Capitol XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora manas al seu fill quels guardas la roba.

Capitol XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora manas al seu fill quels guardas la roba.

Com lo senyor hagues atesa la edat de cinch o sis anys aquelles dones qui venien a lauar al riu prop la casa de la excellent mare sua: començaren hauer molta familiaritat an sa senyoria. E vehent lo seu fill axi gracios e humil e ben criat amauen lo molt: e diuerses vegades deyen a sa excellencia: que fos de sa merce manar al seu hobedient fill: quels guardas la roba que hauien estesa a exugar. E sa senyoria ab molta dolor de cor no guosant dir de no a les dites dones manaua al senyor fill seu: que anas ab elles e fes lo que elles volien. E lo glorios senyor hobeyalade molt bon grat e staua tot lo dia al sol cremantse aquella sua diuinal cara. E la senyora piadosa exiaades adesa la porta per mirarlo: car en nengun loch reposar no podia sens la dolça companyia del amat fill seu. E com la roba era exutales dones aquelles de qui era la plegauen ajudant los lo senyor ab molt plaer: e elles vehent lo tant benigne e de tan bon manament seruien se dell molt largament: e com la roba era plegada posauenlayal cap tanta com podia portar: segons la edat sua. E lo restant portauen elles: e prenintlo per la maneta anauen a ses cases: e aqui descarregant lo senyor dauen li vn troç de pa: posantli en la faldeta vna poca de fruyta: e tornauen lo a la posada de la senyora mare sua: regraciant a sa merce lo seruir que lo seu fill los hauia fet: beneint la del bon criament que donat li hauia pregant deu que loyprestas e lindeixas veure goig complit. O senyor e quanta tendrorde pietat trauessaua lo cor de aquella sanctissima mare hoint axi parlar aquelles dones coneixent que del tot ignorauen los secrets diuinals a sa merce largament reuelats. E partint sen les dones lo clement senyor donaua a la sua mare lo pa e la fruyta que portaua. E la senyora ab lagrimes de molta amor lo abraçaua dient. O vida mia y vos que sou rey dels reys e thresor de les riquees diuinals: creador e senyor de totes coses: ab vn troçet de pa vos paguen de vostres treballs les creatures vostres. O senyor meu y de quant vos resten obligats los homens car per amor d´ells vos sou tant humiliat sotsmetent vos a tan extrema pobrea. E de aquesta humiliacio parlauen souint lo senyor e la mare sua molt largament.