Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.


O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch
planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareulos guants guarnits de vert mouent los a sperancadels bens esdeuenidors: los quals nos atenyensi no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagrosque adestens la dolor en hun loch adesen altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachse que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeixla possessio E aximateix noumolt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera(i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellumcum vitijs.Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega(guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecaraa ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres(emplastos; emplastes) guarreuaxi los dits malalts que prestament los fareu sortirdel lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascuae gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce auramolta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eulos vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable ceche si tutconexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut furin nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiarsera axi amagat e secret com del ladreque ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem(multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la dureadels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adormaen la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los induritse obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de grochqui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los havostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneuen vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau)vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximentde la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetransetots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foschae molt honesta: Tocar los havostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eula lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubespenetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixcade cor. Car dich vos certament. ¶ Si cornon orat in vanumlingualaborat. Que si lo corno es atent en la oracio en vatreballa la lengua.¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar sana posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrienlos malalts a esser curats.