Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua.

Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua. En la tendra edat del seu mamar. E del inestimable goig de sancta anna.


Ia (esta mayúscula me mareje, pareix Ya, o Ja) aquesta gloriosa verge en aquella tan pocha edat tenia la vida axi ordenada: que era vna gran admiracio a qui (fique aquí) la miraua: car certs dies d´la setmanano mamaua sino vna vegada: sabent que la penitencia e dejunieren vida de la anima: segons es scrit dient. ¶ Ista est salus anime: restauracio virtutum: via iustorum: refectio bonorum. Car la dita penitencia es salut de la anima: restauracio e conseruacio d´les virtuts: cami real dels iusts: refectio e confort de tot be. E per ço la nostra senyora la ha presa e amada en lo començ d´la sua per donar exemple als seruents seus que seguissen la via sua si per venir volran al repos seu. Occupauas la dita senyora en continua oracio: car souint la trobaua la sua mare ab les mans plegades los vlls leuats al cel mostrant en lo seu gest Quia in domino delectabatur: et angelica fruebatur dulcedine. Car lo seu sperit se adelitaua tot en lo seny o*e asaboria e sentia la dolçor diuina: qui es repos e delit dels sancts angels. En les hores demati e de vespre se exercitaua sa Senyoriaen la pusalta contemplacio seguint lo consell del seu deuot auiDauidque diu. ¶ Ad vesperum demorabitur fletus: et ad matutinum leticia. Car de vespre ella pensaua e contemplaua les miseries e dolors de natura humana e com era cayguda de aquella altead´gracia e posada en ira del seu creador e quants mals e dansaxi corporals com spirituals hauia encorregut per aquesta causa. E E açoturmentaua tant la sua piadosa anima: que habundauaen tanta afluencia de lagremes:que lo seu cor e cap foniatot demanant misericordia a nostre senyor deu que li plagues remeyare guariraquella cruel dolor e malaltiaenfectionadadeuallant de Adam e comprenent tots los fills seus: la pudor de la qual infectiohauia tancades les portes d´padys(de paradis, preadys): e no si trobaua en la terra qui obrir lalspogues ni lauarlo empaigde aquella si la sua clemencia no aiudaua en estafahena:car sens la potencia e sauiesa sua res profitos (pfitos, prefitos)a la salut dels homens nos podia fer. E en aquesta caritatiua pregaria (pgaria)staua la senyora la major part de la nit ab continues lagrimes secretes e molt amagades: hauent ferma fe de obtenir lo que demanaua: e açoli feyaconuertir les sueslagrimesen grandissim delite dolçor d´la diuinal bonea.E axi venint la matinada trametia lo seu sperit en aquells delits d´parahis: e aqui contemplaua les excellencies diuinals: e sentia tanta alteade secrets e immensitatd´delits q era forçada de dir. ¶ Parasti michi cenaculum grande stratum: vt faciam apud te pascha. Volent dir: O eternal deu e senyor vos maueuconuidat en aquesta sala del vostre palau arreadade la vostra diuinal presencia: qui glorifica e alegra a tots los mirants e contemplants en vos: e aqui senyor voleu que yo (qyo)faça paschuaab vos comunicant me los vostres delits e dolçors: dels quals senyor partir yo no volria sols vn moment. E pensant q aquell lochde tant sobirandelit era tancat e clos per lo peccat de Adamhabundauaen infinides lagrimes suplicant la clemencia diuina donas fi en aquell exili de Adam e dels fills seus elsreduhis a la gracia e amor sua. E en aquesta peticio continua la senyora fins mereixque obtenir lo que demanaua. Perque podem dir que nostre senyor deu la ha feta naxeren lo mon per esser aduocada de natura humana e refugi en totes les necessitats sues a la qual cascu dels tribulats pot dir ab gran confiança. ¶ Potens est misericordia tua gratiam desideratam michi prestare. Volent dir: O senyora tanta es la potencia d´la misericordia vostra: que podeu donar a mi la gracia que desige. Car de vostra merçe nengu que se haja no parteix fatigat. E com mes crexiala senyora molt mes augmentaua lo goig de la sua sanctissima mare Anna adelitant seinfinidament en mirarla e contemplarla. E com comença sa senyoria anar prenia la per les manetes e aiudauali ab tanta amor e Reuerencia que li pariaque en tocar la Emirar la rebia noua gran cascuna vegada: e sentia tan gran delit en seruir la q lo reposar li era pena: e perço tostemps pensaua que li poria fer. E com comença a parlar la dita senyora: Anna fon recomplidade singular goig: e volent fer part al seu marit Ioachim cridalab gran alegria dient. Venite: audite: et viuet animavestra Volentdir veniu senyor Ioachim e hoyreules rahonetesde la vostra amada filla: e viura la vostra alma(pareix aia, i nassal, seríe aina o aima, viuet anima vestra)ab la consolacio inestimable que pendreu hoyintla paraula sua. E Ioachim venint ab singular goig hoynt que la senyora filla sua lo nomenaua pare ab aquella veu angelica ixquequasi de si mateix per alegria inestimable e corregue la abraçar: e alçant la en alt deya. Quis ad fontem suauitatis accedens: non modicum suauitatis inde reportat. Volent dir: O la mia senyora e filla y qui es que se acoste a vos: qui sou font d´suauitat e dolçor: que no reporte delit singular en la anima sua: segons yo ara sent en hoyruose veureuse teniruosen los meus braços. Vos sou la alegria de la mia casa: repos de la mia vellea:ara partire en pau de aquesta mortal vida: puystan glorios nom reportare de esser pare de vna tant excellent filla. E com la lexaua lo pare prenia la mare e axi salegrauenlos dos ab aquella benauenturada filla. O be son dignes de molta veneracio lo pare e mare q tal joya han al mon produyda: e podem dir lohante magnificant la nostra senyora.
Benedicti sint pater et mater: qui te genuerunt: quorum memoria permanebit in eternum. Volent dir. O senyora y quant es lo mon obligat a beneyryloharlo pare vostre: e mare quius han engenratla memoria d´ls quals immortalrestara en totes les generacions presents e esdeuenidores.