Capitol LXXX. Com la senyora delliberant exir de hierusalem se despedi dels sancts vells Symeon: e Anna prophetissa.

Capitol LXXX. Com la senyora delliberant exir de hierusalem se despedi dels sancts vells Symeon: e Anna prophetissa.

Sa senyoria que per vnes dolors no oblidaua les altres: recordas en quant perill staua si Herodes podia hauer sentiment que fos inhierusalem ab lo seu amat fill: Lo qual maluat herodes no hauia altre pensament ne desig sino com poria matar e destroir lo senyor e delir la memoria sua de la terra. E lauors sa merce se leua ab tota sa dolor e dellibera partir prestament de aqui e exir de aquella ciutat hon lo senyor fill seu era axi auorrit e ayrat e despedintsesa altesa del virtuos Symeon e de la deuota viuda: los quals ab moltes lagrimes supplicaren a sa senyoria fos de sa merce que los dos anassen ab ella: no restassen orphensde tal companyia: car pijor que mort los seria la separacio del senyor e sua. E sa merce los respongue que lo senyor fill seu acceptaua la bona voluntat e sanct desig de ells: e que no volia sa magestat que pus peregrinassen en aquesta vall de miseria: ans que prestament anassen als lims hon eren los altres pares e que aqui sperassen la clemencia sua. Lo qual certament finat per mort lo terme de la vida sua seria ab ells: e lauors lo seguirien ab seguretat de james perdre la sua companyia. E lo dit Symeon e Anna sabent que la sua mort seria tan presta aconortaren se de restar: puix la voluntat del senyor era aquella. E agenollantse Symeon prengue les manetes de Jesus besant aquelles moltes vegades ab dolçor no recomptable: e dix. ¶ Puro corde credo: et ore confiteor te esse verum deum et hominem. In manus tuas sanctas ac venerabiles dulcissime domine iesu commendo (o conmendo; cómendo, o nassal) animam meam et corpus meum et me totum quia tempus est vt comendes terre corpus meum. E dit aço la senyora prengue aquella reuerent ma del seu fill e posa la sobre lo cap de aquell venerable vell donant li lo senyor largament la benedictio sua. E lo dit Symeon senti dins en si tanta consolacio que dix ab vna grandissima deuocio e dolçor. In pace in idipmdormiam et requiescam. E besant los peus de sa magestat apartas per fer loch a la sancta viuda: qui a sa clemencia se volia recomanar. E acostantse la dita feruentissima Anna prostras tota en terra: adora lo senyor ab feruor no recomptable: e dreçantse besa los peus e les mans sues no podentse partir de la sua real presencia: e comanant se carament a la magestat sua: dixli. ¶ Custodi animam meam et erue me non erubescam quoniam speraui in te. Nam et si ambulauero in medio vmbre mortis non timebo mala quoniam tu mecum es. E apres prenint les mans de la senyora ab moltes lagrimes dixli. O filla mia deixau me besar aquestes vostres mans: car mare sou del meu senyor: e reyna general del cel e de la terra O senyora quim haguera dit a mi quant yous tenia chichetaaçi en lo temple: que durant la vida mia yous hagues a veure mare de deu restant verge pura. O ma senyora gracies infinides faç al meu creador de tanta misericordia a mi indigna feta: ara senyora finare la vida mia ab gran repos puix he vist lo meu redemptor nat de vos senyora e vida mia: qui sou la pus cara persona que en aquest mon yo he tengut. Car com vostra merce ixque del temple morir cuydide enyorament: car semblant a vostra senyoria noy hauia en totes les que restauen. Ara senyora me parteixchalegra de aquesta vida puix vos he vist. Ab tot senyora que no oblide ni oblidare les vostres dolors: ans men porte la anima trauessada de aquelles: e les vos volria ajudar a portar si al senyor plahia: car ab tot lo viure me sia molta pena: si a vos la mia senyora hauia a seruir la mia vida: yo la pendria ab paciencia Empero vos senyora maueu recaptat aquesta gracia que passe de aquesta vida prest: que no veja les dolors del senyor fill vostre: les quals vos trauessaran la anima e les sentireu per propries: Al pare eternal vos coman ell sia lo consolador vostre y ajudador en totes les angusties e dolors vostres. E dient aço abraçaua y estrenyia sa senyoria ab tanta amor que separarse della no podia: e dix. ¶ Dulcis est memoria tua super mel et fauum: et amor tuus super omnia aromata. E la senyora excellent qui de cor ama als qui la amen: sabent que amor nos pot pagar sino ab la mateixa moneda: vehent la tanta feruor de la virtuosa dona: comunicas a ella ab tanta caritat y amor: com si propriament li fos mare: e dixli. O anna mare mia siau certa que lo fill meu vos ha en singular amor e vol molt premiar la vostra virtuosa vida en la gloria sua e que siau exemplar a totes les viudes e vergens special a aquelles qui en collegis de religio viuran les quals vos deuen hauer en singular deuocio: e lo meu fill per amor vostra fara grans e asenyalades gracies a aquelles qui a vos se recomanaran. E sa senyoria comunica a aquella sancta dona molts secrets diuinals e misteris singulars de que la dita Anna recomplida de grandissima admiracio comença a dir. ¶ Audiui archana verba que non licet homini loqui. E resta la virtuosa viuda de aquest rahonament axi aconsolada e contenta que li paria ja posseir paradis puix la senyora reyna de aquell li donaua seguretat de la saluacio sua: dientli certament esser li perdonats tots los seus peccats per lo senyor fill seu qui era ver redemptor e perdonador de peccats per sa sola clemencia. E la sancta dona tornant a pendre les mans de la senyora besant aquelles ab deuocio inestimable despedint se de sa merce dix. ¶ O dulcissima domina me: spes mea: dulcedo mea: consolatio mea post dominum: in manus tuas domina comendo animam meam et corpus meum. E axi despedida Anna de sa merce parti sa senyoria prestament exint del temple deixant Symeon e anna molt inflammats en deuocio: los quals en breu temps finiren la vida. ¶ De quibus dignus non erat mundus. Car lo mon no era digne de posseir pus largament talesdos persones.