Capitol LXXVIII. Com la mare de deu dona lo seu fill al sanct sacerdot Symeon:

Capitol LXXVIII. Com la mare de deu dona lo seu (sen) fill al sanct sacerdot Symeon: e a la sanctissima viuda anna prophetissa. los quals adoraren e magnificaren lo senyor en presencia de tot lo poble.

La senyora vehent la gran deuocio del sanct vell volgue contentar lo seu desig e comunicali lo seu fill tan amat: De que lo venerable symeon rebe tanta consolacio en sols tocarlo ab los propris braços que fon content finir la vida sua apres de vna tan singular alegria no restant li ja res a desijar en la present vida: e dix ab vn goig no recomptable. ¶ Nunc dimittis seruum tuum domine secundum verbum tuum in pace. Quia viderunt occuli mei salutare tuum. Quod parasti ante faciem omnium populorum. Lumen ad reuelationem gentium et gloriam plebis tue israel. Volent dir. O senyor meu vida e consolacio mia placia a la clemencia vostra licenciar la anima mia que ixqua del carcer de aquest miserable cors: puix largament haueu complit lo que promes me hauia la pietat vostra: ço es que no tancaria los vlls per mort fins hagues vist lo redemptor de humana natura per vos pare eternal promes. Lo qual yo seruent vostre tinch en lo meu braç. Ara senyor reposare en pau e dormire ab los meus pares: puix yo he vist ab los vlls propris lo saluador del mon: per vos pare eternal trames. Lo qual haueu posat dauant la faç de tot lo poble: perque sia reuelada e mostrada la lum a totes les gents: e coneguen la gran gloria de la casa de israel: a la qual aquest senyor principalment es trames. E per ells sera tant desconegut e mal rebut que la gloria los tornara en confusio. E perço sols desije molt exir de aquesta vida per no veure la crueldat e ferea de aquest miserable poble: Lo qual abominara e perseguira lo ben factor e redemptor seu: e haura en oblit tots los beneficis seus: segons Dauid testifica: dient. ¶ Obliti sunt benefactorum eius: et mirabilium eius que ostendit eis. E perço senyor torne a supplicar vostra magestat demanant merce a aquella: dient. ¶ Educde custodia animam meam: me expectant iusti donec retribuas mihi. Car los pares del lim sabuda la promesa que a mi es stada feta de veure lo redemptor me speren ab vn grandissim desig quels compte noues certes de sa clemencia. E dient lo sanct vell aquestes rahons sobreuingue aquella famosa dona viuda de singular vida la qual conexia molt be la senyora. La dita viuda hauia nom Anna era filla de phanuel: aquesta era la gran matrona qui regia les donzelles qui seruien deu en lo temple. E aquesta vehent lo senyor conegue per sperit de prophetia esser aquell lo ver Messies promes en la ley: e alegrant se de goig inestimable adora la magestat sua loant e magnificant la clemencia sua. E dreçant se abraça la senyora mare de deu ab tanta de amor que paria que la volgues metre dins les sues entramenes: e dix. ¶ O filia mea dulcissima dimidium anime mee dies letitie per te ortus est nobis: quia per te fructum vite comunicauimus. Volent dir. O la mia filla e senyora que de tres anys vingues en mon poder com fos offerta al temple yo senyora vos he criada e seruida tant com alli aturas. Benedictio e gloria sia donada a vos la mia senyora: car per lo mija vostre lo fruyt de vida a nosaltres es donat e comunicat: e lo dia de salut per vostra merce sobre nosaltres ha resplandit e clarejat. E demana de merce a sa senyoria li volgues donar licencia prengues lo seu glorios fill en los seus braços: lo qual encara tenia symeon en les sues mans no podentlo partir de si. ¶ E haguda licencia de la senyora la virtuosa Anna se acosta a Symeon: dientli. O reuerent senyor e pare comunicau a mi aqueix tresor inestimable: tingalyo en los meus braços: toque y palpe aquell qui ama la mia anima: tota la mia vida lo he desijat e famejat per amor sua he seruat viduytatfins al dia de huy: auorrint lo mon e tots los delits de aquell: no exint del temple denitni de dia: occupant me en continues oracions e deiunis: escampant moltes lagrimes desijant veure la sua cara: hela he vista e somalegrada de goig inrecomptable. ¶ O pare symeon quina gracia es aquesta que en nostres dies hajamvist lo creador del cel e de la terra fet home passible e mortal per reparar e illuminar lo mon: e donar salut e vera beatitut als homens en sa magestat crehens. Araus dich reuerent pare que podem dir. ¶ O vere secula aurea christi presencia illustrata. O felitia tempora nostra: in quibus omnes qui volunt scire possunt: perfecta beatitudo consistit in deo. E la feruentissima dona prenint lo senyor en los braços inflamada de goig inestimable sentint dins si alegria no recomptable: dix. ¶ Cor meum et caro mea exultauerunt in deum viuum. E ballant lo senyor e alegrant se ab ell conuidaua tota la gent a adorar e coneixer lo redemptor a ells trames: dient. ¶ Venite et videte opera domini: quia dominus angelorum factus est homo: et deus inuisibilis seruis suis similis factus est. Volent dir. Veniu tots acostau vos açi e veureu les grans e marauelloses obres de nostre senyor deu. Car lo senyor dels angels se es fet home: e lo deu e senyor inuisible se es fet semblant dels seus seruents vestint se de la sua liurea. E la gent que aquistrobaua no la cregue gens: ans sen tragueren joch dient que desmemoriejaua:que de molt vellare orar tenia ja lo ceruell buyt. E moltes altres iniuries de que la sancta dona stigue molt torbada vehent la gran ceguedat e malicia de aquella gent. E lo glorios symeon coneixent la turbacio sua confortala: dient. O senyora viuda y no sabeu que aquest senyor es vengut en lo mon per sofferir iniuries e dolors e moltes congoixes e vol sa excellencia que tots los seruents seus segueixquen la via sua no estimant res en la present vida: e diguen publicament. ¶ Nos stulti propter christum: nos autem prudentes in christo: tamquam purgamenta huius mundi facti sumus. De mi senyora viuda us (viudaus) dich que he passades moltes congoixes e dolors: perque lo que deya e preycaua del adueniment de aquest senyor: ara que conech lo profit que porten les tribulacions e quant ajusten lome ab deu so tant esforçat a pendre les ab paciencia. Que non solum alligari sed et mori in hierusalem paratus sum pro nomine domini nostri iesu christi: quem vidi quem amaui in quem credidi quem dilexi. E de aqui auant senyora vos e yo no pensem en lo parlar de les gents ne en la estima de aquelles: car dich vos certament. ¶ Nec valde gaudere debemus qñolaudamur: nec contristari quando vituperamur: quia nec dampnare iniuria: nec coronare potest falsa laus. Sols lo pensament e ansia nostra sia en amar e seruir aquest senyor qui de la sua presencia nos ha tant alegrats e aconsolats. ¶ E respongue la virtuosa Anna al sanct vell: dient. Siau cert pare reuerent que yo nom sent de les iniuries propries: car certa so. ¶ Quoniam per multas tribulationes oportet nos intrare in regnum dei. Sols la mia dolor es com veig lo meu senyor tan poch conegut e axi desestimat que podem dir. ¶ In propria venit et sui eum non receperunt. E de aço feren vn piados plantSymeon e Anna. E la senyora los ajuda molt largament que sentia pus viuament les desconeixences fetes al seu diuinal fill per aquell poble judaych. ¶ E apres que per gran peça hagueren plorat e recomptat les grans obres e marauelles de nostre senyor deu per lo mon no conegudes la senyora recobra lo excellent fill seu dels braços de la virtuosa viuda Anna que encara lo tenia.