Capitol LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a parlar.

Capitol LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a parlar.

Entre les dolors e affanys que la senyora sostengue stant en egypte hague vn grandissim goig. E fon com lo amat fill seu comença a parlar. E lo primer motque dix fon nomenar sa senyoria mare ab tanta dolçor de amor: que lanima de sa merce fon axi recomplida de grandissima consolacio que dix ¶ Anima mea liquefacta est vt dilectus locutus est mihi. Volent dir. La anima mia regala de grandissim goig: car lo amat meu ma parlat. e abraçaua sa altesa aquell diuinal fill besantlo moltes vegades ab sobirana consolacio: e deyali. ¶ O eterna veritas et vera caritas qp dulcia faucibus meis eloquia tua. Volent dir. o veritat eternal e caritat vera e perfeta y quant son dolces a mi les vostres paraules: e cascuna vegada lo senyor la nomenaua mare: era axi encesa noua alegria dins lo cor de sa senyoria que era forçada de dir. ¶ Gloria mea semper innouabitur. Volent dir. o vida mia que la gloria e alegria mia tostemps augmenta e creix com me veig per vos mare nomenada. Car aquesta es la gran excellencia e gloria singular de la nostra reyna y senyora: que ella sia dita mare de deu e per sa magestat axi nomenada. Per aquesta sola dignitat mereix tot lo restant: en tant que los seruidors de sa altesa posats en necessitats recorrents a sa clemencia desijosos de obtenir lo que demanen dien a sa merce ab gran confiança Monstra te esse matrem sumat per te preces qui pro nobis natus tulit esse tuus. E aquesta oracio (o+r en rayeta+o) es al senyor fill seu tan accepta que mostrant obeir a la senyora com a mare molt cara atorgara largament totes les coses a aquells qui ab vera fe e deuocio a sa merce la presenten: car la gloria e honor sua es del fill seu e los que reclamen a sa merce son per los fills hoits e socorreguts molt prest.