Capitol LXXIIII (LXXIV). Com los Reys offeriren al senyor or ensens e myrrha

Capitol LXXIIII (LXXIV). Com los Reys offeriren al senyor orensense myrrha(en castellá: oro, incienso y mirra).

Los dits reys essent informats largament de totes les coses necessaries a la fe christiana per la senyora verge mare de deu vehent que la nit los cuytaua de partir d´aqui: ans de anar a ses posades deliberaren fer vn real present al senyor de les riquees sues. E manaren descarregar les adzembles(acémila; ase) e obrir les caixes dels seus thresorse offeriren al senyor e a la excellent mare sua. Munera: aurum: thus: et myrrham. O offerta gloriosa y quants misteris son amagats en ella. Be mostraren aquests reys esser catholichs: e hauer apresa la vera crehença de la general maestressa e doctoressa ço es la senyora Reyna mare del senyor: qui apres la magestat sua es la pus excellent: e pus clara informadora: que han hagut ne hauran los crehents. Car offerint primer los Reys or confessaren la diuinal natura del senyor: mostrant que era deu eternal. Et rex regnum et dominus dominantium. En lo ensens lo confessaren esser lo gran sacerdot general qui si mateix hauia a sacrificar per la salut humana. Car de sa magestat hauia dit Dauid parlant li esperit. ¶ Tu es sacerdos ineternum secundum ordinem melchisedech. E de aquest diuinal senyor e gran sacerdot diran los seruents seus alegrantse de tenir tal prelat e senyor. ¶ Habemus ergo pontificem magnum qui penetrauit celos: iesum filium dei: non enim habemus pontificem qui non possit compati infirmitatibus nostris: tentatum autem per omnia. Volent dir. nosaltres hauem vn tan gran e singular bisbe e prelat que ha penetrar los cels: e es deuallat en terra per sentir les miseries nostres: lo nom seu es Jesus fill de deu: e no hauem tal bisbe que no puga hauer compassio de les infirmitats nostres: ans les ha sentides e asaborides en si mateix: car es stat tentat e atribulat en totes coses perque ab pietat socorregua a les necessitats nostres e comporte ab paciencia la miserable flaquea nostra: puix a ell sols es manifest quant es poca la virtut humana: segons testifica Dauid parlant de sa magestat: dient. ¶ Quomodo miseretur pater filiorum misertus est dominus timentibus se quoniam ipse cognouit figmentum nostrum. Volent dir. que axi com lo dolç pare ha merce dels seus fillets axi e molt mes sens comparacio ha pietat ens pren a merce lo senyor y deu nostre si de cor lo temem: car ell sols sab la miseria de nostra natura. O que aquella offerta de myrrha fon a la senyora molt amarguosa: car conegue significaua lo seu fill esser passible e mortal: e sotsmes a infinides dolors: E que en sa persona portaria tota la amarguor dels peccats dels elets satisfent largament la pena deguda per aquells: en tant que tota la vida sua seria occupada en continues dolors. ¶ Car recordauas sa senyoria que Salamo hauia dit en persona del seu fill. ¶ Manus mee distillauerunt mirram: digiti mei pleni mirra probatissima. Volent dir que les mans del glorios senyor ço es les sues sanctissimes obres tostemps distillarienmirra de continues penes e dolors: e amargoses persecucions. E los seus dits qui son entesos per los exemples virtuosos de sa clemencia seran tots plens de aquella perfeta mirra e molt prouada ço es la singular paciencia sua: qui sera confort e ajude tots los tribulats: entantque los seruents verdaders de sa senyoria e real magestat trobantse en alguna angustia o dolor diran ab gran confiança. ¶ Vadam ad montem mirre. Car en aquesta muntanya de mirra qui es lo fill de deu se trobaran les herbes virtuoses e medicinals a guarir tota natura de tribulacions per grans ne forts que sien. ¶ E la senyora mare sua fon la primera e principal qui culli e conegue les herbes daquesta diuinal muntanya. Car senti viuament dins les entramenes sues totes dolors e amargors del seu dolorat fill: entant que sa senyoria podia ben dir. ¶ Fasciculus mirre dilectus meus mihi: inter vbera mea commorabitur. Car tota la vida de sa merce fon acompanyada de dolorosa memoria portant dins la anima sua lo recort de tantes dolors com vistes haura sofferir al amar fill seu. E perço contemplant Dauid aquesta senyora en sperit mirant les sues grans dolors: diu a sa senyoria ab molta pietat ¶ Mirra et gutta et casia a vestimentis tuis. Volent dir. O senyora filla mia que vestida sereu de dolors e penes en la vida e mort del vostre glorios fill. e la vostra paciencia sera vn singular exemplar a tot lo mon. Car sa senyoria sola pot dir. ¶ Quasi mirra electa dedi suauitatem odoris. Car la grandissima olor de la virtuosa paciencia de sa senyoria ha fet coneixer a les gents quanta dolçor sta amagada dins la amargor de les tribulacions: e quant suau olor lança de si qui ab vera paciencia les porta. E perço aquell gran pacient Job: qui sentit hauia lo be inestimable que per mija de tribulacions se aconsegueix interroga cascu dels tribulats: dient. ¶ Nunquid (Nun+q en ralleta vertical+d) ingressus es thesauros niuis: aut thesauros grandinis aspexisti. Volent dir. Tu quit congoixes de la tribulacio e pena que soffirs: no par sies entrat en la profunditat de les neus de tribulacions e dolors: ne hajes trobat los thesorsque dins elles son amagats: Car aqui son certament los grans thesorssens nombre: els troba sens dupte: quils cerca e mirarlos gosa: acceptant ab gran animo la tribulacio hon son estojats. Aquests thesorstots en singular grau son stats reseruats a la excellent senyora mare de deu: qui es la gran monarcha conquistadora e guanyadora de tots los thesors de les virtuts qui fins a la venguda de sa altesa en lo mon los dits thresors(igual se trobe tesors que tresors, thesors, thresors) e riquees son stats tant amagats que per los mortals no son trobats ni coneguts. E sa senyoria meritament los posseira en pacificable senyoria: e pora esser dit a sa merce. ¶ Inuenisti diuitias quas tibi non dimiserunt parentes tui. Volent dir. O senyora clement que aquestes excellents riquees que vos posseyu nous son vengudes per herencia de Adam pare nostre ne de Eua sa muller: ans certament de la sola bonea de nostre senyor deu qui talausha fet que haueu meritat esser mare sua: e de aquesta dignitat vos segueix tot lo restant. E apres que los dits reys hagueren feta la dita offerta al senyor: per la mare sua fon acceptada e molt entesa e tots los misteris d´aquella. ¶ Despediren se de sa magestat de la senyora mare sua ab molta dolor leixant tal companyia e anaren a ses posades a reposar: no sens gran enyorament del senyor que leixauen ab tot que dins lo cor empremptat lo portauen hon se vulla que anassen.