Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Com lo senyor fon de edat de.xx.anys: la gloriosa auia sua anna: qui tostemps staua reçelosa de les dolors de la senyora filla sua: dixli vn dia ab moltes lagrimes: ma filla ja lo fill vostre es de tal edat: que crech yo no passara molt que sa magestat no entre en lo conflicte de les sues dolors: placiaus suplicar lo vulla donar fi a la vida mia: segons sa clemencia ma promes: car ell sab que yo no poria durar ni veure les dolors sues ni vostres. E la senyora veent lo desig de la amable mare sua parla de aço ab lo senyor fill seu: lo qual respongue a sa senyoria que era content que la sancta auia sua ixques de la miseria de aquesta vida: e que li digues de part sua ques aparelle que passats tres dies ella retra lo deute de natura: la qual noua la senyora dix a la sua mare no sens molta dolor: recordantse que perdria la pus cara persona que tenia en lo mon: apres lo seu glorios fill. E la virtuosa anna certificada que lo seu desig prestament seria complit: alegras de vn grandissim goig. E venint lo dia que ella hauia a finar lo terme de la sua vida virtuosa: fon aqui present lo senyor net seu ab la senyora mare sua: e les altres dos germanes de sa senyoria ab sos fills. ¶ E la senyora Anna stant en lo lit: e vehentse circuida de tan cares persones: en lo seu partiment fon recomplida de singular consolacio. E ab molta amor prengue comiat de cascu. ¶ E primerament del senyor jesus net seu: qui sobre tots sens comparacio amaua: e volgues agenollar en terra ajudant li les senyores ses filles: car per la gran debilitat de sa persona nos podia tenir hiadora lo senyor com a son deu e creador: comanantse carament a la clemencia sua supplicantlo volgues reebre la sua anima e endreçarla en ajudar li en aquella derrera hora. E deyali. O senyor meu: vos sou creador e redemptor meu: en les vostres piadoses e misericordioses mans coman tota mi matexa. O rey de vida: vos sou mon net segons la humanitat vostra: coman vos senyor meu la vostra mare e filla mia: la qual yo ame carament: placiaus mitigar les dolors sues: e no permetau senyor: que apres la vostra mort ella reste molt temps en la present miseria de aquesta vida: sino que vaja prest a regnar ab vos: Car ja sabeu senyor quanta dolor ha ella passat aquells tres dies queus (qneus) perde: que fara si longament te a star absent de vos no la lexeu molt penar senyor meu yous ne supplich carament. E girantse a la senyora: dix a sa senyoria. Ma filla vos restau en la mar de les dolors: en la qual nauegareu tot lo temps de la vida vostra. Armau vos de paciencia car de vos han a pendre lum tots los tribulats: A vos senyora e cara filla puix yo men parteixch de vosaltres per mort: recoman vos vostres germanes e los fills seus: siau mare de tots: ja sabeu ma filla aquests nets yo quant los he amats specialment al pus chich qui ha nom: joan. Car perço li fiu yo posar aquest nom: perque en lo meu sperit conegui en lo naximent seu: de quanta sanctedat seria e com gracios a deu e a homens e amable e digne desseramat. e perço te lo nom conforme a la qualitat sua. aquest se acorda mes ab lo fill vostre que negu dels altres e so çerta se amen de singular amor: perço le yo tant amat e vull que vos ma filla lo ameu: e que nunqua se ptexica(p:per + texica: pertexica : perteixca, parteixca) de vo: seruint e acompanyant lo fill vostre en tota la vida sua. ¶ E la senyora respongue a la virtuosa mare sua: dient li. Senyora e cara mare: yo so molt presta d´obeir lo per vos manat: e ab piadoses lagrimes acostas sa senyora per pendre lo derrer comiat de la senyora mare sua: e besantli les mans ab molta amor demanali la sua benedictio. e la sancta mare la besa e la beneymolt largament. E tenint sa senyoria per la ma no volia ques partis della: e crida les altres dos filles: e dixlos. Mes filles no siau tristes ne desconsolades de la mia mort: veus açi la vostra germana queus sera mare: Seruiula e amaula nos partixcau james della obeyulacom a senyora e mare: Car seguint lo consell seu no podeu errar: car de ella e per ella aconseguireu moltes e infinides gracies e misericordies. E siau certes que tot lo mon vos haura en gran reuerencia per esser germanes de tal senyora. Car aquesta es la gloria de tota la generacio nostra. ¶ Ab molta alegria me partexchde vosaltres: dexant vos tan ben collocades en companyia tan virtuosa de mare e fill tan excellents. Als quals carament vos a coman. E les dites senyores ab vn grandissim plor: besant les mans de la senyora sa mare prengueren comiat della. E girantse a la senyora sa germana supplicaren aquella: vesantlipeus himans les volgues pendre per filles e seruentes. Car de aqui auant nos volien partir de la obediencia e manament de sa senyoria. ¶ E apres acostarense los altres nets fills de les dos germanes per pendre comiat de la senyora auia sua: la qual los dona la sua benedictio ab molta amor: dient a ells. mos fills quanta gracia es aquesta que lo fill de deu segons la humanitat sua vos sia tan acostat parent. Pensau si haueu raho de seruirlo hi acompanyarlo en les congoxes e tribulacions sues. Special dreçaua les rahons sues la gloriosa Anna al net pus chich: qui per ella era mes amat. E feulo se pujardamunt lo lit hon ella staua. e abraçantlo ab molta amor e dolçor vesaualstretament: dient mon fill joan ja sabs yo ab quanta amor te criat: Ara quem parteixch de tu per mort te recomanat carament a la tua tia: quethaja per fill hi per seruidor. E tu joan fill meu serueix a ella e al seu fill: al qual yo he supplicat tajaper recomanat. E sa magestat prenia consolacio sabent la gran amor que yottinchmareuelat grans coses de tu: dient me que tu seras lo seu gran secretari: e lo dexeble pus amat e fauorit en tota la cort sua e que en la vida sua nunquatpartiras del seu costat: e que en la mort sua dellibera fer a tu hereu del seu inextimable thresor leixante la cosa que mes ama e estima: coes la sua sanctissima mare: manant a tu que la hajes per propria mare e a ella quet haja per propri fill. ¶ O joan nunqua pare leixa tan singular heretat a fill: de quant est obligat amar e seruir aquest senyor qui tant te vol dignificar e sobre tots exalcar:volent que sies dit fill de la mare de deu e germa del redemptor de humana natura e senyor general del cel e de la terra. Quina gloria pot fallir a tu joan: puix tan gran excellencia has atesa: sies cert fill meu que no resta tan be heretat salamo apres la mort de son pare dauid nengu dels reys de judea: com tu joan restaras apres la mort del teu senyor e mestre. E dient aquestes coses la gloriosa Anna abraçaua aquell net tan amat: donantli largament la benedictio sua. E joan resta molt inflammat en la amor del senyor: per les rahons que dites li hauia la senyora auia sua: desijant seruir sa clemencia: e james partirse de aquella.