Capitol LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.

Capitol LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.

La senyora ab molt recel continua lo seu cami per tornar en nazaret a la posada sua: e essent aqui juncta senti la venguda de sa merce la senyora Anna mare sua: e vengue molt prest ab desig no recomptable de veure la magestat del seu net e la senyora filla sua tan amada: e vengueren ab ella les dos filles sues donzelles germanes de la senyora per fer reuerencia a sa senyoria desijoses de seruirla com a senyora e major germana. E aquella gloriosa anna vehent vna tal vista: cuyda deffallir per sobres de goig. E prostras en terra adorant lo senyor com a son deu y creador: e dreçant se ab feruor de amor prengue lo dit senyor en los seus braços com a net seu molt car E la excellent senyora mare de deu agenollantse ab molta reuerencia besa la ma a la senyora mare sua: demanant li la benedictio sua: la qual lay dona molt largament besantla e abraçant la ab singular amor: e sigues la senyora ab molta humilitat dauant la sua sancta mare: mirant lo goig e festa que feya de aquell seu excellent net. E de aço sa senyoria prenia vna grandissima consolacio: com veya la sua mare en la sua antiga edat hauer obtengut per lo mija seu vna tan singular dignitat de esser auia del fill de deu: e quel haja vist ab los vlls corporals: e quel haja tengut en la falda sua. La qual gloriosa Anna abraçaua aquell excellent net ab infinida amor besant lo moltes vegades: E mirant la senyora en la cara ab hun grandissim goig dixli: Ma filla comptau me estesament tots los misteris e secrets de aquest senyor com lo haueu concebut e parit: nom celeures la mia amada filla: daumeaquest complit goig en la mia vellea: Car vos la mia cara filla fos lo començament de la alegria e consolacio de la casa mia: per vos he meritat aquest diuinal net: qui sera gloria y delit meu: recitaume largament tot lo esser seu: car yo so certa vos res no ignorau E la piadosa senyora hoint la demanda de la sua mare: e ab quanta amor speraua hoir tot (tor) lo proces de aquell senyor e net seu: e recordantse quantes dolors e penes li hauia a comptar del dit senyor si satisfer volia a la sua demanda: callant baixa los vlls e comença habundar en multitut de lagrimes per la sua preciosa cara: E les sentides e corteses germanes de la senyora ab tot fossen de poca edat: per son bon sentiment e virtuos criament conegueren que la senyora sa mare e la senyora sa germana major volien parlar e comunicar de alguns grans secrets sens dirlos negu res: elles se leuaren e feta reuerencia partierense de aqui deixant la senyora mare ab la sua amada filla a soles: per que pus francament poguessen comunicar la vna al altra sos secrets: E la senyora vehent que ses germanes se eren apartades per fer los loch leuas per tancar la porta per star ab mes repos: e tornant a seure augmenta lo seu piados plor e dix. ¶ Quid dicam aut quid respondebo tibi. Volent dir: O senyora mare queus puch dir ni respondre a la vostra demanda: del que voleu saber de la persona de aquest senyor fill meu: sino que sia certa vostra merce que te a rembre natura humana per mija de mort e de infinides dolors: e sera perseguit en tota la vida sua per aquest poble a qui tant ha amat: per sola enueja e malicia hun sol dia de repos no li permetran hauer en tota la vida sua: E la gloriosa Anna hoyda vna tal raho: vehent la gran dolor e alteracio de cara ab que la senyora sa filla ho recitaua: la qual no podia nomenar la mort del seu amat fill sens venir en extrem de mort: fon axi trauessada la dita Anna d´extrema dolor que perdent lo parlar ab gemechs no recomptables tremolant tota la persona sua: ab lo esforç que podia abraçaua lo seu net desijant lo metre dins les sues entramenes: e amagarlo de la vista de aquell cruel poble judaych que axildesconexia: O quant fon la senyora mare de deu turmentada per crua dolor vehent la sua mare antiga en tan extrema pena: quantes lagrimes escamparen les dos sens poderse dir res: E la senyora alçant los seus piadosos vlls miraua la cara del seu amat fill e conexia que tenia gran compasio de la dolor sua: e dix li: O vida mia. ¶ Aspice in me: que tanta patior pro te. Volent dir: O vida e dolcormia mirau me vos qui podeu veure lo intrinsech de la mia anima e veureu com so trauessada de dolor recordant les vostres penes: e veig aquesta senyora mare mia tant tribulada per gran compassio que te de la dolor vostra e mia: que tem no perda la vida: tant es la edat sua cansada: que no te força a sofferir pes de tanta dolor si vos senyor no li ajudau carament laus coman vida mia: car apres la vostra amor no tinch res pus car en la present vida: E lo piados e clement senyor hoyda la peticio de la sua amada mare desijos de obehirla:giras tot a la sancta hauia(avia, auia; yaya; abuela) sua: e ab les sues dolçes manetes tocaua li lo cap e la cara posantli los dits sobre la boca: volent li mostrar que tenia gran compassio de la sua dolor: e quasi pregant la que cessas de plorar per amor sua: E la gloriosa Anna vehent los affalachse caricies d´aquell senyor dolç retorna quasi de mort a vida: e besantlo moltes vegades miraua e contemplaua tota la sua persona. E dix dreçant son parlar a la senyora filla sua dientli: O ma filla y que pora fer mal a aquesta persona del senyor fill vostre tan delicada e tan reuerent: Qui la gosara mal tractar: quel cor huma sera acompanyat (acómpayat)de tanta crueldat que de sa magestat no haja pietat: O ma filla quel pot auorrir com ell sia tan amable: E agenollantse la gloriosa Anna en feruor de sperit tenint aquell dolç senyor en les sues mans dix: O creador meu vos sou inmortal per la vistra diuinal natura: e sou passible e mortal per la humanitat que de aquesta mia tan amada filla haueu presa: per la qual me sou net verdader e natural per que supplich la clemencia vostra: vulla donar fi a la vida mia puix vos he vist humanat e no haja a veure les vostres dolors car del sol hoirlesnomenar es la anima mia axi turmentada y affligida quem par veure les ja: e sentir les dins les mies entramenes: e ab aquest sospir vos posseire tant com viua sia: hajau senyor pietat de la antiga edat mia: que ja es cansada de soportar la vida. Infinit es stat senyor lo goig meu d´hauer vos vist humanat: stimar nos pot la dolor mia pensant vos passible e mortal: sia de vostra merce no veja mes dolor: car no basten les mies forçes a poderla comportar: E lo senyor ab tot encara no parlas ab la dolçor dels seus piadosos vlls mostraua voler la contentar: E la excellent senyora a qui era donat parlar y respondre en persona del seu fill dix a la mare sua Anna. Com lo senyor era content atorgar li la sua demanda fent la certa que ella passaria d´aquesta vida per mort ans que sa magestat entras en lo conflicte de la sua acerbissimabatalla. Empero que plau a sa clemencia que ella vixqua fins que ell haja complit los vint anys per que en tot aquell temps se puga alegrar e sentir lo goig de la sua diuinal presencia: e hauer ab ell colloquis de tanta consolacio que no basta lengua humana ne angelica a explicarlos. E hoyda per la gloriosa Anna la resposta que la senyora filla sua li hauia feta de part del seu excellent net: fon axi la anima sua alegra e aconsolada: que muda les lagrimes de dolor en gran dolçor de la diuinal amor que dins si mateixa sentia: E prenint los peus del senyor net seu besant aquells moltes vegades regraciaua a sa clemencia la tanta misericordia a ella feta e abraçaua a la senyora filla sua ab amor no recontablesabent que de ella e per ella li venen tots aquests bens: E la senoraexcellent ab aquella dolçor filial aconsolaua la sua mare recomptantli los misteris de la redempcio humana: E axi parlant e plorant passaren gran part de la nit: E apres torna la gloriosa anna a la posada sua: resta la senyora sola en la casa sua ab lo fill seu y ab Joseph: criant e seruint aquell diuinal fill ab molta pobrea e solitut ab tot que la senyora sa mare la visitaua souint: car lo delit seu era veure e contemplar lo senyor net seu nis volguera partir dell james. E aquesta visitacio e companyia de la gloriosa Anna era a la senyora filla sua vna grandissima consolacio e descanç. Empero nostre senyor permete per augment dels seus merits que li dura molt poch: car forçadament se hague a partir de natzaret e deixar la companyia tan amada.