Capitol LXIV. Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta.

Capitol LXIV (lxiiij). Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta. 

Venint vn dia Joseph de fora casa molt congoixat la senyora coneixent loyen la cara dixli. Ques aço joseph que tanta tristicia portau: Lo qual ab vn gran sospir respos. O senyora que vna crida he hoyda quem ha posat en molta ansietate dolor. Car mana lo emperador que per a tal jornada cascu se trobe en la ciutat o vila de hon es natural: e que aqui pague lo trahut(el tributo) regoneixent vassaliaal dit emperador. E com yo senyora sia natural de behetlemes necessari vaga en lo dit loch: e veig vos tan propinca(prop; propinqua; próxima) al part que en nenguna manera yo senyora nous lexaria: ans delibere encorrer qualseuulla pena desobeint al emperador que leixar esta gran comanda: que la magestat diuina a mi indigne ha fet de la custodia del seu vnigenit fill e de vos mare sua. E hoyt aço la senyora respos: e dix. ¶ O joseph no siau torbat car necessari es a vos hobeir a la ordinacio del emperador: puix sou auisat a nostre senyor deu es molt plaent: que los senyors temporals sien temuts e reuerits e mol hobeits per amor sua: del qual han la potestat. E perço scrit.
¶ Serui subditi stote in omni timore dominis: non tantum bonis et modestis: s3 etiam discolis. Volent dir que los vassalls e seruents sien sotsmesos ab tota temor e reuerencia a sos senyors no solament als bons e ordenats: ans encara als malauats e sens raho: sols per hobeir aquell que axi ho ha ordenat. ¶ E perço Joseph no solament
jreuvos en Bethleem: mas yo ensemps ab vos jre. Car siau cert que lo senyor fill meu. Bethleem preelegit natiuitati: hierosolimam passioni. Aquest secret vull que sapiau Joseph que lo fill meu ha elegit bethleem per a celebrar la natiuitat sua per esser poca poblacio e gent desconeguda: que fara molt poca estima de la sua venguda: e en Hierusalem vol lo dit senyor finir la vida sua per augmentar la dolor e vergonya sua.
¶ Axi joseph deixau tots pensaments e posem nos en cami: car lo temps del meu parir es molt prop. ¶ E joseph pensada la sua molta pobrea: e que en loch impensat e fora sa casa hauia a portar la senyora a parir: fon la anima sua trauessada de molta compassio: Empero recordantse que ell seria en tot: e que nos partiria james de la senyora: e que ell veuria e tocaria lo fill de deu humanat fon recomplit de singular alegria. ¶ E prestament partiren: car no tenien res que
trossarper al cami sino sols vn trosselletde bolqueretsque la senyora hauia filat e texit:Lo qual acomana a vna donzella sua diligencia nomenada dientli quels tinga aparellats per a com lo senyor sera nat. ¶ E axi joseph e la senyora anaren son cami a peu ab molt gran treball e venint en Bethleem trobaren gran multitut de gent qui era aqui per la causa mateixa que ells venien. ¶ E joseph ana dret a posar a casa de vn parent seu de qui molt confiaua: Lo qual li dix: que en nenguna manera nol podia acullir: car tenia la casa logadae perdria molt si donaua comiat als hostes. E per molt que Joseph li digues la necessitat de la senyora que portaua prenyada: james lo pogue moure a pietat: tant tenia la cara girada a guany temporal: perque sen hagueren a partir de aqui ab molta vergonya e dolor. E axi passejaren la major partida de Bethleem anant de casa en casa demanant posada per reuerencia de deu: e no trobaren james qui acullir los volgues ne donar vn troç de cubert. ¶ E de aço joseph staua tant atribulat e congoixat que ja no podia moure los peus: Ans cuydaua caure dora en hora. ¶ E la senyora mirantlo ab molta compassio deyali. O joseph nous doneu tanta tristicia e dolor: car aquestes coses permet nostre senyor deu: per augment de la vostra paciencia: car sab quel amau de cor eus sentiu tant de la desconexença a ell feta per aquest poble: que major pena a vos no pot esser donada que la que ara sentiu: e portant la ab vera patiencia creixereu en grandissim merit: que certament vos dich. ¶ Quod lima ferro: quod fornar aura: quod flagellum grano hoc tribulatio viro iusto. Car ço que la limafa al ferre: ço es quel deneja(nedeja, net) de tot rouell: e la fornal al or quel clareja e purifica: E lo flagelal gra: Lo qual denejade la palla: aço mateix fa la tribulacio en lome just e virtuos ¶ E perço joseph les tribulacions deuen esser ab plaer acceptades: puix han a seguida tan gloriosa. E que aquesta es la voluntat de nostre senyor deu. ¶ Quia humiliari precipit et esse patientes. Car mana e vol que los seruents seus se humilien e sien pacients. E joseph hoint les paraules de la senyora e vehent que en ella la perfeta paciencia de que parlaua: dix a sa senyoria. ¶ Omnes gratie dei radiant in te. Volent dir. O senyora que totes les gracies que nostre senyor deu ha comunicat a diuerses creatures veig reluiren vos sola. Car sobrau a Joseph e a tots los tribulats en vera paciencia. ¶ Conforta me domina mea in aduersitate ista: sis mihi solatium in tribulatione. O senyora mia confortaume en aquesta aduersitat: siau me consolacio en la tribulacio mia: car com pens senyora queus he portat en la mia terra propria hon so tant emparentat: e per trobarme pobre so per tots axi desconegut: que vn sols troç de cubert per a reposar vostra senyoria hauer no he pogut: aço senyora me dona tant turment e tristicia que sino per la molta paciencia que contemple en vostra senyoria: e per lo gran confort que aquella me ha donat: yo fora esclatat.¶ Perque puch dir ab veritat ¶ Tu es suauitas et dulcedo anime mee: pax et gaudium in tribulatione. Car vos senyora sou vna gran suauitat e dolçor de la mia anima: pau e alegria en les tribulacions mies. E stant axi fallintlos tot auxili huma: la senyora fidelissima recorregue a la diuinal ajuda: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Ostende nobis domine locum habitationis tue. ¶ Volent dir. O senyor e pare eternal mostraunos per vostra infinida clemencia lo loch: lo qual vos haueu elegit per habitacio e repos del vostre vnigenit fill en la sua noua venguda. E dient aço sa senyoria veu dauant si la sua amada donzella sancta pobrea: qui dix a sa merce. Veniu ma senyora que yous he trobat casa tal com lo senyor fill vostre la vol. E sa altesa seguila tantost e peruengue a vna coueta cauada en la roca: en la qual hauia un pesebre hon la pobra gent posauen les sues besties: e trobaren aqui ligats vn Boue vn ase: e la senyora entrant per aquell loch veu lo tan chiche tan miserable: E pensada la altea e magnificencia del seu fill: e la miseria del loch rompe en multissimes lagrimes: e dix. O eternal deu e senyor vos qui lo mon haueu creat: tan gran e tant spayos: tan estreta posada e tan pobra haueu elegida per al vostre vnigenit fill: ¶ O senyor y quin aculliment li fara per auant lo traydor de mon: que ans de naixer ja la desconegut: Ell ve per morir per los homens e ells li han negat posada: La sanch sua offir per ells e deguno ses recordat de presentarli sa casa. E sa senyoria acostas tant com pogue a aquella raconada hon era lo pesebre: e joseph qui continuament ploraua mirant aquestes coses: prengue vn ramaç que troba aqui: e comença apartar lo fem: e agranar vn troç de terra hon la senyora sigues: e dix li. O reyna del cel e de la terra aquest es lo strado que lo mon vos ha aparellat hon reposeu lo tresor infinit que a ell portau. ¶ E reposada la senyora en aquell pobrissim loch Joseph ana per aygua a vna font qui staua aqui prop e ab vnes poques de panses e pa soparen los dos: que de tot lo dia no hauien menjat. E passaren tota aquella nit qui era diuendres e locendema dissabte continuament parlant e tractant dels grans secrets e marauelles de nostre senyor deu.