Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros pensant en lo estrem de la mort.

Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temerospensant en lo estremde la mort.

Venint lo terme per lo senyor asignat: que lo sanct home joseph deuia retre la anima sua: temorosde si mateix recordantse de la freuoltatde natura humana: pensant que en la larga vida sua no hagues comes alguna cosa digna de reprensio. Quia bonarum mentium est ibi culpam timere: vbi culpa non est. Car de les bones penses e virtuoses se pertany tembre esser culpable de ço que no es nenguna culpa. E aquell engana si mateix: que cuyda esser quiti de peccat e culpa: ans deuen dir los mortals fills de Adam: confessant la misericordia sua. ¶ Si dixerimus quoniam peccatum non habemus ipsi nos seducimus et veritas in nobis non est. E perço en la present vida: negu no pot esser segur de si mateix: fins sia passat per aquell stret juy de la mort: en lo qual sera fet examen de la vida de cascu: en presencia de aquella sauiesa diuina: a qui totes coses son manifestes e excusacio neguna donar nos pot. E de aquest estret juy es dit. ¶ Cum rex iustitie sederit in trono: quis gloriabitur castum se habere cor: Aut quis gloriabiter mundumse esse a peccato: Car com lo rey de justicia seura en la sua cadira judicial e voldra fer examen de les nostres obres: quis gosara gloriejar que haja agut lo cor pur ne cast: ne qui gosara dir que sia mundede peccat: com ignorem del tot les obres nostres de quina estima son dauant deu: o si son dignes de premi o de pena. car diu job. ¶ Nunquid homo dei comparatione iustificabitur. Volent dir que la baxeadel home per sanct que sia: comparat a laltitutde nostre senyor deu: no pot esser justificat ne sens culpa trobat. E perço aquest sanct hom joseph ple de sauiesa: ab tot hagues viscut virtuosament vehentse tant propinquea la mort: alterat de aquests tals pensaments temorosde si dix. ¶ Tremens factus sum ego: et timeo dum discussio venerit atquem ventura ira. Volent dir. yo so posat en gran temor e tremolament: car lo temps es vengut en lo qual la vida mia te a esser examinada. E so cert que qui mes gracies ha rebut de mes te a donar compte. ¶ E com yo entrelsmortals sia stat per nostre senyor deu tant exalçat: que la cura del seu fill majacomanat: quin compte li pore retre de aquesta gran dignitat en que ma posat: Car los angels nostenenper dignes de seruir aquest senyor. Que dire yo: que so pols e cendra: e no se si lo seruir es stat accepte a sa magestat: ans tem. Ne exeatiusticie regl´a d´thesauris illi9: et inueniatur tortum:quod videatur rectum.Car no se si exiriaaquella regla de justicia dreta: dels alts secrets diuinals e que trobe en mi tort: ço que yo estimaua esser dret. Car negu no sab jutjar de si la veritat de les obres sues: e perço es ben dit. ¶ Ne laudaueris hominem in vita sua: lauda post vitam magnifica post consumationem: lauda nauigantis felicitatem: sed cum venead portum: Lauda ducis virtutem: sed cum peruenerit ad trihumphum. Car negu no deu esser loat en la vida present: per les grans mutacions que en aquella poden venir ans de la fi. E la seguretat del home nos pot hauer sino apres la mort. e lauors es digne de esser loat e magnificat puix virtuosament ha acabat la peregrinacio sua. Car lo qui nauega ab gran felicitat e bonança: no pot esser dignament loat: fins que es peruengut al port de seguretat. Ne lo valent caualler meritament no es loat fins que seu en la thriumphal cadira: e reb la corona de la victoria. E perço ab molta raho deu star lo home reçelos del juhi seu: per sanctament que haja vixcut. Car sab lo jutge esser tan just: que no lexa res impunit: del qual es dit. ¶ Qui seruiunt ei: non sunt stabiles et in angelis suis reperit prauitatem: quanto magis hi qui habitant domos luteas: qui terrenum habent fundamentum. Car en los angels qui en tanta excellencia hauia creat ha trobat tant que punir: quant mes trobara: en lome qui sta e habita en casa de fanch hauent los fonaments de terra: Car lo cors mortal qui es de miserable fanch te lanima del home axi closa e tancada en la present vida: que no pot veure ne sentir sino coses terrenals: ne pot fer juy de si mateixa: trobantse en tal preso: en la qual totes les coses li son fosques: e res clar no veu. e perço deu dir lo home dins sa consciencia. ¶ Si iustificare me voluero: os meum condempnabit me. Si innocentem ostendere: prauum me comprobabit. Volent dir. Si yomvull justificar la mia boca me condamnara. car confessant yo esser home: me constituixchpeccador, e com mes me vull monstrar innocent e sens culpa: pus manifests faç los defalliments e culpes mies. E perço din molt be Dauid en lo psaltiri. ¶ Sciant gentes quoniam homines sunt. Car la persona qui humiliar se vol: no li cal sino que coneguaque es home: E lauors sera cert quantes son les miseries que seguex en la natura del home. e conexera quanta raho te de humiliarse e de tembre en tota la vida sua. Car qui les coneix tostemps troba dins si causes de perill: quel fan viure en gran temor del juy de deu. e aquesta es la vera sauiesa quel home deu studiar en la vida present: esforçant se en perfetament conexer si mateix e tembre e amar lo seu pare e creador: qui es jutge dreturer. E daquesta virtuosa temor: parla lo ecclesiastich dient. Ynicium (Inicium, initium) sapientie: timor domini. Volent dir que lo començ de sauiesa es tembre deu: e en altre loch diu. Timenti dominum bene erit in extremis: et in die functionis sue benedicetur. Car qui tem deu durant la vida sua: gran misericordia e be trobara en lo extrem de la mort: e en lo dia de la fi sua sera beneyt e rebra aquella gracia final: que eternalment durara. E per ço com lo glorios joseph spos de la senyora nostra era stat molt largament en la sobirana scola de virtuts: ço es en la companyia del senyor e de la sua mare aprengue aqui sta sciencia virtuosa e tan profitosa de sancta temor: la qual ell mostra en lo temps que era mes necessaria ço es en la hora de la mort. Car aqui es tot lo perill dels mortals: e perço es scrit. ¶ Ubi te inuenero: ibi te iudicabo. Car en lo stament quel home es trobat en la mort en aquell es jutgat:perque es sobirana sauiesa tembre en cars de tan gran perill.