Capitol CXX. Com lo fariseu murmuraua dins lo seu cor: e lo senyor li dona entendre qui era aquella singular dona.

Capitol CXX. Com lo fariseu murmuraua dins lo seu cor: e lo senyor li dona entendre qui era aquella singular dona.

E lo fariseu escandalizat miraua esta fahena ab lo ventrell solleuat: e vehent que lo senyor tantost com aquesta dona fon juncta als peus de sa magestat sa senyoria leixa lo menjar: mostrant pendre mes plaer en les sues lagrimes que en tota la festa del conuit: e que permetia que la dita dona lo tocas e stigues tan largament als seus peus: comença lo dit fariseu a perdre la deuocio e bona openioque del senyor tenia e murmurant dins si mateix deya. ¶ Hic si eet (e+e nassal+t) propheta: sciret vtiquem: que 7 qual´est mulier que tangit eum: quia peccatrix est. Volent dir. o si aquest fos tan gran propheta com yom pensaua: haguera conegut qui es aquesta dona: ne qual es la sua fama: car tots saben (o sabem, sab + e nassal) que es vna gran peccadora. E encara que sia dona destat: ell qui no es acceptador de persones: no deuia fer estima della: puix la fama sua no concorda ab lestat: ans la deuia lançar dient. ¶ Recede longe a me: noli me tangere: qm (me en virgulilla) mundus sum. Volent dir. o dona apartatde mi: car no estdigna de tocarme:perço que yo so mundee tu pecadora: e lo senyor a qui totes coses eren manifestes vehent aquest fariseu axi nauegar en la mar de presumpcio ab lo vent de superbia quil feya anar tan alt que les diuinals obres gosaua rependre e jutjar sens temor nenguna volgue sa clemencia donarli a entendre e a conexer sa ignorancia e çeguedat: e dixli. Simoncar axi hauia nom lo dit fariseu: yot vull dir vna raho: Lo qual tot en fitat(enfitat) respos exute curt: e dix mestre digau. ¶ E lo senyor no curant de son fastigos desdeny.ab molta dolçor dixli: Dos deutors deuen a vn mercader: la hu cinch cents sous: laltre cinquanta: e com no haguessen neguna manera de facultat de pagar: lo dit mercader leixa als dos tot lo deute. Qual de aquests dos te parsia mes obligat a amar lo mercader benfactor seu: ¶ E responent Simodix. Segons lo parer meu yo estime que aquell a qui mes es stat donat molt mes deu amar. E lo senyor dixli. justament has jutjat. Ara sperat que yotmostrare los effectes de amor: e coneixeras que tun(tu ne: tu en) tens poca: e defall molt en tu la virtut de caritat: de la qual es dit. ¶ Caritas patiens est: benigna est: non irritatur: non cogitat malum: omnia suffert: omnia sperat: omnia sustinet. Car la persona que ha en si caritat es pacient e benigna: no sen felloneix(sen+salte línea+felloneix: se enfelloneix) ab negu: ne pensa mal: ans soffir totes coses per a profitar(aprofitar) a son proisme: sperant que totes coses vendran en be: perço soste ab plaer tot treball e enug per salut de son prohisme: e lo qui aço no troba en si pot dir ab veritat. ¶ Si distribuero in cibos pauperum omnes facultates meas: et si tradidero corpus meum ita vt ardeam: caritatem autem non habuero nihil mihi prodest. Car poch valen les abundoses almoynes sino proceixende vera caritat. Ne les penitencies desordenades deuen esser estimades si ab caritat e humilitat no son acompanyades. E sies cert. ¶ Nunquam est dei amor ociosus. Car la amor de deu nunqua sta ociosa: segons per experiencia te mostrare. E girantse sa clemencia: dix al dit Simon. ¶ Vides hanc mulierem: Intraui in domum tuam: aquam pedibus meis non dedisti: hec autem lacrimis rigauit pedes meos: et capillis suis tersit: obsculum mihi non dedisti: hec autem ex quo intrauit non cessauit obsculari pedes meos: oleo caput meum non vnxiti: hec autem vnguento vnxit pedes meos. propter quod dico tibi: remittuntur ei peccata multa quoniam dilexit multum. Volent dir. O simon: veus aquesta dona: Tu la menyspreesper los peccats passats: yo la ame per les obres presents: qui son de tanta amor e feruor que mereixen esser estimades e molt remunerades. Car yo so entrat en la casa tua e no has hagut recort de dar aygua als meus peus cansats per confortar aquells: e aquesta amable dona no ab aygua comuna: ans ab aquella impreciable que ha distillatdel seu propri cap ab forsa de foch de amor ha lauat e regat los meus peus: Los quals ha torcat no ab touallola de seda: ans ab los seus propris cabells qui sobre totes coses extimaua. E tu nom has rebut ab besament: segons de caritatiua amor se pertany: e aquesta des que es entrada no ha cessat de besar los meus peus ab profunda humilitat. E tu sabent quant sta lo meu cap cansat de preycar e orar no has mostrat en mi vna poca de humanitat e pietat volent vntar lo meu cap ab loli (l´oli): lo qual en tals casos es necessari a recreacio e confort del cap cansat. e aquesta humil e cortesa dona no tenint se per digna de acostarse al meu cap encesa de caritat ha vnctat los meus peus ab los pus precios enguent(ungüento; engüent, ungüent) que trobar se puga: car res no ti per ben esmerçatdels bens seus: sino lo que serueix a la mia persona. E per çotdich ab veritat que a ella son remesos molts peccats: car molt ha amat: e es molta raho sia amada. ¶ Cui autem minus dimittiur minus diligit. Car aquell a qui poch es deixat poch ama. ¶ E perço com tu Simon estimes que poch te sia leixat: tens la amor tan freda: que en nenguna de les dites coses no la has monstrada. ¶ Non quia parum dimittitur: sed quia parum putas esse qd dimittiter. No perque sia poch lo que a tu es at: mas tu per ta presumpcio ho estimes poch. E aço es vna gran ignorancia que lome crega esser estaluiat de nenguna manera de peccat per si mateix: ans te dich en veritat. ¶ Nullum est enim peccatum qd fecit homo quod non possit facere alter homo si desit rector aquo factus est homo. Car no es nenguna manera de peccat que homens hajen fet: que altre home noy caygues si fos deixat e desemparat de aquell sobiran gouernador e regidor qui ha fet e creat lome E perço negu no deu menysprear laltre per gran peccador que sia: car negu no ha lo be de si mateix: ne per si nol pot conseruar. ¶ O pharisee si scires qp parum est qd habes: 7 hoc ip3 (i+p en virgulilla+3) qp cito perdis si non seruauerit ille qui dedit. Car si sabies e conexies tu phariseu quant es poch lo be que tens he aqueix poch quant prest lo pories perdre: sino era conseruat per aquell quil ta(qui te´l ha) donat. Al qual sols deus regraciar les misericordies que ta fetes delliurantte dels mals que poguereshauer fet: segons la freuoltat de ta natura: la qual tu no has experimentada: e perço jutges aquesta per malalta qui es pus sana que tu. ¶ Quia tu recumbens quasi sanus medicum ignoras quia majori forsitan febreet mentem etiam perdidisti nam et frequentius rides ploratus a sanis. Car tu seus reposat e desansiat del teu propri mal estimant te sa ignores lo metge: car la febra de la presumpcio es tan gran que ta portat en dolorosa frenesia: e moltes vegades te riusquant estplorat per los sans: ço es per aquells qui coneixen la çeguedat tua. ¶ Non enim auditores legis iusti apud deum sunt: sed factores legis iustificabuntur. E no sabs tu que per sols hoyr preycar la ley nengu no es iustificat dauant deu: si per obra no compleix: ço que mana la ley: E tu segueixes los meus sermons e lohese aproues aquells de boca e oblidesde posar los per obra: Com not recordes del que digui laltre dia a vn doctor de la ley enterroganta mi: qual era lo major manament de la ley: al qual respongui. ¶ Dileges dominum deum tuum 7 proximum tuom(tu+o nassal) sicut te ipsum. in his duobus mandatis vniuersa lex pendet et prophete. Affermant que en amar deu e lo proisme sta tot lo compliment de la ley e de les propheties: e sies cert que qui verdaderament ama deu: no auorreix may les creatures sues: ne qui ama son prohisme no menysprea los peccadors: ans los reb ab gran goig quant venen a venia: e qui aço no te: deu pensar e creure que es lo pijor de tots los peccadors e te la malaltia cuberta e molt difficil de guarir. Aquesta dona que per ta ignorancia has menyspreada. In breui expleuit tempora multa: 7 in multitudine electorum habebit laudem: 7 inter benedictos benedicetur. Car en aquest poch temps que es stada als meus peus ab feruor de contricio:ha corregut tan gran cami: que es peruenguda a la sumitatde perfectio de amor: la qual en breu temps ha complit tota la ley e manaments: e perço entre la gran multitut dels ciutadans de la gloria eternal sera loada e magnificada: e en lo nombre dels beneytssera comptada e singularment per ells beneytae exalçada. Car en deu ha posada tota sa fe e sa sperança: e ell la ha presa en la sua protectio e guarda. ¶ Quid enim ei necesse poterit eourum que sub celo sunt: quem deus celi protegere 7 conseruare voluerit: Digues me en ta fe fariseu: que li fall de quantes coses son sots lo cel a aquell que lo deu hi senyor del cel pren en protectio e guardia sua: No pot esser dit de aquell ab molta raho: ¶ O felix anima que hanc protectionem meretur. Volent dir. O benauenturada anima que tal protectio has meritada: la qual cosa de aquesta perfectissima magdalena pot molt verdaderament esser dita: Car ella ab profundissima humilitat ha confessat la culpa sua accusant e condempnant si mateixa: perque mereix esser justificada e ab deu reconciliada e per ell guardada e molt deffensada. ¶ E donant sa magestat fi en lo rahonament del fariseu: dreça son parlar a la dita Magdalena: dientli. ¶ Remittuntur tibi peccata tua. Volent dir. O magdalena hajes confort: car los peccats que tant has plorat te son perdonats e remesos: e alguns dels conuidats començaren a dir dins si mateixos. Qui es aquest que haja tant poder de remetre los peccats: E lo senyor volent los mostrar que les cogitacions de cascu dells li eren manifestes e clares: dix a Magdalena. Fides tua te saluam fecit. Volent dir. Degu nos marauelle com te son stats perdonats tants peccats: car dich te certament que la tua fe mereix que sies feta salua e deliura de tota culpa: car fermament has cregut que yot puch perdonar: e so content de perdonar te. Car a mi es donada tal potestat: segons diu Ysayes parlant en persona mia: dient. ¶ Ego sum ipe (i+p+e) qui deleo omnes iniquitates tuas propter me: 7 peccatorum tourum non recordabor. Car yo so aquell qui puch delit totes les iniquitats tues per ma propria auctoritat: e no vull daçiauantrecordar los teus peccats per punir aquells. Car no vull pus satisfactio de tu: sino les tues amables e doloroses lagrimes: Per aquestes mas axi vençut e tirat: que res que demanes notsera negat. Vade in pace. Volent dir. Tornatena la posada tua: car certa pots esser que la pau es fermada entre tu e mi: la qual james sera rompuda. ¶ Quia desponsabo te mihi in fide: pone me vt signaculumsuper cor tuum. Car yo te sposada e ligada ab mi per fe e caritat: e vull quem poses axi com vn sagellsobre lo teu cor: tancat aquell a totes les coses terrenals: sols a mi sia vbert: car aqui vull star e reposar sens altra companyia. E magdalena molt contenta offeri li lo cor e la persona e tot quant en ella era a la seruitut sua supplicantlo ab infinida amor volgues pendre la casa sua per posada tant com aturaria en aquest miserable mon. e lo senyor resposli: magdalena so content de aturar en casa vostra: perque a tots sia manifest de quant singular amor yous ame. E Magdalena despedintse de sa magestat ab goig no recomptable deya. ¶ Quis deus similis tui: qui aufers iniquitatem 7 transfers peccatum: quoniam non est confusio confidentibus in te. Volent dir. o senyor y vida mia hi qual deu es semblant a vos qui leuau e perdonau les iniquitats: e apartau los peccats de la anima: qui a vos se acosta: O senyor be es gran veritat. que aquell qui en vostra clemencia confia no pot esser confus.

Continúe aquí