Capi. LXXXIIII. Com la senyora perti de casa de la sua mare: e segui son cami.

Capi. LXXXIIII. Com la senyora pertide casa de la sua mare: e segui son cami.

La senyora exint de la cambra de la senyora mare sua trauessada de dolor: deixant aquelles persones a ella tan cares en grandissima pena: deualla baix e stant en la entrada de casa aqui tingue consell ab Joseph: car sabia sa senyoria que es scrit. ¶ In antiquis est sapia. Car en los antichs e be asenatses fundada sauiesa: E tractaren com exirien de la ciutat que no fossen coneguts: ne degu pogues hauer sentiment del seu fu: E apres moltes rahons que passaren entre los dos: concordaren que Joseph anas primer ab la somera: e la senyora quel seguis de luny portant lo seu excellent fill molt amagat: per que si encontraua nengu no haguessen a coneixer que sa merce portas criatura: E axi exiren de natzaret ab molta por e recel fins que foren luny de poblat. E aqui Joseph spera la senyora: e sa senyoria plega morta y cansada: e sigues damunt vna pedra per donar a mamar al seu diuinal fill. Lo qual sentint lo gran fret de la nit se prengue a plorar. E la senyora trauessada de dolor e pietat afalagaual tant com podia ab ses acostumades dolçors: calfant li los peuets ab les propries mans: dientli. Ay vida mia y no ploreu: que lo vostre plor turmenta la mia anima: trobantme en esta solitut hon no puch hauer vn poch de foch ab queus escalfe: ne vn (vu)troç de cubert hon vos amague de la fredor de la nit: E sa senyoria desijosa de ajudar al seu fill en aquella pena que sentia del gran fret que trauessaua la sua delicada persona: leuas lo mantelque abrigaua: e doblant lo de molts dobles embolca e cobri la personeta sua dient. O senyor y fill meu vos sabeu que no puch fer pus: sino leuarme la roba per cobrir a vos vida mia: dins les entramenes vos volria posar senyor meu: e que no sentisseu aquesta pena del fret: E lo virtuos Joseph qui ab molta pietat miraua aquestes coses: leuas lo seu manto supplicant la senyora ab moltes lagrimes que li plagues abrigarlos. E sa senyoria nou permes ans lo prega molt ques vulgues tornar abrigar dient li. o Joseph pare meu a mi nom cal planyer de la pena que sofir per ajudar al meu fill car en totes coses lo vull seruir. In frigore et nuditate. E sentir per ell pena es a mi repos e vida. abrigauvos virtuos pare: car la edat vostra no es per a comportar força de tan extrem fret: e a mi seria mes pena veureus passar fret que sentirlo en la propria persona. E lo glorios prohom vista la caritat de sa senyoria obey al manament de sa merce: tornantse abrigar no sens molta dolor vehent sa altesa tremolar de fret: E leuas la senyora per continuar son cami e Joseph acostali la somera per que caualcas: e la senyora puja damunt vna pedra per caualcar: e acomana lo seu fill a Joseph: e com fon a cauall cobra aquell tresor inestimable e posantlo sobre la sua falda alça los vlls al cel suplicant al pare eternal: que la vulla endrecaren lo seu viatge dientli Vias tuas domine demonstra mihi 7 muro tuo inexpugnabili circuncige nos 7 armis tue potentie protege nos sper volent dir. o senyor e deu eternal mostrau a mi lo cami d´aquest desert per lo qual aueu ordenat vaia lo vostre fill e lo muro de la protectio vostra acompanye continuament a nosaltres: les armes de la diuinal potencia sien custodia e guarda nostra. E axi la senyora seguint son cami entra per aquell pregondesert: e com ja los hagues attes lo dia clar: dix Joseph a la senyora yo tendria per bo no caminassem: car si nengu nos encontraserem coneguts e descuberts. E sa senyoria obeint lo molt prestament descaualca e anant a peu sa merce e Joseph cercaren alguna coua secreta hon se poguessen amagar. E com molt haguessen cercat: trobaren ne vna: e aqui entraren ab molta temor ariscantseal perill de les besties feresper fugir a la malicia e furia dels homens. E entrant Joseph primer regonegue tota la coua: e vehent que noy hauia nenguna bestia fera ne res de perill feu entrar la senyora e aposenta aqui sa senyoria. E tornant a exir de fora descarrega la somera e leuali lalbardae ligala a la entrada de la coua e donali vna poca derbaque ab gran treball hauia trobat: e retornant dins troba la senyora congoixada: car no trobaua hon collocar lo seu fill. E lo glorios prohom leuas prestament la clocha per fer estrado hon la excellent Reyna pogues seure lo seu fill: e del seu capiroli feu coxi: e aqui la senyora posa lo gran monarcha e senyor del cel e de la terra. E la senyora e Joseph agenollaren se dauant la magestat sua contemplant ab infinides lagrimes la pobretat e humiliacio de sa excellencia: E dixli la senyora mare sua ab vna grandissima feruor. O clement deu e senyor y tant haueu amat los homens que per vesitara ells sou del cel deuallat: defreçant vos ab la vestidura humana que no sou per negu conegut: ans perseguit de la vostra terra lançat. Aquesta coua senyor qui es habitacio de besties es ara a vos vida mia cambra de repos. O senyor y placia a la vostra clemencia donar lum als homens e no permetau desconeguen tanta misericordia: E girant la senyora son parlar a natura humana per deu tant amada: deyali ab feruor de caritat. ¶ Ama amicum tuum a quo amaris cuius amore preuenta es qui est causa amoris tui: patettibi archanum cordis: patem magnum pietatis sacramentum: patent viscera misericordie: in quibus visitauit nos oriens exalto. Volent dir. O anima qui per lo fill de deu te sents tant amada e fauorida: ama carament lo amador teu per lo qual infinidament est amada: e la sua amor es primera: car ans que tulhajes conegut ni seruit: tala sua clemencia manifestada e mostrada la amor sua: e ell es causa e fonament de la tua amor: car vol manifestar a tu los secrets del seu cor. Volte mostrar vn secret e misteri de singular pietat: ço es que ses humanat per amor de tu: e vol que veges e sien a tu manifestes les intrinseques misericordies sues ab les quals nos ha visitat deuallant de la altea celestial per estar ab tu en aquesta miserable terra: E la senyora axi mirant lo seu fill e plant ab ell senti tanta dolçor e consolacio dins la sua anima: que li paregue esser peradysdins aquella coua: e inflamada de amor inestimable prengue lo senyor al braç: e besant lo moltes vegades dix li. O amor qui semper ardes et nunquam extingueris fac vt homines te diligant pro quibus tanta et talia sustinuisti. Volent dir. O amor diuina qui tots temps cremau e nunqua deffalliu: ans de continuu mostrau la vostra caritat als homens: feu senyor per merce que los dits homens vos amen: per los quals tals e tants turments deliberau sostenir: E Joseph mirant la dolçor que lo senyor mostraua en la sua careta: els affalachs que la sua mare li feya: e les paraules transcendents que li deya staua fora si mateix e deya. Siue in corpe siue extra corpus nescio: deus scit. Volent dir: O senyor si so en lo cors o fora lo cors nou se: vos clemencia diuina ho sabeu: qui per vostra acostumada pietat me feu sentir tanta dolçor que sostenir no la puch: E ab gran feruor de deuocio prengue los peuets de iesus besant aquells ab lagrimes de molta delectacio deya. ¶ Tu esto exultacio mea spes mea salus atquem redemptio. Volent dir. O senyor y vos sou la alegria mia e tota ma sperança salut y redempcio de la anima mia: E acostantse la hora de dinar: Joseph leuantse dels peus del senyor ab consolacio tanta que recomptar nos pot: ana de fora per cercar aygua e troba vna font molt prop de la coua: e de aqui pora aygua: e culli romerets per fer foch: e venint ab molta alegria trague lo sclauo e encengue foch ab prou treball e cogue vn ou: E la senyora prenint lo dit ou ab molt plaer dona a menjar al seu fill tenint lo segudet en la sua falda posant li los bocinets en la boca. E apres que lo senyor hague menjat la senyora mare sua e Joseph se dinaren ab sola fruyta e pa: car los ous estojauenper al senyor que aldreno podia menjar: E apres que foren dinats stigueren aqui al foch rahonant dels grans misteris diuinals als homens amagats e a ells per sola misericordia reuelats: E donaren moltes laors a la diuinal clemencia de totes les obres sues: e en aço despenguerenvna gran part del dia: E apres la prudent senyora dix a Joseph que dormis vn poch per que denitfos pus vigil al caminar: car tot son viatge hauien a fer de nit: E lo dit Joseph obeint sa senyoria metes a dormir en terra en vn canto de la coua posant se lo sach de la çiuada per coxi: E la senyora tenint lo seu amat fill en la falda arrimant lo seu cabet sobre los seus pits affalagaual que dormis: car no tenia altre breç hon posas sa excellent senyoria e sa merce vetlaua guardant ab molta prudencia aquell rey eternal: E com Joseph fon despertat del seu dormir sa senyoria li dona lo senyor adormidet quel tingues en lo seu braç: e sa altesa dormi vn poch: E joseph tenint se per molt glorios d´vna tal comanda ab gran alegria deya. ¶ Ad te leuaui oculos meos vita viuificans. O domine tribue vt laudet te cor meum et lingua mea 7 omnia ossa mea dicat. Domine quis similis tibi: Volent dir. A vos senyor y creador meu dreçare yo los meus vlls e tota la mia anima: car sou vida viuificant. O senyor feu me merce que lo meu cor e lengua de continusien occupats en la laor de la magestat vostra: e los ossos meus e totes mes forçes diguen e criden que noy ha semblant a vos en valor saber e poder: e com la senyora hague vn poch reposat: leuas sa senyoria ansiosa del cami: E venint la nit endreçaren de partir: e anant per aquella espessura del desert enfosquias la nit: en tant que escassament veyen lo cami: e sentien bramar los leons: e chiular les serpents: e adularlos altres animals: les quals coses natura humana sentir no pot sens molta alteracio: per que la senyora reyna fon forçada de dir. ¶ Timor et tremor venerunt super me. Car gran por e tremolament sentia en sa real persona de la feredatde les besties que sentia ab les propries orelles: tement molt no li vinguessen dauant: per que posada sa merce en tanta angustia recorregue al adiutori diuinal dient ¶ Qui celorum contines tronos et abissos intueris domine rex regum exaudi nos in gemitibus nostris et libera nos de ore leonum. Volent dir: O senyor vos qui senyorejau lo cel e mirau clarament sens nengun empaig tots los amagats de la terra: vos senyor qui sou rey dels reys exaudiu les clamors nostres e deliurau nos de la cruel boca dels leons: E dit aço la diuinal potencia imposa silenci a tots aquells animals e manals fugir de totes aquelles partides per que poguessen passar sens temor nenguna: E axi passa la senyora aquell treballos cami anant de nit: stant amagats lo dia dins aquelles tenebroses coues.