Capitol CV. Com la senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu spos Joseph:

Capitol CV. Com la senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu spos Joseph: e de la gran humilitat e callament quel senyor tingue en son iouent.

Passat lo glorios joseph de aquesta present vida per mort: resta la senyora en sa caseta ab molta pobretat e soledat dolentse de la virtuosa companyia que perdut hauia. E lo senyor fill seu seruiala ab molta amor stant gran part del temps en casa per companyia e consolacio sua: e lo dit senyor passa la jouentut sua ab tan gran callament e humilitat que no mostraua foranament neguna cosa de gran admiracio: ans anaua per la via comuna apartant se de les congregacions de les gents exercitantse en actes humils. Entant que era molt menyspreat per tots los de nazaret en special per los parents seus e per tots los del veynat: segons de aço hauia prophetizat Dauid dient.
Factus est opprobium vicinis suis. e com mes entraua en edat mes lo desestimauen: dient que passaua lo jouent infructuosament: e de aço parla lo mateix propheta: dient en persona sua. ¶ Factus sum illis in parabolam. Car com lo veyen exir de casa tots lo scarnien e li deyen infinits vituperis. e lo senyor ho comportaua ab molta paciencia: per donar exemple de humilitat en lo seu jouent. Car no es de menys hedificacio lo seu callar que lo seu parlar. E sabent sa magestat que lo fonament de totes virtuts es sola humilitat ha volgut mostrar aquella molt largament en la edat primera: perque los jouens quil volran seruir imitant la humilitat sua: ans treballen en coneixer sa freuoltat e miseria que no esser coneguts ni estimats per los altres: e aquesta coneixença porta lome a vera perfectio: e lauors pora dir lo que la ateny. ¶ Quando enim infirmor tunc fortior sum. Volent dir. Quant yo conech la infirmitat mia e he experimentada la mia flaquea e so entrat dins la freuoltat de la mia miseria: lauors coneixent la infirmitat mia so pus fort e pus ferm en la vera humilitat e en totes les altres virtuts. e perço es scrit. ¶ Nam virtus in infirmitate proficit. Car les virtuts no poden longament aprofitar sino en aquell qui coneix la sua infirmitat: e de la sola bonea diuina confia. E aquesta vera coneixença de la propria miseria es la vall profunda hon nostre senyor deu tramet abundosament les aygues de la sua misericordia e gracia: segons testifica lo psalmista dient. ¶ Qui emittis fontes in conuallibus inter medium montium pertransibunt aque. Car aquesta vall de humilitat es constituida entre dos muntanyes de superbia: la vna naix dels bens temporals: laltra dels spirituals. e per mig de les dites muntanyes passen aquelles aygues dolçes de la gran diuina sens declinar a vna part ne a altra: e vmplen e farten aquella vall ço es la anima humil e fan la verdejar e fructificar en fruyts de grandissima dolçor. E en aquest virtuos exercici de humilitat passa lo senyor la vida sua fins en edat de trenta anys: en lo qual temps se parti de la senyora mare sua per manifestar se al mon: offerintse francament a la batalla.