Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Laltre dia apres fon aqui lorde de les virtuts e rebent los sanct Miquel ab molta honra portals dauant la senyora: dient a sa merce. Senyora aquests son los discrets asessors de la cort del vostre diuinal fill qui consellen e regeixen los princeps de la terra e los regidors d´aquella. Aquests los endreçen en totes les obres que han a fer segons la voluntat de nostre senyor deu: dient los tostemps. ¶ Diligite iustitiam qui iudicatis terram. E consellant los continuament que temen e amen al sobiran senyor quils ha posat en lo regiment de la terra perque no perden lo cel. E la senyora vehent los dits asessorse sabent quant eren solicitsen lo bon regiment del vniuersal mon feu los sa senyoria gran aculliment. E mana a dos donzelles dues molt auisades nomenades prudencia e egualtat que disputen ab ells de la marauellosa sciencia que elles saben necessaria al regiment humanal. E leuant se les dos ab gran plaer a la disputa: comença a parlar prudencia e dix. O senyors asessors e consellers dels princeps de la terra ab quant desig he desijat la vostra venguda: perque açi en presencia de la nostra real senyora yo pogues dir a les magnificencies vostres en quantes necessitats e perills son los regidors del mon si per vosaltres senyors meus no son ajudats: dels quals regidors diu Ysayes. ¶ Custosqui de nocte. Volent dir. Que los prelats e princeps terrenals son custodisde la nit. Car no poden veure en los sotsmesos seus sino les obres corporals e foranes qui son tan tenebroses e fosques que verdader juhy no sen pot fer de aquelles: sino per sols aquell princep general nostre senyor deu: del qual Jeremies (Ieremies) diu. ¶ Tu autem domine qui iudicas iuste et probas renes et corda. Volent dir. Vos senyor sou aquell qui feu juhins justs e verdaders: car sabeu e veuclarament lo cor e les entramenes dels homens e podeu entrar dins aquelles. Les quals coses los jutges humans fer no poden: perço los es tan necessaria la ajuda de vosaltres qui sou illuminats de aquella lum diuina: e coneixeu clarament quanta es la miseria e flaquea humana: e com tendrament e delicada te a esser menejada per les sobtoses mutacions sues. Les quals fan perdre larbitree lo seny als regidors. Car algunes vegades alegrant se molt de les virtuts e bona vida de les gents que regeixen los par que sien en parays oblidant tota pena e treball del regiment y de les occupacions de aquell. E vehent lo contrari son tant turmentats: e torbats que deuallen en lo abis(abismo; abissos; abyss) de molta miseria e dolor: segons testifica Dauid parlant dels dits regidors dient en lo psaltiri.¶ Ascendit visquem ad celos: et descendunt ad abissosanima eorum in malis tabescebat: turbati sunt et moti sunt sicut ebriuset omnis sapientia eorum deuorata est. Volent dir. Que pugenal cel e deuallen al abis e la anima de aquells defall per los grans mals e perills que vehenen los sotsmesos: e d´aço son torbats e moguts axi com embriachs: e defall los tot saber. E acopromet nostre senyor deu: perque ab molta feruor recorreguen a la ajuda sua los dits regidors regoneixent que no son res ne saben ne poden sino tant com la sauiesa diuina os illumina per lo mija de vosaltres senyors de asessors. E hoydes aquestes rahons per los gloriosos princeps de les virtuts respos lo principal de aquells e dix. O senyora prudencia e be par que sou criada d´aquesta excellent senyora reyna: e que enteneu agudament e sentiu totes les primors del art del regiment: de la qual se pot dir. ¶ Ars artium cura animarum. Car art es sobre totes arts difficil e molt perillosa la cura e regiment de animes. Perqueus deman de gracia senyora prudencia: que vos e la senyora vostra jermana egualtat vullau entendre de aci auant ensemps ab nosaltres en lo regiment dels princeps e prelats. Car sens vosaltres ells son perduts e passen la vida de aquest mon ab multissims carrechs e treballs sens profit: segons testifica Job: dient. ¶ Pertransierunt quasi naues pomaportantes. Car van axi com naus carregades de pomesno sentint del carrech que porten sino la olor: e del fruyt non mengen. Car la olor de la gloria mundana losfarta elscontenta: e no peruenen james a menjar lo fruyt glorios que nostre senyor deu te aparellat als prudents e virtuosos regidors E hoyt aco diu li prudencia. Senyor princep e vosaltres senyors yous do la fe per ma germana e per mi que si los princeps volran la companyia nostra nunquals leixarem. Car tal manament hauem de nostra senyora que ab los dits princeps façam liga e singular amicicia per reuerencia del sobiran princep nostre senyor deu qui se es vnit nouament ab natura humana. ¶ E hoyda la resposta de les donzelles tots los princeps de les virtuts molt contents e alegres ficaren o genoll dauant la senyora regraciant a sa senyoria la offerta que les sues donzelles los hauien feta de confederarse ab los princeps de la terra: e digueren. ¶ O qp magnificata sunt opera tua domina. O qp decoratur tua excelsa gubernatio per misericordiam quam exerces quia per te reges regnant. Volent dir. O senyora e com son (sou)magnifiques e grans les obres vostres o quant es embellida la excellent gouernacio vostra e lo alt regiment per les continues misericordies que feu e exerciu: car per vos e per lo mija de les donzelles vostres los princeps e reys regnen virtuosament e son prosperats. E sens vostra merce nengu no pot plaure a nostre senyor deu ne fer nenguna obra virtuosa: Perque dignament per tots deuenesser reclamadaaxi per princeps com per subdits puix de tots sou aduocada. ¶ Quia nullum cognosco potentiorem ad iram placandam tanti iudicis qp te: quia propter recontiliationem peccatorum ab ipso effecta es mater. Car certament senyora yo no conech creatura angelica ni humana tan potent com vostra merce a placar la ira del gran jutge nostre senyor deu: Lo qual per reconciliar ab los peccadors vos ha fet mare sua. Axi senyora sia de vostra merce hauer per recomanats los princeps de la terra e manar a vostres donzelles que nols leixen jamesdurant la present vida qui es plena d´infinits perills. ¶ E los gloriosos asessors haguts larchs colloquis ab la senyora despedits de sa merce partiren de aqui molt prest alegres e molt contents lohant e magnificant sa senyoria e les sues donzelles virtuoses.

//

http://www.enciclonet.com/articulo/salterio/