Capitol IX. sobiran sacerdot, beneyda, sancta matrona Anna

Capitol.IX. Com vist lo admirable puiamentde la senyora per lo sobiran sacerdotfon per ell beneydae molt reueridae comanada a la sancta matrona anna (a nassal+na), prophetissa (pphetissa) e del excellent orde de vida que tingue stant en lo temple.

Hauent la Senyora acabat de pujar la scala fon dauant lo gran sacerdot qui la speraua al cap d´la dita scala: ab molts daltres sacerdots los quals vist lo marauellos pujament de la senyora en tan poca edat. ¶ Stupor aprehendit omnes: et repleti sunt timore dicentes: quia vdimus mirabiliahodie (hodie: huy + die; avui, vuy, avuy). Car gran admiracio caygue sobre tots e foren plens de grandissima temor: e digueren huy hauem vist gran e asenyaladamarauellaen aquesta senyora. E lo sacerdot apres que la hague beneyda solemnamentsegons lo costum judaych; pres la ab molta reuerencia e mes la dins hon stauen les donzelles qui aturauen en lo temple. les quals eren regides per vna sancta matrona qui hauia nom Anna filla de phanuel.la qual enuiuda (enviudà) joue (jove) e desijosa de ben seruir deu clogues dins lo temple e aqui staua en continues oracions e dejunisseruint nostre senyor deu: a la qual era donat do de prophetiaen singular grau. A aquesta fon acomanada la gloriosa verge per seruir la e criar la. La qual coneixent en lo seu sperit que aquesta seria senyora e Reyna de totes les vergens e religioses esdeuenidores: amaua aquella de singular amor e seruiala ab gran delit. E coneixent la grandissima sanctedat sua: e que ja en aquella tendra edat vsaua de perfeta discrecio: asigna li vna celleta molt apartada hon sa senyoria pogues orar secretament E portant la alli dix a sa merce. Mafilla aquest sera lo retretd´ls vostres secrets açi stareu en solitut orant continuament al pare celestial qui talaus(tal us) ha creada per delit e gloria sua: que com pus sola stareu de companyia humana: pus acompanyada sereu de consolacions diuines e visitacions angelicals E restant sa senyoria sola partida la virtuosa Anna: sa merçe tanca la porta e agenollant se dauant vna finestra qui miraua al cel: e dix ab moltes lagrimes e singular deuocio. ¶ Pater meus et mater mea derelinquerunt me dominus autem assumpsit me. Volent dir lo meu pare e mare man leixat e son partits de mi: e lo senyor glorios ma pres en los seus braços: e ma fet muntar a sentir e asaborir los grans secrets seus. Per que ja de açi auant no vull amor ne companyia de pare ne de mare: ans cridare e dire en feruor de amor al meu senyor: ¶ Pater meus consolator meus: dulcedo mea: tu michi cor tene: mentem rege: intellectum dirige: animum suspende: Volent dir vos senyor sou lo meu pare: e lo meu consolador: e la dolçor de la mia anima. a vos senyor offir lo meu cor que siau sols posseyidorde aquell: e regidor e gouernador de la mia pensa: endreçador del meu enteniment: eleuacio e delit de la mia anima. E aquests rahonaments e molts daltres hauia la senyora ab lo seu creador: occupant la sua vida continuament en obres virtuoses. La qual partia en esta manera. Car ella se leuaua a mija nit segons lo consell de Dauid qui diu. ¶ Media nocte surgebam ad confitendum tibi. E en aquella hora ella eleuaua lo seu sperit en la gloria de parays: e aqui sentia consolacions tantes que no basta lengua a recomptar les. E en aquesta contemplacio de la gloriosa e excellent diuina staua fins al alba. E de aqui fins a hora de tercia se occupaua en les oracions vocals: qui per lo gran sacerdot eren ornenades a dir ales donzelles qui eren en lo temple. E de tercia fins a nona feya fahena de mans ab les altres donzelles inflamant les en la amor diuina dient los que fossen molt feruents en orar e lohar nostre senyor deu: e ques guardassen de perdre temps e de molt parlar. Car aço apartaua molt la anima de vera deuocio. Totes aquelles donzelles la amauen tant que james se volgueren partir della: e no li deyen sino la nostra reyna. E sa senyoria aturaua molt poch ab elles: car la solitut li era molt cara E venint la hora de nona tornauas a clouredins la sua celleta e aqui oraua e legia les sanctes scriptures fins que langel li portaua vianda per a dinar a ella tramesa per nostre senyor deu. la qual ella menjaua ab grandissima deuocio. E apres son dinar feya gracies a nostre senyor deu dels grans e asenyalatsbenificis que continuament li feya. E suplicaua li hagues pietat dels pobres e freturosos: e inspiras als richs quels ajudassen en ses necessitats E apres tornaua a la fahena ab les altres donzelles fins a hora de vespres E venint la dita hora de vespres tornaua a la sua celleta e aqui staua en contemplacio fins a la nit: e apres posauas a dormir. E en aquesta vida continua la senyora lo temps que fon en lo temple. E aqui inspirada e inflamada per nostre senyor feu vot de virginitat. E en aço instruya moltes altres donzelles. Era exemple e regla de totes virtuts. Com degula saludaua ella responia deo gracias. Perque en totes coses fos lohat nostre senyor deu. Lo qual ella amaua e desijaua continuament per ella e per tota creatura fos lohat e magnificat. E deya continuament dins lo seu feruentissim cor. ¶ Benedicam dominum in omni tempore: semper laus eius in ore meo. Volent dir: yo beneyre lo meu senyor tostemps: e la sua lahor nos partira james de la mia boca.