listar et de Verdu que es CCCCL solidos. E te laretament del castell que pot valer tro a. 200 s.
Item val lerbatge tro a. 900 s.
Aquests pren lo batle general.

Urries.
Donen cascun any per tribut los homens del dit loch. 500 s.
Aquest loch te Martin Gil Datrossillo per una cavalleria.
Item ha un forn lo qual es a trabut et fa cascun any. 20 s.
Aquests pren lo batle general.

Rendes de Sos.
Donen los homens del dit loch ço es aquells qui han casa III solidos cascun any et donen los pegullares ço es aquells qui no han casa et han bens que valen LXX solidos donen axi mateix III solidos.
Item dona tot lo consell C kafis del blat meytat forment et meytat ordi et te aquestes rendes lo noble En Pero Martinez de Luna per IIII cavalleries. E poden valer tro a. 2000 s.
Item valen cascun any los tributs dels forns tro a. 300 s.
Aquests pren Gil Martinez Dandues qui te el dit castell per lo senyor Rey ad beneplacitum.

La Reyal.
Los homens daquest loch son franchs de totes coses et vense el peatge del dit loch tro a. 800 s.
Aquests pren En Ferrando frare del senyor Rey en paga de ses cavalleries.
Item les saques del dit loch poden valer cascun any tro a. 300 s.
Aquests pren lo batle general et son assignats an Michel Perez Darbe en paga de una cavalleria.

Hisurre.
Donen cascun per tribut blat que pot valer tro a. 200 s
Aquest loch te Pero lo gran de Manesses en paga de ses cavalleries ad beneplacitum.

Merinado de Jacca.
Puypintano Unduespintano et Castiello qui peyten ensemps.
Donen per tribut cascun any per cena et per peyta. 1000 s.
Aquests lochs te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.

Ruesta.
Solien donar per tribut DCC solidos. E el senyor Rey als poblats que donen certa cosa per bestiar menut et per cafissades de terra et per jou de besties.
Item hia lo senyor Rey un forn.
E aquest loch te el noble En Pero Dayerbe per II.es cavalleries et no hi basten.

Tiermas. (Termas)
Donen per tribut tots los homens qui ha casa II solidos cascun any et pot valer tro a. 800 s.
Item hi solia haver I forn lo qual es darrocat. (enderrocat)
Los homens del dit loch son franchs a temps de tota re la qual franquea no es encare complida.

Escho. (valle de Echo ?)
Donen cascun any per tribut. 500 s.
Aquest loch te Michel Pereç Darbe a violari et pren la renda en aquesta condicio: apres la mort del dit Michel pagan lo senyor Rey II.m solidos als hereus seus que cobre el dit loch.

Artieda.
Donen cascun any per tribut C kafis de blat meytat forment et meytat ordi.
Aquest loch tenia En Ruy Xemenez de Luna et sos fills dius certes condicions et encare el senyor Rey nol ha cobrat.

Vila real.
Donen tots los homens qui han casa en lo dit loch II solidos cascun any.
E te aquest loch En Pero Martinez de Luna per una cavalleria et no hi basta.

Lorbes.
Donen los homens qui hi han casa cascun any II solidos et pot muntar tro a. 120 s.
Aquest loch te Michel Perez Darbe ab altres locs ensemps per una cavalleria.

Salvaterra.
Donen per cascuna casa II solidos per cascun any.
E te aquest loch el noble En R. de Cardona per II.es cavalleries et no hi basta la renda.
Lo castell del dit loch te Michel Perez Darbe ad beneplacitum del senyor Rey. E pren per retinença M solidos ço es D el tribut dels jueus axi com nes feta mencio en lo dit tribut et els romanens D solidos en les salines de Remolins.

Ansso (Ansó) ab la Vall en que son Fago Arahuas Ornat Gomar.
Donen cascun any per tribut. 1000 s.
Aquests pren el noble En Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.

Verdun.
Donen per peyta et per cena cascun any. 1000 s.
Aquests pren el noble En Pero Martinez de Luna per II cavalleries.
Item pot valer lo mercat del dit loch tro a. 300 s.
Aquest mercat te a violari G. de Seta.

Xivaregay.
Donen cascun any per peyta. 1000 s.
Item C kafis de forment.
Item hia el senyor Rey vinyes et heretament.
Suma que pot valer per tot cascun any. 2000 s.
Aquestes rendes tenen los fills den Garçia Garçes per interes de I quantitat de diners quel senyor Rey lur deu la qual quantitat segons que ells dien es tro a XL.m solidos jaccenses.

En la vall de Echo son aquests lochs et peyten ensemps:
Echo Siresa Estaves Orduas Biesa Catarecha.
Aquests lochs donen cascun any per cavalleries. 1500 s.
La dita vall te el noble Nexemen Cornell per III cavalleries.

Vilanova Larraç Suesa Bosa.
Aquests lochs son assignats al noble En Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria.

La vila et la vall de Arues.
La dita vila et vall te el noble en Pero Ferrandez de Ixer per una cavalleria et no hi basta.
En la vall Daysa son aquests locs et peyten ensemps:
Aysa Siyunas Esposa.
Aquests III llochs donen per peyta cascun any ço es Aysa CCC solidos Esposa LXXV solidos Siynues LXXV solidos. 450 s.
Aqueste pren el noble En Pero Ferrandes de Ixer per I cavalleria.

Arahues de Solano. (Araués, Aragüés)
Donen cascun any per peyta. 130 s.
Aquests pren el noble Nexemen Cornell en paga de ses cavalleries.

Sagua.
Donen per peyta cascun any IIII cafis de forment a mesura de Jacca. E prenlos Michel Perez Darbe per retinença del castell de Grossi.
Item pren lerbatge del puig del castell que val tro a. 30 s.
E el dit castell te I hom per lo dit Michel Perez Darbe per casa plana.

Oscha. (Huesca, Osca, Wasqa, Uesca, etc…)
En la ciutat de Oscha es el peatge lalmudi la tintoreria obradors tendes trahuts de la pobla del senyor Rey trahuts de les açitanes. E poden valer totes aquestes rendes cascun any tro a….
Item donen los moros per tribut cascun any. 1000 s.
Aquest loch te per cambra la senyora Infanta dona Elianor.
Les quantitats dius scrites se paguen cascun any perpetualment de les dites rendes de Oscha.
Primerament per adobar et reparar los murs de la ciutat cascun any M solidos.
Item a la prebosteria cascun any DCC solidos.
Item al Temple MDXL solidos.
Item al batle major dels cristians et dels jueus per salari CCCC solidos.
Item al batle de la moreria per son salari CC solidos.
Item al noble En Pero Dayerbe et a dona Violant çamuller M solidos.
Item al abat de Muntarago per una tenda que loga a la tintoreria per exugar los draps XX solidos.
Item al scriva que scriu les rendes quan se venen per salari seu XX solidos.
Item als jurats Doschaper ço com venen la hon les rendes se venen C solidos.
Item al corredor del Consell qui crida les rendes per la ciutat et en encant X solidos.
Item a I jueu corredor qui crida la venda de la alcaçeria et de los baldraseros XII diners.
Item al savalaquen de les aventures de la moreria per raho de sos ariençosço es que ha de XII diners III malles.
Item del romanent de les dites aventures ha lo Salmedina per son quart de XII diners III diners.

Ciutat de Jacca.
En Jacca es lo peatge lalmudi la caldera de la tintoreria E poden valer cascun any pagat ço que hi pren lesglea per delmes tro a. 2500 s.
Teho el noble Nexemen de Fosses per V cavalleries sia que valla mes o menys.

Campfranch. (Campfranc, Canfranc, Campo franco, Canfrán)
Donen per peyta cascun any. 500 s.
Aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per una cavalleria.
Item lo peatge del portal de Campfranch et del castell de Camdelxu (Candanchú ?) pot valer ab les saques et ab lo peatge del peix fresch tro a. 5000 s.
En aquests ha les assignacions quis seguexen.
Es assaber lo noble Nexemen Cornell en paga de ses cavalleries MCXX solidos.
Item lo noble En Blascho Massa de Vergua per ll.es cavalleries M solidos.
Item Sanxo Dagues porter oltra totes les rendes que pren de la Pena et de Jas et de la vall de Trist et Mist et Rompesachos a compliment de la retinença del castell de la Pena que te a violari CLXX solidos.
Item prenhi la retinença del castell de Verdego lo qual te Garçia de Vera per les retenes del matrimoni de la Infanta de Castiella et del senyor Infant En Jacme DC solidos.
Item prenen hi II scrivans qui guarden et scriuen totes les mercaderies quen passen ço es cascu CLVI solidos que son CCCXII solidos. E los dits scrivans son F. de la Nuça(Lanuza) et Johan Ferrer.
Item lo noble Nexemen de Fosses per una cavalleria D solidos.
Item el castell de Camdalxu que te Nexemen de Tovia a X anys qui començaren en les kalendas de maig del any M.CCCXI sots esta forma que ell se pach de VII.m DCCCCXX solidos VII diners jaccenses et III.m DCCXXXVII solidos VI diners barchinonenses en les saques de les coses vedades et finits los dits X anys lo senyor Rey deu cobrar lo dit castell. E pren lo dit Exemen de Tovia per retinença del dit castell en lo dit peatge DC solidos.
Item pren Bernat Guasch (Guasc) juglar en les rendes del dit peatge a violari CCC solidos.
Suma per tot aço IIII.m DCII solidos.
Lo romanent que es CCCXCVIII solidos pren lo batle general.

Camp de Jacca ab la honor.
Te ho el noble En Jacme de Xerica per una cavalleria et no hi basta.

Savinyanego et la honor. (Sabiñánigo)

Te ho don Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria el no hi basta.

Vull prop Jacca.
Los homens daquest loch donen morbeti per jou et poden muntar cascun any a.
10 morbetins.
Aquests te En G. de Jacca a violari.

Biescasa. (Biescas)
Aquest loc te En Ferrando frare del senyor Reyper I cavalleria et no hi basta.
Item lo mercat et els cussols poden valer et prenlos el batle general tro a. 100 s.

Vall de Tena.
Donen cascun any per peyta. 1000 s.
Te la dita vall Naxemen Cornell per II.es cavalleries.

Castellar.
Los homens daquest loch donen cascun any per peyta. 4000 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna per VIII cavalleries.
Item hia lo senyor Rey lo peatge de la aygua que pot valer cascun any troa. 200 s.
Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries mas no li entren en paga de ses cavalleries.
Item val sal de compas de Castellar troa. 80 s.
E aquests pren lo merino.

Merinado de Exea.
Los homens del dit merinado son franchs per privilegi del senyor Rey de totes coses. E el senyor Rey ha erbatge en Exea a M vaques et a II.m ovelles et açoven lo batle general cascun any et pot valer troa. 2500 s.
E en aquests ha assignacio En R. de Bolas en paga tro a concurrent quantitat de M solidos que te a vida sua per retinença del castell Darcayne (Alcayne, Alcaine, Arcayne, Arcaine) CCCC solidos.
El romanent es assignat a la obra de les cases de Exea.
Item val el peatge del dit loch tro a. 200 s.
Aquets pren el noble en Jacme de Xericha (Xerica, Ejerica, Jérica) ensemps ab les calonies dels jueus per II.es cavalleries.
Item poden valer les saques et elscussols et la meytat de la casa de la Bardena de la Marcuara tro a. 150 s.
Aquests pren lo batle general.

Morello.
Donen cascun any per peyta o tribut. 2000 s.
Te ho Nexemen Cornell per IIII cavalleries.

Bellsuey Senta Maria. (Bellsué, Belsué)
Donen cascun any per tribut. 150 s.
Teo En Gil de Jacca a violari.
Item hia un heretament que fa de cens II cafis de forment et II de ordi.

Penna de Santa Eulalia et La Mesa et Lusar. (Peña)
Paguen cascun any los homens de Santa Eulalia et de La Mesa. 200 s.
Item los homens de Lusar. 17 s.
E I cafis IIII quartans dordi.
Item cascuna casa I gallina que pot muntar lany IX gallines. (9 casas).
Item locarnatge et les calonies.
Suma que pot muntar per totes coses. 300 s.
Aquests pren Blasco Peres des Lor per retinença del castell de la Pena (Penna, Peña) et de Santa Eulalia ad beneplacitum.

Sarayena ab ses aldeas. (Sariñena, Sarinyena)
Los homens de Saranyena et de ses aldeas donen cascun any. 12000 s.
Teho En Pero Ferrandez de Ixer per XXIIII cavalleries.
Item hia II molins et II forns. Item peatge et pes et tintoreria et cussols del blat et del mercat.
E totes aquestes coses te el dit En Pero Ferrandes per V cavalleries.
Suma daço. 14500s.
Et teho lo dit noble per XXIX cavalleries.
E oltra asso pren En Johan de Vallés a violari en los cussols del mercat II quartans de forment cascun dia que poden valer XVI diners un temps ab altre.
Item en lo terme del dit loch ha salines de compas que valen tro a. 50 s.
Aquests pren lo batle general.
Item lo muntatgo te Johan de Cerenyene et donen cascun any los quals pren lo meri de Oscha. 20 s.

Nocito et sa honor.
Los homens daquest loch donen cascunany 450 s.
Aquest loch te Nartal des Lor de vida suaet de I fill seu qual se vulla. E encare apres vida dells no la puxa cobrar lo senyor Rey troque haja pagats al hereu del dit Nartal des Lor X.m solidos et que el de miga no prena lodit hereu les rendes en paga.

Honor de Favana.
Aquesta honor te lo dit Nartal des Lor per heretament a tots temps et han a fer I cavall armat.

Costean.
Donen cascun any. 500 s.
Item hia lo senyor Rey I forn.
Aquest loch diu Nartal des Lor que es seu per heretament a ell et als seus.
Pertusa et ses aldeas.
Donen cascun any. 5000 s.
Aquest loch te Nexemen de Fosses per IX cavalleries.
Item hi es lo mercat et cussols et leuda que ven lo batle et pot valer cascun any tro a. 120 s.
Aquests te assignats En Michel Peres Darbe ensemps ab altres locs per una cavalleria.

Barbastre. (Barbastro, Balbastro, etc)
Es hi lalmudi del pa la caldera de la tintoreria. Item el peso et II peatges.
La terça part daquestes rendes pren Bernat G. Deutensa.
La Esglea de Barbastre pren lo delme en les dites rendes.
Item la moreria del dit loch fo den Bernat G. Deutensa.
Item lescrivania dels jueus fa de tribut II.es carregues de vin.
Item hia un casal de bayns que no val re. (banys, baños)
Les dites rendes pren Gombau de Benavent per IlII cavalleries et noy basten.
E oltra les dites rendes ha el senyor Rey en Barbastre la meytat de la renda de la barcha de Cinqua que pot valer. 200 s. (barca de Cinca)
Laltremeytat los homens de la vila.
Item hi es lalmunia (la almunia) que es dita dels Gassols que dona al senyor Rey per tribut cascun any et prenlos lo batle general. 20 s.

Alquessar et ses aldeas. (Alquézar, Alcássar, Al-qasr: fortaleza, castillo)
Donen cascun any. 2500 s.
Dels quals pren Johan de Bidaure qui te el dit loch ad beneplacitum a servey de IIII cavalls armats II.m solidos. Els romanens D solidos pren En Boyl per retinença del dit castell.

Ahuescha. (Adahuesca ?)
Los homens del dit loch donen cascun any. 1070 s.
Aquest loch te a violari En Pero Martinez de Luna.

Sevil et los Castellones.
Donen cascun any. 180 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries.

Nabal. (Naval)
Es hi un forn en que coen tots los estedans del loch. Item una casa de muli ab una mola. Item III vinyes. Item un ort. Item IX camps. Item donen los moros cascun any per peyta C solidos. Item XV cafis entre forment et ordi et avena. Item fan sofra çoes que tots dissaptes porten lenya al castell et fan altres serviys al castell quan ops hi es. Item donen los dits moros la novena part dels fruyts que cullen. Item los carnicers donen leuda de les carns en axi que de tot bestiar que haja mes de I any donen I diner. Item de cascuna vaque IIII diners. Item pren lo dit castell terç de les calonies de vinyes et de orts.
Totes les dites rendes te Nexemen Cornell per una cavalleria et miga et basta hi covinentmen et ell te lo dit loch.

Aynsa. (Ainsa, Aínsa)
Es hi el peatge. Item los cussols del mercat. Item I muli que fa de tribut LX solidos. Item leuda de les mercaderies qui passen per aquell loch.
Te ho lo noble En Pero Ferrandis de Ixer per II cavalleries et no hi basten be.
Bielsa.
Belsa donen cascun any per una cavalleria. 500 s.
Aquests pren Nexemen de Fosses per una cavalleria.
Item les ferreries poden valer tro a. 1000 s.
Aquests pren lo dit Nexemen de Fosses per II.es cavalleries.

En la vall de Gestau Saravella.
Fan cascun any. 250 s.
Aquests pren el noble En Pero Martines de Luna ensemps ab les calonies del dit loch per una cavalleria.

Vall de Portoles. (Portolés)
Donen cascun any tro a. 250 s.
Te ho el noble En Pero Martinez de Luna per mige cavalleria.

Boltanya et ses aldeas. (Boltaña)
Los homens daquest loch donen cascun any. 8 s.
Aquests pren lo noble En Gombau de Tramesset per Il.es cavalleries ensemps ab CC solidos que pren en les rendes de Tamarit de Litera.

Vall de Breoto. (Valle de Broto)
Donen cascun any los homens dels locs de la dita vall certa quantitat de blat que pot muntar tro a LXXX cafis.
Aço te en Ferrando frare del senyor Rey per una cavalleria.

Torla.
Los homens del dit loch donen cascun any LX moltons. (mouton : cordero)
Aquests pren en Gil de Jacca a violari.

Seguron et Ahuerta et la honor.
Los homens daquests locs donen cascun any. 400 s.
Aquests pren el noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries.

Oson.
Aquest loch ha donat lo senyor Rey an Pero Pomar per a tots temps sots esta forma: quels homens del dit loch no puxen fer mal ne donar don al regne Darago abans lo senyor Rey los puxa haver en temps de guerra.

Possant.
Los homes daquest loch donen cascun any. 500 s.
Aquest loch te Nexemen Cornell per I cavalleria.

Barbegal.
Donen per tribut cascun any. 20 s.
Item donen per peyta ordinaria. 3000 s.
Item per cavalleria. 1000 s.
Aquestes rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.
Te ho ara la infanta dona Blancha.

Cortilles et la honor et Corneset Beseran.
Aquests locs te En Ferrando frare del senyor Rey per una cavalleria et bastahi escassament.
Sardassa.
Los homens daquest loch fan cascun any per tribut II cafis de forment et II cafis de civada.
Aquests pren lo batle.

Archussaet Castellasso.
Fan aquests locs per peyta. 375 s.
Aquests locs te don Pedro Dayerbe per I cavalleria.

Boyl.
Donen per peyta et per tribut cascun any. 1000 s.
Aquest loch te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.

Elsen.
Donen cascun any lo novede tots los camps reelencs que pot muntar cascun any tro a. 140 s.
Daquests deu dar compte el batle de Ribacorça. (Ribagorza, Ribagorça, Ripacurcia, Ripacurtia, etc)

Monclus et ses aldeas.
Donen cascun any per peyta los cristians del dit loch I. solidos. Item IX cafis de blat terçench. Item hia trahuts de cases de molins que son cascun any XI solidos. Item lo carnatge que val tro a C solidos. E poden valer totes aquestes rendes tro a. 200 s.
Aquestes pren Garçia Loppes Dansano per retinença del castell de Monclus. E oltra açopren per retinença del dit castell CLXXX solidos en la cena de Sent Esteve de Littera (San Esteban de Litera). E sobre el tribut dels jueus CCCCL solidos axi com es contengut en lo tribut dels jueus Darago.

En la vall de Tarancona son aquests locs:
Palo Trillo Morello.
Aquests locs solien donar cascun any M solidos per II cavalleries et ara per la pobrea que han los homens dels dits locs per ço com tots aquells locs son erms no paguen sino. 500 s.
Aquests locs te En Pero Martines de Luna per una cavalleria.

Ribagorça.
Les rendes quel senyor Rey ha en Ribagorça son assignades al noble En R. de Cardona per IIII cavalleries.
Item paguen cascun any los homens de Ribagorça al senyor Rey per peyta cascun any. 6230 s.

Lotribut dels jueus de tot lo Regne Darago.
Item donen los jueus del Regne Darago cascun any per tribut al senyor Rey. 43300 s. j.
Aquestes assignacions son sobre els diners del dit tribut.
Primerament hia assignats Fortaner de Binyech per retinença del castell de Sadava cascun any M solidos.
Item Michel Perez Darbe per la meytat de la retinença del castell de Salvaterra D solidos. Item Blascho Xemenez Dayerbe el sego per violari M solidos.
Item dona Alvira Loppez de Quadret muller que fo den Johan Çabataper violari D solidos.
Item Michel de Gorrea ad beneplacitum per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Exemen Peres de Pina el jove per IIII cavalls armats ad beneplacitum II.m solidos.
Item Pero Pomar per IIII cavalls armats ad beneplacitum II.m solidos.
Item Michel Peres de Gotor per II cavalls armats ad beneplacitum M solidos.
Item Martin Gil Datrossill (de Atrossillo) per II cavalls armats ad beneplacitum M solidos.
Item la senyora Infanta dona Blancha monge de Sexena (Sijena, Sixena, Sigena) per ça provisio M solidos.
Item Rodrigo Gil Tari (Tarín, Tarin) per I cavall armat ad beneplacitum oltra II.m solidos que te en les salines de Remolins et en lo guiatge de Ribagorça D solidos.
Item el noble En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries II.m DLVIII solidos et son ne los M solidos a violari.
Item Ferran Sanxes Duch ad beneplacitum per I cavall armat D solidos.
Item Sanxo Garçia de Setes per retinença del castell de Darocha DCCC solidos.
Item En P. Lobetscriva del senyor Rey a violari CCL solidos.
Item Geralt Avarcha (Abarca) per III cavalls armats ad beneplacitum MD solidos.
Item Gil Darada en paga de ses cavalleries DC solidos.
Item Exemen Blasco Dayerbe per IIII cavalls et mig armats ad beneplacitum II.m CCXLIIII solidos.
Item Blasco Massa de Vergua (Maça, Maza, Bergua) per II cavalleries M solidos.
Item Pero Garçes Matafogo a violari C solidos.
Item P. del Rey a violori CLXXXII solidos VI diners.
Item lesglea de Senta Maria del Puig de Barbastre a sosteniment de una capellania en que deu cantar tots temps I prevera hi son perpetuals CC solidos.
Item dona Sanxa Martines Guerra muller que fo de Blasco Xemenez Dayerbe a violari M solidos.
Item Johan Garçes Dalago per retinença del castell Duncastiello que te a violari oltra C solidos que te per la dita retinença en les salines de Remolins DC solidos.
lem Vicente Gonsalves Coronell a violari CC solidos.
Item Gonsalvo Peres Dalago falconer per ça provisio CCCC solidos ad beneplacitum.
Item Garçia Loppes Dansano per retinença del castell de Muntclus ad beneplacitum CCCCL solidos et el romanent pren en les rendes de Muntclus.
Item Nadal de Castello a violari CLXXXII solidos VI diners.
Item Enego Roys porter a violari CCCLXV solidos.
Item el noble En Pero Dayerbe en paga de ses cavalleries que te en Ruesta CCC solidos. Item lo tribut dels jueus de Oscha que es VI.m LXVII solidos V diners malle pren lo batle Doscha et respon ne a la senyora Infanta dona Blancha.
Item lo tribut dels jueus de Calatayu que es X.m XLI solidos VII diners malle pren lo batle de Calatayu et respon en a la senyora Infanta dona Elianor.
Les quals quantitats que son assignades sobre el dit tribut munten a XLII.m XLI solidos I diners et son tots jaccenses sino M solidos barchinonenses.
Lo romanent pren lo batle general.

Salines de Remolins.
Les dites salines poden valer cascun any tro a. 27000 s. et mes.
En les dites rendes son assignats losperpetuals et els violaris et les retinenses dels castells et altres assignacions axi com se segueix.
(Perpetuals.)
Primerament hi pren la casa del Temple de Saragoça los quals pren laministrador de la dita casa et son perpetuals CXX solidos. Item X cafis de sal.
Item los homens de Castellar per una barcha que han a tenir francha en lo riu
de Ebro
a tot hom qui pessar ne vulla CCCC solidos.
Item los jurats de Saragoça per reparacio dels murs daquells M solidos que han assignats en les rendes de Saragoça prenen en lalmudi de la sal la terça part que son CCCXXXIII solidos IIII diners.
Item lo senyor de Pradella cascun any D solidos.
(Violaris.)
Item Geralt del Perer per violari DCC solidos.
Item Jacme de Luch a violari DCC solidos.
Item Domingo Johan capella de la Aljaferia de Saragoça et deu cantar missa cascun dia en la capella de lodita Aljaferia XII diners cascun dia et LXX solidos lany per vestir que es lany CCCCXXXV solidos.
Item Ato de Jassa a violari cascun dia VIII diners que munten lany CCXLIIII solidos IIII diners.
Item En Francesch de Riusech VIII diners cascun dia que munten lany CCXLIII solidos IIII diners.
Item P. de Lusia XII diners cascun dia que fan lany CCCLXV solidos.
Item P. del Rey IIII diners cascun dia que fan lany CXXII solidos VIII diners.
Item P. Messeger VIII diners cascun dia que fan lany CCXLIII solidos. Empero deu hi tenir I pesador que costa lany XCIII solidos IIII diners. Los romanens que son CL solidos pren ell. E el senyor Rey ha ordonat que apres la fi del dit P. hi tenga laministredor lo pesador per ço quels dits CL solidos romanguen a la cort.
Item en R. de Roda cascun dia VI diners que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item Vallés Dordas de la botelleria VI diners cascun dia fan CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Thoda muller que fo de un hom qui pensava de un cavall del senyor Rey cascun any C solidos.
Item P. Carbonell cascun dia IIII diners que fan lany CXXI solidos VIII diners.
Item R. Bernat per raho del ofici de la scrivania qui hi deu tenir scriva CCCC solidos. E per ordinacio del senyor Rey et del racional abaterenlin CXX solidos per I scriva per ço com no hi fa fratura quel claver es scriva et aquests romanen al senyor Rey. Los romanens que son CCLXXX solidos pren lo dit R. Bernat E el senyor Rey ha ordonat que apres la mort daquell nos donen nes fassa messio negunaper scriva.
Item Lopp de Sos porter cascun dia IIII diners que muntan CXXI solidos VIII diners.
Item dona Maria Peres de lo Gronyo mare de don Sanxo Darago CCC solidos.
Item G. Batesa cascun dia VI diners que muntan CLXXXII solidos VI diners.
Item Johan de Sales porter VI diners cascun dia que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Maria de Linyan cascun dia IIII diners que fan CXXI solidos VIII diners.
Item. Pero Martinez barber M solidos barchinonenses.
Item A. Messeger cascun dia VIII diners que fan lany CCXLIII solidos IIII diners.
Item Johan Garçes Dalago D solidos.
Item el Justicia Darago a violari II.m solidos.

(Beneplacitum)
Item Berthomeu des Lava savi ad beneplacitum M solidos.
Item A. Roig savi per la procuracio que solia tenir Garçia de Casues D solidos.
Item Maestre Marti de Calça Roga per a provisio III.m solidos.

(Retinençes de castells.)
Item lo castell Daranda (de Aranda) que te Pero Garcia de *Lesuan vassall den Pero Ferrandes Dixer per retinença del dit castell ad beneplacitum DCC solidos.
Item Gonsalvo Gil de Vera qui te el castell de Terrallon ad beneplacitum DC solidos.
Item Michel Peres Darbe qui te el castell de Salvaterra ad beneplacitum de M solidos quen pren cor los romanens pren sobre el tribut dels jueus D solidos axi com en lo dit tribut nes feta mencio.
Item los homens de Muntreal (Montreal, Monreal, Monte Real) aldea de Farissa D solidos.
Item Johan Garçes Dalago a cumpliment de DCC solidos que pren per retinença del castell Duncastiello a violari C solidos. Los romanens DC solidos pren sobre el tribut dels jueus axicom en lo dit tribut nes feta mencio.

(Provisio de munters.)
Item Juanyes Davila et A. Dalmenar (de Almenar) cascun per provisio de sa persona VI diners per II savosos(sabuesos?) que tenen cascun ço es per cascusavoso III malles que munta per tot I any DXLVII solidos VI diners.
Item Domingo Davila per ça provisio et per II savosos a la dita raho CCLXXIII solidos IX diners.
Item Gil Daliaga (de Aliaga) VI diners per ça provisio. Item per III alans (canes alanos, cans alans : catalans) VI diners que munta lany CCCLXV solidos.
Item Pero Finestrelles per ça provisio VI diners. Item per II savosos III diners que munta cascun any CCLXXIII solidos IX diners.
Item Gil Daliaga VI diners per provisio sua. Item per II savosos III diners que son lany CCLXXIII solidos IX diners.
Item Johan Davila VI diners. Item per IIII alans VIII diners que munta lany CCCCXXV solidos X diners.
Item Johan Navarre VI diners. Item per IIII alans VIII diners que son lany CCCCXXV solidos X diners.
Item poden muntar les messions del almudi de Remolins et de Saragoça cascun any tro a Vl.m solidos.
En aquesta forma que si poden tallar cascun any tro a V.m cafis de sal et a vegades mes e menys segons que la venda et costa de tallar lo cafis. Item trametne hom a Saragoça tro a II.m cafis poch menys et aquests costen de portar en les barques per lo riu de Ebro VIII diners lo cafis. E ha a mostrar laministredorcartes testimonials dels talladors quanta sal tallen ne a qualpreu. E el Rayçsde les barques quanta sal porten al almudi de Saragoça eta qual preu. E quant la sal es a la riba de Ebro a Saragoça portenlabesties a loguer al almudi. Item munta lo salari del administredor et un claver et boter et scriva que es I hom qui esta en les dites salines de Remolins et altre en Saragoça. E munten el salari daquests III tro a DCCC.
E poden muntar totes les dites quantitats ques paguen de les dites salines tro a XXIIII.m DCL solidos.
Tot lo romanent se paga a aquells qui tenen mesnaderies per solidos et libras.
E son aquests ques segueixen.
Primerament Michel de Gorrea per I cavall armat D solidos.
Item Exemen de Tovia per II cavalls armats M solidos.
Item Michel Perez Darbe per un cavall armat D solidos.
Item Lopp Sanxes per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Michel Pereç de Gotor per II cavalls armats M solidos.
Item Johan Martinez de Bienes per un cavall armat D solidos.
Item Lopp de Gorrea per I cavall armat D solidos.
Item Garçia Pereç Dayerbe per I cavall armat D solidos.
Item Pero lo gran de Maneses per III cavalls armats MD solidos.
Item A. de Sadava per II cavalls armats M solidos.
Item Gonsalvo de Pomar per I cavall armat D solidos.
Item P. Alfonso fill den Jacme Pereç per II cavalls armats M solidos.
Item Gil Garces Datrosillo per II cavalls armats M solidos.
Item Rodrigo Dahones (de Ahones) per I cavall et mig DCCL solidos.
Item Felipp de Boyl per I cavall armat D solidos.
Item Alfonso de Fanlo per II cavalls armats M solidos.
Item Andreu Martines de Soritaper III cavalls armats MD solidos.
Item Gil Darrada per III cavalleries MD solidos.
Suma daquestes mesnaderies XVI.m DCCL solidos. (1)
(1) Entre esta suma y la siguiente lista de calonias median dos fojas en blanco, en cuyo extremo se leen dos títulos aislados, a saber, en la primera Salines Darchos (de Arcos) y en la segunda Salines de Nabal. Explicar la causa porque se omitieron las relaciones correspondientes a estos puntos, creemos que sería aventurado.

Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del merinat de Saragoça de Oscha Barbastre Jacca Exea (Ejea de los caballeros) Terassona (Tarazona) Calatayu Oscha Darocha (Daroca).
Les calonies dels jueus et dels moros et els homicidis de Saragoça et de son merinat pren lo merino de Saragoça. E poden valer cascun any a arbitri den Esteve de Roda tro a. 3000 s.
Item poden valer los homicidis del merinat Doscha (de Oscha, Huesca) et de Barbastre ab çoque ve a ma del dit meri cascun any tro a. 1000 s.
Item pot valer lo merinat de Jacca et de Exea cascun any tro a. 2000 s.
Item lo merinat de Taressona cascun any tro a. 500 s.
Item los esdevenimens et calonies dels cristians et dels jueus sarrayns et la terça part dels homeys de Calatayu pren lo batle de Calatayu et poden valer cascun any tro a. 2000 s.
Aquest loch te per cambrala senyora Infanta dona Alienor.
Item los esdevenimens et calonies dels cristians et jueus et serrayns de Oscha que semblantment te per compra la senyora Infanta dona Alienor poden valer cascun any et pren ho el batle de Oscha tro a. 1OOO s.
Item el merinat de les aldeas de Darocha ço es les calonies et els homicidis poden valer et metehi merino el noble En Jacme de Xerica qui ho te per cavalleries masno ho pren en paga de les dites cavalleries ne sabaten (s´abaten, se abaten) de ço que la cort li deu per ço com En Lopp de Luna solia tenir lo dit merinat per lo Rey don Alfonso en paga daço que li devia. E apresvench En Jacme Perez qui tench les dites aldeas per cavalleries et ell demana al senyor Rey queu tengues axicom don Lopp de Luna o tenia no faen mencio que sabates (s´abatès, abatés) de sos deutes.
E semblantment te ho En Jacme de Xerica que nou te en paga de sos deutes ans ho pert lo senyor Rey tro a. 2000 s.
Les calonies de tots los altres locs Daragoexceptat ço que prenen los merins dels dits locs pren lo batle general Darago. E poden muntar ab la terçapart ques pren en Darocha dels omicidis et en Farisa et en ses aldeas ques pertanyen al senyor Rey tots los homicidis et poden muntar totes aquestes calonies cascun any tro a (a vegades mes a vegades menys.) 7000 s.
Encare ha lo senyor Rey en molts lochs Darago cenes en absencia de que poden muntar cascun any tro a. 18000 s.
Item ha molts locs en Arago hon pren cenes en presencia que non pot demanar diners. E el senyor Rey ha ost et cavalcada en tot Arago en los lochs seus.
E quels demana peytes o questes quan se vol exceptats en los locs que son privilegiats.

A.
Cataluña.
Pág (se omite).
Apiera.
Aguatada.
Araprunya.
Argensola.
Almasselles.
Almenar.
Areny.
Los locs Dalos et de Meya.

Valencia.
Algesira.
Alaguar.
Ademuç.
Alpont.
Assignacions quel senyor Rey mana pagar.
Asp.

Aragón.
Salines de Arcos.
Albarracin.
Arcayne.
Aranda.
Alago.
Almudevar et ses aldeas.
Assotiello.
Artieda.
Ansso ab la Vall.
Arahuas.
La vila et la vall de Arues.
Aysa.
Arahues de Solano.
Alquessar et ses aldeas.
Ahuescha.
Aynsa.
Ahuerta.
Archussa 345

B.
Cataluña.
Borrassa.
Busuldo.
Rendes antigues de Bergua et de Bergueda.
Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.
Rendes de Barchinona.
Bruch.
Biure.
Bell Loch.

Valencia.
Biar.
Bocayren.
Bunyol.
Burriana

Aragón.
Borja.
Bolea.
Biel.
Biessa.
Bossa.
Biescasa.
Bellsuey.
Barbastre.
Bielsa.
Boltanya et ses aldeas.
Breoto.
Barbegal.
Beseran.
Boyl.
Beneplacitum.

C. Ç

Cataluña.

Crexell.
Campredon.
Caules de Malaveya.
Cruylles.
Cardedeu.
Caules de Muntbuy.
Molins del Coll de la Celada de Barchinona.
Ça Guardia.
Cambrils.
Copons.
Cervera.
Camerasa.
Cubells.

Valencia.
Castello.
Corbera.
Cullera.
Castellhabib.

Aragon.
Calatayu et ses aldeas.
Cetina.
Çer Castiello.
Castiello.
Catarecha.
Campfranch.
Camp de Jacca.
Castellar.
Costean.
Los Castellones.
Cortilles.
Cornes.
Castellasso.
Calonies dels jueus etc.

D.

Cataluña.
Dua Castella.
Dalos.

Valencia.
Dinia.
Dontinyen.

Aragón.
Darocha et ses aldeas.

E.

Cataluña.
Esclanya.
Esprats.

Valencia.
Exalo.
Ella.

Aragón.
Epila.
Escho.
Echo.
Estaves.
Esposa.
Merinado de Exea.
Elsen.

F.
Cataluña.
Lo loch de Figueres.
Font Rubia.
Aragón.
Fariça ab ses aldeas.
Los Fayos.
Fontes.
Fornell de Vialada.
Fago.
Favana.

G.
Cataluña.
Gerona.
Gurb.
Ça Guardia.
Guardia Palosa.
Gaver.
Guiminells.

Valencia.
Gandia.
Gallinera.
Godolest.
Guardes dels castells.

Aragón.
Gomar.
Gestau.

H.
Aragón.
Huesa e ses aldeas.
Hisurre.

I.
Aragón.
Illuaca.
Ivardues.

J.
Cataluña.
Tribut dels Juheus de Barchinona.

Aragón.
Merinado de Jacca.
Ciutat de Jacca.
Camp de Jacca.
Tribut dels jueus de tot lo regne Darago.
Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del merinat de Saragoça de Oscha Barbastre Jacca Exea Terassona Calatayu Oscha Darocha.

I..
Cataluña.
Lagostera.
Leyda.
Lorens.

Valencia.
Liria.

Aragón.
Los Fayos.
Loarre.
Luna.
Longares.
Lobera.
La Reyal.
Lorbes.
Larraç.
Los Castellones.

M.
Cataluña.
Manresa.
Monblanch.
La Manresana.
Muntfalco.
Muntmaneu.
Munt Cortes.
Muntayana.
Los locs Dalos et de Meya.
Mungay.

Valencia.
Morella.
Murvedre.
Madrona.

Aragón.
Mallon.
Magallon.
Morello.
Monclus et ses aldeas.
Morello.
Provisio de Munters.

I..
Valencia.
Novella.

Aragón.
Nuelia.
Nocito.
Nabal.

O.
Valencia.
Ontinyen.
Obres dels castells.

Aragón.
Orocal.
Ornat.
Orduas.
Oscha.
Oson.

P.
Cataluña.
Pontons.
Palamos.
Peraylada.
La Montanya de Prades.
Pallarols.
Sa Paladella.
Puigalt.

Valencia.
Pego.

Aragón.
Salines de Pedra.
Puypintano.
Pertusa et ses aldeas.
Portoles.
Possant.
Palo.
Perpetuals.
Provisio de munters.

R.
Cataluña.
Regencons.
Rubiola.
Riber.

Valencia.
Retinencies dels castells.

Aragón.
Ricla.
Roda.
La Reyal.
Ruesta.
Ribagorça.
Salines de Remolins.
Retinençes de castells.

S.
Cataluña.
Sent Esteve de Palamos 224
Sent P. dor.
Santa Maria des Pla.
Sent Marti.
Sa Paladella.
Sadaho.
Sententoli.
Santa Linia.

Valencia.
Sexona.
Salaris ques paguen.

Aragón.
Salines de Arcos.
Salines de Pedra.
Santos.
Sent Marti.
Santa Creu.
Saragoça.
Suera et ses aldeas.
Sadava.
Rendes de Sos.
Salvaterra.
Siresa.
Suesa.
Siyunas.
Arahues de Solano.
Sagua.
Savinyanego.
Senta Maria.
Sarayena ab ses aldeas.
Sevil.
Saravella.
Seguron.
Sardassa.
Salines de Remolins.

T.
Cataluña.
Torrella de Muntgri.
Tagamanent.
Terrassa.
Tarregona.
Timor.
Tarrega.
Tortosa.
Aragón.
Terol et ses aldeas.
Torrellas.
Tardejanta.
Torralba.
Tahust.
Tiermas.
Vall de Tena.
Torla.
Tarancona.
Trillo.

U.
Valencia.
Uxo.

Aragón.
Un Castiello.
Urries.
Unduespinto.

V.
Cataluña
Vich.
Vilamajor.
Vilafrancha.
Valls.
Vissiana.
Vilagrassa.

Valencia.
Valldayora. 270
Aquests son los violaris.
Violaria quel senyor Rey mana donar.

Aragón.
Vall de Roures.
Vilanova.
Vila real.
Ansso ab la Vall.
Verdun.
Vall de Echo.
Vilanova.
Vall de Arues.
Vall Daysa.
Vull prop Jacca.
Vall de Tena.
Vall de Gestau.
Vall de Portoles.
Vall de Breoto.
Vall de Tarancona.
Violaris.
X.
Valencia.
Xativa.

Aragón.
Xivaregay.

/ Aquí aparecen las BASES DE ESTA PUBLICACIÓN, que salieron antes en el pdf escaneado /.