Capitol L. Com los ciutadans de parays vingueren a fer reuerencia a la mare de deu

Capitol L. Com los ciutadans de parays vingueren a fer reuerencia a la mare de deu: e primerament lo mateix dia vingue lorde dels seraphins.


Stant axi les donzelles festejant la sua senyoria sentiren gran so de trompetes: e girantse veren venir gran multitut dangels en forma humana. E la senyora mana al camarlench quels
ixquesa recebir. E les donzelles posaren se en orde entorn de la senyora per acompanyar sa altesa en la venguda de aquella solemne gent. ¶ E tornant sanct miquel ab aquella gloriosa companyia portaua lo capita principal per la ma. E venint dauant la senyora feta reuerencia a sa senyoria sa merce se leua vn poch per fer los honor. ¶ E tornant se a seure ells se agenollaren per besar la ma a sa senyoria: e lo camarlench dix a sa altesa. Senyora excellent aquest es lo princep dels seraphins: qui ve per fer reuerencia a vostra senyoria ab tot lo seu principat: aquests senyora son en la cort de parays los pus auançats. car tots son amor e no tracten sino de les amors diuinals. E lo dit princep seraphin besant la ma a sa merce dix. ¶ Per te missa est redemptio adeo populus penitens habebit spem salutis. Volent dir. O clementissima senyora per vos ha trames nostre senyor la redempcio en lo mon: ço es lo fill seu per que lo poble penidenthaja sperança de salut. E nosaltres senyora per la gran amor que tenim a natura humana som açi per regraciar vostra alta senyoria lo benefici a ella fet: offerint nos al seruir de vostra merçe. Car vos senyora sou tan amable que inflamareu e encendreu la amor nostra: en contemplar vostra senyoria sera lo nostre delit: los secrets de la amor diuina ab vostra merce los tractarem e menejarem: vos senyora sereu la nostra maestressa e doctoressaen les obres de la dita amor. Car mes ne sent vostra merce sola que tota natura angelica e humana. ¶ E tots d´hu en hu besaren la ma a sa senyoria ab molta amor e reuerencia. E tot aquell dia stigueren aqui ab grans festes cantant e ballant glorificant lo seu amable creador tanquat dins aquell glorios tabernacle del ventre de la excellent mare sua. ¶ E sa senyoria molt alegra del goig que mostrauen aquells amables serafins: per ben festejarlos mana sa merce a la principal de ses donzelles qui era caritat nomenada: que danças ab lo princep dels serafins: e ella molt contenta leuas tantost per hobeir sa senyoria: e perque te molta familiaritat ab lo dit princep: car acordense(s´acorden; concordes) molt en la calitatamable. e era molt certa la dita caritat que tots los homens que en la terra a ella hauran seguida y amada: en lo cel seran collocatsen lorde dels dits serafins: per ço se alegraua ab ells de goig inestimable. ¶ E com hagueren ben dançat prengueren se a cantar los dos ço es la dita caritat ab lo princep serafichconcordant ab ells tots los altres e digueren. ¶ O amor innascibilis natura semper pullulans: tu conditoris ratio: lux cordium fons venie. Volent dir. O deu eternal qui sou pura amor sens començament: e la natura vostra tostemps dona de si amor: car vos senyor haueu creades totes les coses rationalsper amar a vos: qui sou lum e alegria del cor huma e font de infinida clemencia. ¶ E com hagueren acabada aquesta canço a gloria del rey de vida: digueren ne altra lohant la amable mare sua conuidant se tots a dignament exalçar sa senyoria: e digueren. ¶ Laudateeam seraphin: laudate dominam in factis eius: laudateeam in virtutibus et miraculis eius. Volent dir seraphins tots justats loaue magnificau a la nostra Reyna e senyora en los grans fets seus: loaulaen les sues virtuts e miracles: car digna es de tota lahor. ¶ E passat lo dia primer en aquestes joyoses festes los seraphins se despediren de la senyora per tornar en la patria sua: adorant lo prenyat e besant la ma a sa senyoria partiren se de aqui.