Capitol XXXIII. Com la feruentissima donzella deuocio …

Capitol XXXIII. Com la feruentissima donzella deuocio: inflama molt la Senyora al consentiment: per rembrela miserable captiuitat de natura humana.

Ficant lo genoll altra feruentissima donzella: que venia molt a punct (apunct): vestida de Carmesi mostrant lo seu inflamat desig: tenia los cabells molt rossos e stesos per les espatles significant les sues areglades(arreglades) intencions: Lo nom de la dita donzella era deuocio. ¶ La qual prenint les mans de la senyora e besant aquelles ab multissima dolçor dix a sa senyoria. ¶ Tu es qui extraxisti me de ventre: spes mea ab vberimus matris mee: in te proiecta sum ex vtero. ¶ Volent dir. O serenissima senyora e mare mia: be sab vostra merce: que apres de aquell doloros decayment dels primers pares: per la çeguedat dels homens yo fuy perduda morta e soterrada en la profunditat de la terra: Vos la mia senyora sou aquella quem haueu tret del ventre de la dita terra. ¶ E perço senyora puch dir que vos sou la sperança e vida mia: car de mamella so venguda en vostre poder: e no he coneguda altra mare ne nodriça sino vostra senyoria. Car del ventre de la mia mare Eua treta: he donat en vostres mans: car la dita eua ans quem hagues coneguda me perde per lo pecat. ¶ E vos senyora per los merits e gracia vostra me haueu cobrada en molt pus singular grau: e de vostra merce james me so partida. ¶ En lo temple ab vostra altesa me so criada e nodrida: yous fiu votar virginitat desijosa de molt acostar vos a deu: tostemps vos he acompanyada de nit e de dia: per vostra senyoria man conegut les donzelles del temple: seguint los exemples de la feruor vostra. ¶ Yo ma senyora segons vostra merce sab: so aquell foch que mana nostre senyor deu que creme tostemps en lo seu altar dient. ¶ Ignisautem in altari meo semper ardebit: quem nutriet sacerdos. Lo qual foch te a esser nodrit e conseruat per lo sacerdot. ¶ Aquest sacerdot senyora sera lo fill de deu: del qual diu Dauid. ¶ Tu es sacerdos in eternum secundum ordinem melchisedech. ¶ O senyora que vostra merce li ha a fer la vestidura sacerdotal: de les vostres purissimes sanchs perque puga offerir lo sacrifici agradable per la salut humana. Car lo dit fill de deu es tot foch diuinal: e ab la calor sua tinch yo a esser inflamada y conseruada. La lenya(llenya; leña) ab ques nodrira aquest foch seran les obres humils e de excessiua caritat que lo senyor fill de deu fara ab la humanitat: que de vostra senyoria pendra: ab la qual se mostrara als homens: e conuersara ab ells ab molta familiaritat: inflamant los amar a mi: fent los auorrir tota natura de delit temporal per sentir la dolçor mia. ¶ O senyora que yo no puch per nenguna altra via esser coneguda ni estimada per los homens sino per lo mija del Senyor fill vostre. ¶ Acceptau lo senyora: mostrau a natura humana aquesta antorcha gloriosa: feta de aquella purissima e molt blancha cera: ço es de la vostra mundissima carn: ab aquella excellentissima metxa:co es la anima sagrada: qui nouament sera creada vos consentint: e infusa dina aquell petit cors: e vnida ab la persona diuina: qui es lo foch antich: que no ha comencament(començament) ni fi. ¶ O senyora que aquesta es la lum tan desijada que ha de illuminar lo vniuersal mon: car de aquest senyor fill de deu e vostre sera dit. ¶ Erat lux vera que illuminat omnem hominem venientem in hunc mundum. ¶ Car ell sols es la vera e clara lum: que foscura no pot pendre: e de sa magestat pendran lum totes les creatures. ¶ O Serenissima senyora que aquesta claror e lum per vos la te hauer natura humana: No sens molta raho crida e demana ajuda a vostra senyoria trobant se exellada de la terra propria: e posada en tan cruel bandeig. ¶ In loco horroris et vaste solitudinis. Car ja sab vostra senyoria: que per lo peccat es lome lançat en aquesta terra miserable: qui fon feta sols per habitacio de les besties. Perque sia de vostra merce dar fi en aquest doloros exili. Car de vostra altesa han hauer lo guiatge per a tornar en la terra propia de parays. ¶ Ut gaudentes reuerterentur ad propria: qui flentes venerant ad patriam alienam. Perque ab goig e alegria peruinguen a la desijada patria sua los desolats fills de Adam: que ab tanta dolor e plors son venguts en la terra estranya. ¶ Los quals suppliquen vostra senyoria dient. ¶ Illumina splendore tuo cecitatem nostram: sis nobis solatium in tribulatione: captiuis liberationem impetrare digneris. Volent dir. O senyora sia illuminadala çeguedat nostra per la resplandor que de vos speram: ço es lo fill vostre: siau nos senyora confort e solaç en les tribulacions nostres: vullau senyora excellent impetrar libertat e franqueaa nosaltres catius: qui a vostra merçe reclamam. ¶ O senyora piadosa hoydes estes clamors no vullau mes deteniruos: consentiu yous ne supplique: coneguen les gents que yo he tant ab vostra merce: que tot lo queus sera demanat per lo mija meu obtendran. ¶ E donant fi en son parlar la excellent donzella deuocio besa la ma de sa altesa tornant a recomanar a sa merce la miserable natura humana.