Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel(Miql) en la terra: lo qual deuallant als lims denuncia a Adam les grans miseries dels habitants en lo mon. E les moltes excellencies de la verge Maria: per la qual obtendrien la redempcio que demanauen.

(e: miniatura) Lauors sa magestat mana cridar lo seu lochtinent general lo princep sent miquel. Lo qual venint fica lo genoll dauant sa clemencia stant prest de obeyr lo que manat li seria. E lo senyor li dix. Clamor filiorum adevenit ad me: vidiq3 (vidiquem) afflictionemeorum: sed veni mittam te ad eos. Volent dir: O miquel la dolorosa clamor dels fills de adam es venguda en la presencia mia: he vist la gran afflictioque passen: so mogut hauer pietat d´ells. Perque he delliberat de trametre vos a ells: per que vejau que fan: ne que han mester. E sent miquelmolt content de la comissio que donada li era per la magestat diuina: parti molt prest per executar lo que manat li era: car era molt affectat a natura humana: e desijaua la reparacio d´aquella. E deuallant lo glorios princep miquelmira e regonegue tota la terra. E apres vingue als lims hon era lo antich e venerable pare. E dix a ell: O Adam. Gaudium tibi semper (semp) sit lo qual hoyntlo princep sant Miquellança vn gran sospir e dix. O domine quale michi gaudium erit: q3 (quam)in tenebris sedeo: et lumen celi non video. Volent dir: o senyor Miquel y quin goig pot esser a mi: ne quina alegria pora pendre loch en mi: car en tenebres stich e la lum del cel no veig. E respos sent miquel: O Adam no sia desmayar. Constantes stote: videbitis auxilium domini super vos. Car la magestat diuina me tramet per sentir les dolors vostres e veure de queus clamau: ne que demanau. E yo deuallant del cel ans sia vengut a vos he regonegut la terra e los fills vostres habitadors de aquella: He la vista tota corrumpudaplena de iniquitats tots dies pijoranoy haleyni veritat. Et cuncta cogitacio cordis humani intenta est ad malum omni tempore. Car les cogitacions e pensaments dels fills vostres que en lo mon viuen totes son girades a mal. Nengu no ama son prohisme de verdader cor. Les coses males e noiblesdesigen: e les bones auorreixen. No es marauella Adam sius es doloros veure vostres fills en tanta miseria: car dich vos que en la terra noy ha loch que no sia ple de infinits perills. Be la hauia deuisada aquell excellent home: qui hauia lo saber angelichlo qual dix. Pericul´fluminum: periculis latronum: periculis ex genere: periculis ex gentibus: periculis in ciuitate: periculisin solitudine: periculis in mari: periculis in falsis fratribus: in laboreet erumpna: in vigilijsmultis: in fameet siti: in ieiunijsmultis: in frigoreet nuditate.E hoynt aço Adam dix: O princep miquel tots aquests dans ha encorregut lo mon per la desobediencia mia: placiaus espondremal spiritual com sentenenaquests tants perillsne que signifiquen. E sent miquel respos. Adam so molt content de dir vos lo que demanau. En los perills (pills)dels flums(rius; flumen, fluminum) son aquells qui en la present vida son en grans e continues occupacions sens james hauer repos: e nenguna bona inspiracio en ells no pot aturar: ans corren tostemps sens may reposar: e axi venen a la mort no sabent donar nenguna raho de la vida sua. Los qui son en perills de ladresson los qui viuen negligentment en la present vida: car per safluxeae poca virtut donen atreuiment de furtaraquirobarlos vulla. E lo diable sen portalos bons prepositsy desigs virtuosos: no leixant los james posar res en obra: Lo cors propri li furtales consolacions spirituals volent entendre tostemps en sos plaers. Lo dormir e reposar li furta lo temps e axi robat per aquestos ladres ve nuue despullata la mort. ¶ Los q son en los perills de la generacio sua son aquells q segueixen los apetits sensuals e volen posar per obra tots los mals desigs e apetits a que natura los inclina no hauent nengun fre en la sensualitat sua ¶ Los qui son en los perills de multitut de gents son los presumptuosos que crehen(creuen) esser sufficients a totes coses e continuament jutgene roseguen les obres dels altres cor de aquests axi presumptuos sta continuament ple de pensaments infructuosos e de diuerses maneres axi com lo mercat sta ple de diuersitat de gents. Los qui son en los perills de la ciutat son aquells qui tenen la sua anima desordenada: car aquesta ciutat ha fundat nostre senyor deu per posada sua: e los ciutadans de aquesta ciutat son enteniment memoria e voluntat. E lo gouernador de ella es la raho: e si aquests nos regeixen segons la voluntat del senyor seruant les sues leys e manaments e entre si son discordants e breguegen (brega) tots dies dich vos que esta ciutat es en gran perill. Los qui cahen (cauen) en los perills de solitut son los superbiosos quels par sols esser en lo mon en saber e poder: e que nengu nos deu egualar ab ells: ne poden regoneixer majoritat ni senyoria a nengu: la sola voluntat sua han per ley. No amenres sino la honor propria: car lo qui verdaderament ama tem lo amat: e desijali comunicar tot lo be que posseix.E lo superbios no ha temor a deu ne a les creatures sues: los bens de les quals se volria apropriar (appriar): e pçoen talespersones nengu no pot conseruar vera amicicia(amistat; amistad). Los qui son en los perills de mar son aquells ques troben en les honors e fauors mundanes: e van sobre les onesdel vent de la vanitat axi alegres e segurs com si fos cosa ferma: e sobtosamentprenen de grans mutacions e perilloses caygudes.Los que son en los perills dels falsos germans(falsis fratribus; frare, flare, frère, fra, fray; germà; hermano) son aquells qui han a contribuir ab persones enuejosesque sotscolor d´amiciciavolriena sosgermans robar la fama e la vida: E tot lo be e prosperitat de sosprohismeslos es turmente pena: e no perdonen a nengu per acostat sia en deute: ne regonexen nengun benefactor. En los perills dels molt treballants son los auariciosos: que no han vn dia de repos en la present vida: car ab pena e infinits treballs adquirixenles riquees: e ab molta dolor les conseruen: no guosen pendre vn sols plaer per profitos quels sia si diners te a costar (acostar): La vida e la anima abandonen per no perdre la roba axi viuen en treball sens remey: e moren ab dolor inestimable. Lo perill que es en les grans vigilieses entes per les persones que son massa sollicitesen veure e saber los mals e peccats de sos prohismes e jutjaraquells: aquests son molt vigilsen la nit: car no vehen(veuen) ni senten sino mal: e dormen de dia car les virtuts de sos prohismes no conexen ne estimen. Los perills altres ques seguexen que son de fam(fame; hambre) e set(siti; sed) e molta abstinencia e fret e nuditat(se llich muditat; frigore et nuditate) son tots en los ipocrits(jpocrits; la i es mes llarga de lo normal) los quals son martirs del diable: que fan desmesurades penitenciesper sola lahor humana. E tostemps tenen la anima freday nua(ynua) james la calor de vera caritat: ni deuocio sancera en ells nunchaes trobada. E adam hoyda la exposicio de aquests perills dix: O Miquel glorios e que faran los meus fills posats en tantes maneres de perills (pills) si per lo meu senyor no sonaiudats. açoes lo que yo cride: açoes lo que reclame: o princep miquel siau vos aduocat meu recaptau me misericordia ab lo senyor e creador meu. Consellau me que fare per placcarla pietat diuina: puix sou trames per sa clemencia a veure la miseria mia. E sent Miquel mirant adam e hoynt les sues doloroses rahons fon mogut a molta compassio e dix li. O patriarcha venerable siau cert que yo fare per vos tot lo quem sia possible en suplicar la clemencia diuina vulla remediar en les dolors vostres. E prenchab gran plaer la aduocacio vostra: e rahonare la vostra causa dauant sa magestat ab molta affectio. Lo que a mi par vos deueu fer: es humiliar vos tostemps e cridar misericordia dauant la clemencia sua. Car sa excellencia ha dit. Qui venit ad me non eiciam (eici3; eixir) foras. Volent dir que qui vendra e recorrera a la dolçor sua nol lançarafora: ans lo acullira dins les entramenes de la pietat sua. E sa magestat diu Qui se humiliat exaltabit. Fent vos molt cert que sius humiliausereu exalçat. E perço adam entrau dins la profunditat de la vostra miseria e regonexeu de hon sou caygut: Car de la altea de gracia sou deuallat a la captiuitat del peccat. De la qual sola la bonea de nostre senyor deu vos pot delliurar: aquesta reclamau e sereu exaudit: E si teniu cosa alguna que digna fos per a offerir dauant la magestat sua: que li fesseuvn present trametent alguna persona de part vostra en companyia mia. Car de sa clemencia es dit. Ut desideratam nobis tue propiciationis habundantiam multiplicatis intercessoribus largiaris. E respos Adam e dix: O Miquel que puch yo offeriral creador meu: car perdent la sua gracia fuydespullat de tot be. No trobe en mi sino pecat: e infinides miseries: los fills meus tots son nats en lo temps de la captiuitat mia no puch fer de ells offerta: Veritat es que la bonea diuina ma donat vna filla de tanta singularitat: que ja en la sua concepcio li ha mostrat nostre senyor deu tanta fauor e amor que es stada apartada e separada de tota la culpa mia: e de ella sola es cantat. Pulcra es amica mea: et macula non est in te. Aquesta senyora e filla mia lo temps de la edat sua son tretze anyspoch mes. Puella decora nimis virgo pulcherrima et incognita viro. Si aquestauspar miquel glorios que per mi dega esser offerta dauant la magestat diuina com a filla mia e de la propria natura e carn mia. O lo princep miquel alegrant se molt dix: O adam de quim parlau de la senyora Maria de natzaret: si sabieuquant li so seruidor: no cregau que la excellencia e virtuts de aquesta senyora puga esser coneguda sino sols per aquell que tan singular la ha creada. Yo deualle moltes vegades del cel per visitar sa senyoria: car so cert nostre senyor deu la ama tant: que lo seruir a ella fet la magestat sua ho estima molt. E perço dich yo a la dita senyora cascuna vegada que faç reuerencia a sa altesa. Pax multa diligentibus te domina anima eorum non videbit mortem in eternum. Car siau cert adam que los seruidors e leals amadors d´aquesta senyora no poden perireternalment. Congoxos e dolors poden passar per algun temps: empero a la final los sera feta misericordia per intercessio sua. E perçomvos adam haueu molt bon acort de presentar aquesta senyora filla vostra a la magestat diuina: e ser scut de ella acobrire reparar les errades vostres. Car de sa senyoria es entesa aquella visio profetica (pfetica) que veu lo vostre animos fill Daniel profeta (pfeta): com li fon mostrat aquell arbre tan excellent: que en bellea e graneano hauia a ell semblant: la sumitatsua tocaua en lo cel: la ampleasua cobriala terra. Subter eam habitabant animalia et bestie et in ramis eius conuersabantur volucres celi: et ex ea vescebatur omnis caro. O adam e tan gran e tan bell pujador teniu vos per aquest arbre que figura a la senyora filla vostra. Car anant per les rames sues peruendreu(pervindreu) a la altea del cel. Sotsla ombrade aquest glorios arbre habiten e stan los animals: ço es los peccadors dels quals diu dauid. Comparatus éiumentis insipientibus: et similis factus est illis. O adam y que faria lo miserable peccador ql terra lo sostendria si la ombra desta senyora nol cobris. Siau cert tots los elements lo perseguirien (pseguirien) e no li darienvida ni repos: si sa senyoria nol fauorejaua. Car de sa merçe pot esser dit. Et lux in tenebris lucet. Car entre les tenebres dels peccadors la sua lum resplandira tirant a ells a venia: e recaptant los misericordia e perdo (pdo). Entre los ramsde aquest precios arbre: ço es les virtuts de aquesta senyora se3 nodriran e habitaran los ocellsdel cel qui seran les animes virtuoses. Les quals coneguda la vanitat mundana menysprearan aquella: e oblidant les coses terrenals volaran: e la sua pensa posaran en les altees celestials amant e desijant aquelles seguint la olor de aquest precios arbre que tirara axi les animes per la dolçor e suauitat sua: que diran los seruidors de aquesta senyora. In odorem curremus vnguentorum tuorum. Car la olor e flagranciade les virtuoses obres sues (pareix sucs) se stendra per lo vniuersal mon. E del fruyt de ella menjara tota la generacio humana. car per lo mija de sa senyoria vos Adam e la generacio vostra atenyereu aquell fruyt tan desijat de la gracia e amor diuina: e poreu dir glorificant aquesta senyora. Benedicta filia tua domino quia per te fructum vite comunicauimus. Axi adam desempachaufaçasaquesta offerta. E yo retornare al senyor quem (qm; que me; que m´) ha trames e recomptar li hetotes les miseries vostres: e quant sou desijos de recobrar la amistat e gracia de sa magestat: vejau qui ordenau que vaja ab mi de part vostra per menejar aquesta fahena.