Capitol XCI. Com la senyora desmama lo seu amat fill.

Capitol XCI. Com la senyora desmama lo seu amat fill.

No desmama la senyora lo seu fill fins hague complits tres anys: car no tenia les delicadures que les altres mares acostumen dar a sos fills quant los desmamen ans de temps. Ans era tanta la necessitat e pobrea de sa senyoria: que stant lo senyor de poca edat algunes vegades demanaua a menjar e sa senyoria no tenia en tota la casa sua que donarli ne sols vn troçet de pa. O quin coltell de dolor era aço a sa merce e ab quantes lagrimes li responia dient. Vida mia no tinch queus done. e daqui auant tots dies al dinar sa senyoria estojaua vn poch de pa: per que pogues almorzar e berenar lo seu amat fill: segons la tendreade la sua edat requiria.