Capitol LXXIII. Com los sancts Reys suplicaren la senyora

Capitol LXXIII. Com los sancts Reys suplicaren la senyora: los comunicas lo seu fill: quel poguessen tenir al braç: e foren contentats en son desig.

Apres los dits Reys supplicaren la senyora inflamats en gran deuocio que fos de sa merce dar a cascu de ells lo fillet seu en los seus braços: perque sentissen la dolçor inestimable del tocament daquell sagrat cors. E la excellent senyora sabent que per axo era vengut lo seu diuinal fill per leixarse tocar e palpar als peccadors comunicals ab molt plaer aquell tresor impreciable. E prenint lo pus antich en los seus braços senti tanta y tant extrema dolçor que vingue fins al departiment del sperit: e contemplant dins la sua anima aquella magestat excellent cuberta de carn humana: e lo senyor deu incomprehensible mostrant se en cors tan chich: e rompent en lagrimes dix. ¶ Que fortitudo in tanta infirmitate: que altitudo in tanta humilitate: quod venerabile in tanto contemptu. Volent dir. o senyor y hon es la fortalea e omnipotencia vostra: que en tanta flaquea (fla+q en virgulilla+a) sou posat que les creatures vostres vos han a sostenir al braç: O senyor y hon es la gran altitut e excellencia vostra que axi stau pobre e humiliat a la vista humana: O rey de gloria e hon es la honor vos deguda que tan poca estima fan huy de vos les creatures vostres: E besant los peus e mans al senyor donal al altre rey qui ab gran desig lo speraua. Lo qual rebentlo ab infinida alegria: contemplant la dolçor de la sua cara: pensa la sauiesa diuina ab quant orde hauia proueit a la redempcio humana: e dix. ¶ Aliter enim ab eterne mortis vinculis non poteramus absolui: nisi in nostris fieret humilis: qui in suis permanebat omnipotens: in homine hominem renouans: in se inconmutabilis erseuerans. Volent dir. o clement senyor que en altra manera no podiem esser desligats: ni absolts dels ligams cruels de la mort eternal: si ja vos senyor prenint la nostra miserable carn nous fosseu tant humiliat mostrant vos semblant a nosaltres: restant tostemps en la vostra diuina natura deu omnipotent: e fent vos home haueu renouat home: restant vos senyor incommutablee immortal. e dient aço besaua lo dit rey los peus del senyor ab molta deuocio no podent lo partir de si: ab tot que vehent lo gran desig ab que laltre rey lo speraua posaloy en los braços. lo qual prenintlo ab singular amor: senti en si grandissima consolacio: e dix. ¶ Venerunt enim omnia bona pariter cum illo. Volent dir. Tot be es vengut a mi ensemps ab aquest senyor qui es vida mia. e mirant aquella diuinal cara: e contemplant la gran caritat comunicada a natura humana per nostre senyor deu loant la sua clemencia ab gran admiracio dix. ¶ O mira circa nos tue pietatis dignatio. O inestimabilis dilectio caritatis vt seruum redimeres filium tradidisti. Volent dir dreçant son parlar al pare eternal. O senyor omnipotent e quant marauellosa e digna de infinida laor es stada la pietat e clemencia vostra enuers los homens. O amor e caritat inestimable que dir ni estimar nos pot per rembre lo seruent haueu donat lo fill vostre. E dient aço aquell glorios rey estrenyia e abraçaua lo senyor no podent lo partir dels seus braços besant moltes vegades los seus peus. E ab molt enyorament partintlo de si: tornal a la senyora mare sua: La qual lo rebe ab goig inestimable dientli sa senyoria ab aquella dolçor de amor maternal: la qual senti prenintlo en lo seu braç. ¶ Veni dilecte mi fons salutis et letitie amor qui semper ardes: et nunquam extingueris: habeo te in corde et in ore et pre occulis meis semper. Volent dir. Veniu amat meu font de salut e de alegria: amor insaciable qui tostemps cremau e nunquausapagau: dins lo cor vos tinch vida mia empremtat: la boca mia de vos senyor vol parlar tostemps: los vlls meus en contemplar la vostra presencia se adeliten continuament.