Capitol XIII, Adam, misericordia, pietat

Capitol. XIII. Com lo venerable pare Adam trames de part sua mia (i en rayeta damún: misericordia) e pietat per raonarla sua causa ensemps ablo princep Miquel.

Respos Adam miquel senyor y a qui puch yo trametre dauant tanta magestat: car so cert que offenent lo meu senyor e creador he offeses totes les creatures sues e les he constituydes enemigues mies: e so cert que totes demanen venjança de mi e punicio del meu peccat. Veritat es Miquel que en totes les dolors e perdues mies dos donzelles man molt aconsolat e aiudat e nuncason de mi partides en totes les angusties mies: e man offert de james desempararme (no está cla si me va separat o jun) fins sia reconsiliatab aquell qui ma creat. Si aquestes senyores volran anar a rahonar la causa mia molt sere yo content: car fie molt delles e tot me pose en los seus braços. E dix sent Miquel: O adam y qui son les donzelles de qui tanta fe teniu. E respos adam la vna es misericordia e laltra pietat: e ab aquestes es tot lo meu descançespaye deport: car sens elles fora yo perit: quant me viulançat(me vaig vore llançat) ab tanta furia de parahisterrenal per lo meu peccat. E sent miquel hoynt lo nom de aquestes donzelles alegras molt e dix. O patriarcha glorios quant haueu ben delliberat en comanarla fahenavostra a aquestes virtuoses donzelles. Car siau cert son tant fauoridesen la cort del meu senyor que tot lo que demanen a la magestat sua impetren complidament. Axi desempachau suplicau les nousfalguen(no os fallen) en esta jornada. E adam anant cuytadament a les amades consoladores sues (pareix una ,) dix los. O senyores mies venguda es la hora que vosaltres me podeumolt ajudar. Car lo senyor e creador meu hoit lo doloros crit meu ha trames lo gran princep Miquela veure e sentir les dolors e miseries mies e dels fills meus que en lo mon son: ha les vistes e mogut de compassio ham offertde treballar ensemps ab tots los altres angels en la delliuracio mia: E te per bo vaja ab ell alguna persona de part mia qui porte procura bastant de tota natura humana perque si algunes questions se mouencontra mi e los fills meus nos puga rahonar. E com yo no tinga de qui fiarme puga sino de vosaltres amigues mies deman vos de merçe vullau empendre aquesta empresa. E misericordia ab cara molt affable abraça Adam: e dix li. O patriarcha no temau que yo ni la companyona mia no podem fallir als atribulats. E com vos siau posat en tanta dolor e angustia nous fallirem james. Digau adam. Nunqdobliuisci potest mulier infantem suum: vt non misereatur filio vteri sui: et si illa oblita fuerit ego tamen non obliuiscar tui. Volent dir no es cosa crehedoraque la dona qui tan amable e piadosa es per natura puga oblidar lo fill seu: e que no vse de molta misericordia ab aquell qui del seu ventre es exit: e si ella reuessantsa natura se oblida la amor de mare ja yo nom oblidare de vos Adam: que pus carme souque fill: e hon volreu que vaja ire: car aparellada so de pujar al cel: e deuallar en la terra infinides vegades per amor vostra. E adam molt alegre e content de la resposta de misericordia feu li infinides gracies. E apres leuas pietat e prengue lo dit Adam per la ma: e dix. *Noli timere: confortare et esto robustus ego aút(rayeta a la u) protector tuus sum. Volent dir no temau adam siau confortat e molt esforçat: que yous dola fe d´esser vos protectora e aiudadora tostemps quem hajau mester. E adam regraciant a les donzelles animoses a cascuna per si e abduyensempsla valençaque offerta li hauien suplicant les desempachasen de metres apunt(apút, u nassal; àpunt, com la tv catalanista) per que prestament partissen. E retornant a sent miquel dix li com les donzelles aduocades sues eren prestes de partir tota hora que a ell plagues. E dient aço foren aqui junctesab ells les dites virtuts. E misericordia se era vestida de brocatcarmesiper mostrar la gran feruor de amor que portaua. E pietat portaua la roba sua de brocat vertper mostrar la gran sperançaab que anaua de obtenir la sua demanda. (vert, sperança) E vehent les sent Miquel saluda les ab molta alegria: e elles feren li gran reuerencia dient volien anar en companyia sua per treballar que fos feta pau entre la magestat de nostre senyor deu e natura humana. E ell respos que era molt content de la anada de elles: car sabia que eren tant animoses que la fahena que elles emprenien la portauen a deguda fi.