1, 2, 3, noviembre, 1461

1.° de NOVIEMBRE.

No hubo
sesión, por ser la fiesta de Todos los Santos.

2 DE
NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser el día de Difuntos.

3
DE NOVIEMBRE.

Reuniéronse, en este día, los señores
Diputados y Consejo, para recibir a los señores Aymar de Puyzen
(
Depuyzien),
llamado Capdaurat (Capdorat en
la carta en francés
), y maestro Juan de Rehillach
(Johan de Reillach),
secretario del Rey de Francia, quienes, de parte de este, entregaron
la
carta que sigue a continuación.

(1) Se reproduce esta
carta, tal como se halla en el registro, prescindiendo de las
transformaciones que en su copia pudo hacer el escribiente, las que
podrá colegir el lector, sin embargo de la diferencia que hay entre
el lenguaje francés actual y el del siglo XV
, y de la que se nota
entre el original y la traducción que le sigue.

(1) A noz tres chieres e speciauls amys
les dipputez e conseil di Cathaloygne.
Loys
por la grace de Dieu Roy de Ffrance. Tres chiers e speciauls
amys. Nous avons puis nagueres este advertiz du deçes destu nostre
tres chier e tres aut cosin le Prince primogenit Darragon
duquel deces avons este e sommes tres correzes e desplasants tant
pour le lignatge dont il nous attenoit comunt por la bonne
grande e ferme amour que estoit entre nous e luy. Ainsi que
pourez assez savori. Semblantment avons este advertitz dus
grans e louables miracles que notre dit cousin par la grace de Dieu a
faiz envers plusieurs persones depuys son deces e tellement que dacia
par plusients lieux en pore estre memoire dont nous e tous ses autres
parents sommes bien tenuts e obligez en louer et grandament mercier
notre Createur. Et que a nous fait e ferons de notra part au mieulx
de notre pouvoir ausiro plus pour aucunes matieres dependents de
notre dit fiu cosin e de vous e por autres envoyons pnesentament
par devors vos noz amez e feaulx Aymar Depuyzien dit Capdorat
chevalier notre conseillier mestre dostall e nostre bayly de
Vayennoys e mestre Johan de Reillach notre notaire e
secretayre aus que avons cargie illes vous dire e exposer. Si vous
prions que a iceulx vuelliez adioscer foy e creença en tout aquilz
vous diroyt de part nous. Donne a Tours le XIII joirn
doctobre.Loys etc. – Bardois etc.

Para
inteligencia de los que no conocían el idioma francés, se
mandó hacer la siguiente traducción en catalán. (Eso
dice Manuel de Bofarull.)

Loys per la gracia
de Deu Rey de França. Nostres molt cars e molt amats
amichs specials. Nos no ha gayres som stats avisats de la mort
de aqueix nostre molt amat cosi lo Princep primogenit
Darago
de la qual mort havem stat e som molt corrussats e
desplasents tant per lo linatge don nos atanyia
com per la bona gracia e fervent amor qui ere entre nos e ell axi
com porets assatz saber. Semblant a nosaltres es stat
dit e avisats dels grans e loables miracles que nostre dit cosi per
la gracia de Deu ha fets envers moltes persones despuys de sa
mort e talment que daçi a molts lochs ne pot
esser memoria don nosaltres e tots sos altres parents som be
tenguts e obligats en loor e grantment regraciar a nostre
Creador lo que nos farem de nostra part lo mills
que porem: Encara mes per algunes materies dependents de
nostre dit cosi e de vos e per autres enviam prestament a
vosaltres los nostres amats e feells Aymar de Puyzen
dit Capdaurat cavaller nostre conseller mestre dostall e
nostre bayle de Vianoys e mestre Johan de Rehillach
nostre notari e secretari als quals havem dat carrech
queus digan e exposen. E per çous pregam
que a ells vullau dar fe e creença en tot e quant vos
diran de nostra part. Scrita en Tours en lo XIII jorn
de octubre. – Loys etc.
(Después se quejarán algunos
catalanistas que se cambian los nombres.)

Leída la carta
que antecede, manifestaron verbalmente los Embajadores, de parte de
su Rey, el sentimiento que este había tenido al saber la muerte del
señor Primogénito; al propio tiempo felicitaron a los señores
Diputados por lo que había hecho el Principado cuando se trató de
libertar al Príncipe, y por último, les ofrecieron cualquier clase
de ayuda que el pais necesitase, asegurando a tal objeto, que
Francia contaba en aquella ocasión con grandes fuerzas, puesto que
su Rey pretendía entonces tener derecho al reino de Navarra.
El
mismo día, fueron expedidas las siguientes cartas.
Molt alt e
molt excellent Senyor.
Jatsia a vostra gran
Senyoria hajam scrit e acomanada creença an Joan Ferrer trames a
aquella de part de aquest Principat per los fets del noble don Jofre
de Castro e altres empero per quant apres la sua partida havem
sentides algunes coses subseguides en lo fet del dit noble qui son en
molta congoixa de aquest
Principat scrivim al dit Johan Ferrer lo
qual aquelles explicara a vostra Excellencia. Suplicam Senyor molt
alt vostra Serenissima Altesa sie de merce sua vulla
aquell benignament oyr e talment provehir en les coses que
aquest Principat lo qual sempre en lo servici de aquella enten
sie sublevat de tals congoixes e no sie forçat usar de
les coses permeses ab la capitulacio per vostra Altesa fermada
e jurada. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda
de vostra Serenissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e
prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona
a III de noembre del any Mil CCCCLXI. – De vostra Majestat
humils vassalls e subdits etc. Los deputats del General e
consell etc. – Al molt alt e molt Excellent senyor lo
Senyor Rey.

Als molt reverends nobles magnifichs e
honorables senyors los LXXII congregats representants la cort
general del regne Darago.

Molt reverend nobles magnifichs e
honorables senyors. Jatsie vos hajam scrit per En Joan Ferrer
trames a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest
Principat sobre los fets del noble don Jofre de Castro empero
per quant apres la sua partida havem sentides algunes
coses qui son en molta congoixa de aquest Principat scrivim al dit
Joan Ferrer aquelles comunique a vostres reverends nobles magnifiques
e honorables savieses. Sentiran adonchs aquelles quant ha gran
raho e causa aquest Principat de
entrenyorarse e destar congoixat. Per ço a
major descarrech e
desencusa nostra e de aquest Principat
pregam e exortam vostres dites reverencies e magnificencies vos
placie intercedir talment ab la Majestat del dit Senyor
Rey e
quant en vosaltres
sie prestament provehit que aquest
Principat
se sublevat de tals congoixes a les quals
necessariament per observacio de la capitulacio fermada e jurada per
la Excellencia del dit Senyor Rey et alias haurie provehir segons li
es permes. E
sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda
de vostres dites reverends nobles magnifiques e honorables savieses.
Scrita en
Barchinona a III de noembre del any
Mil CCCC sexanta hu. – M. de Monsuar dega de Leyda. –
Los deputats
del General
e conçell lur representants lo
Principat de Cathalunya.

Igual a la carta que antecede, se
enviaron otras, dirigidas a los Diputados de Aragon, al
Justicia del mismo reino y a los jurados de Zaragoza.

Al molt
honrat lo Senyer En Joan Ferrer misatger a la Majestat
del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.

Honrat Senyer. Apres vostra partida som avisats
multiplicadament que presa per los oficials de Ribogorça
la vila de Lasguarra qui es del noble don Jofre de Castro
segons en vostres instruccions es contengut les hores sen
menaren
presos Alvaro de Fita e Pedro de Entramasaguas
servidors del dit noble e que lo governador daqueix
regne com a procurador segons se diu del dit comdat haurie
ofeguat (ahogado; aufegat; ofegat) e apres
penjat lo dit Pedro fahentli proces que havie trenchada
salvaguarda per ço com informat lo dit Pedro que en
hun castellet prop de la dita vila lo qual te
Blasco de Bardaxi qui ensemps ab altres feu la robaria
de la dita vila havie de les coses robades ere anat alli e sen havie
portats certs bestiars quis dehie esser de la dita presa. E no
obstant sie stat allegat axi com es ver segons a bocha
e per letres som avisats que lo dit Pedro encontinent
que sabe los dits bestiars no esser de la dita roberia
restitui aquelles lo dit empero governador o
procurador com dit es ha aquell exequtat la qual cosa ab
no pocha molestia nostra e de aquest Principat es presa com
sie devallant directament de o per les roberies e dans
donats per mossen Rebolledo e o gents sues al dit don Jofre e
a sos vassalls les quals juxta informacio rebuda apparrien
esser fetes per causa de haver adherit lo dit noble als actes
dels cathalans. Considerants adonchs les dites coses e encara
com aquelles eren stades manifestades a la Majestat del Senyor Rey
per nostres letres recau en opinio e creença aquest Principat
que lo dit Pedro es stat desempetxat per haver adherit
ensemps ab lo dit noble als dits actes dels cathalans e lo
dit governador qui de totes les dites coses ere cert e sab que lo
dit don Jofre ha en lo castell e vila de Lasguarra tota
jurisdiccio civil e criminal mer e mixte imperi ha precipitada la
exequcio del dit Pedro lo que semblave esser stat fet ab
intelligencia del dit Senyor Rey car pus
lo tenie pres tota hora ere a temps exequtarlo si los
negocis no vinguessen al repos per nosaltres desijat e
justicia ho exigis. Aquest Pedro com sabeu per esser stat en lo
exercit ere plenament assegurat e en salvaguarda per la capitulacio e
los qui contra aquella han fet son haguts per enamichs
e acuydats de aquest Principat lo qual en tanta
congoixa es constituit per tals actes que mes nos pot dir com
aquest interes ultra la universalitat quascuns particularment
tocha e en scrits redubtes e pensaments a tots
constituescha. Per ço havem delliberat scriure
a la Majestat del Senyor Rey e als LXXII representants la cort
Darago
e altres avisants los que per vos a la Altesa del
dit Senyor Rey e als altres seran explicades aquestes fahenes
e congoixes. Donada adonchs al dit Senyor Rey la letra
que sera ab aquesta encontinent que rebuda la hajats
(rasgo occitano; hajau; recibida la hayáis) explicareu a sa
Majestat totes les coses predites significant a aquella la gran
congoixa e perpleix en que nosaltres e aquest Principat stam
circa la provisio fahedora per integracio de la dita
capitulacio suplicant humilment e devota per merce sua vulle
prestament provehir a les dites coses per manera que aquest Principat
ne la dita capitulacio no resten interessats. En altre
manera feu certa la sua Majestat que a nosaltres covindra no
voluntariament per observança de la dita capitulacio entendre
prestament en fer publicar per enemichs e acuydats los
dits mossen Luis Castro procurador del dit comdat mossen
Rebolledo Blasco de Bardaxi e altres damnificants lo dit don
Jofre e sos vassalls e encare totes universitats e
singulars qui les coses robades o part delles han receptades
e daqui avant sera procehit de fet e per justicia segons es
permes ab la capitulacio predita la qual la prefata Majestat
quant a ella se sguarda segons son virtuos scriure e
aquest Principat per son interes axi universal com
particular no solament volen e entenen be tenir e servar mas
encara inviolablament esser custodita. E per lo
semblant donareu les letres als dits LXXII e altres als quals
de part del dit Principat direu e comunicaren (comunicareu,
hay muchos casos en los que la n y la u se intercambian en estos
textos
) totes les dites coses per retre be e be scusats a
nosaltres e aquest Principat. E de les respostes del Senyor Rey
e dels dits LXXII e altres e encara del que sentir poreu circa
aquest negoci e de tot lo succes nos avisau decontinent
amplament e clara. E tingueus Jhesus en sa proteccio.
Data en Barchinona a III de noembre del any Mil
CCCCLXl. – M. de Monsuar dega de Leyda. – Los diputats del General
e consell llur representants lo Principat de
Cathalunya.

Dadas las gracias a los embajadores de Francia
por el diputado eclesiástico Manuel de Monsuar, pasaron a ocuparse
de este y otros varios asuntos pendientes, como el de don Jofre de
Castro y el de la pacificación de ciertos bandos que existían en
esta ciudad y en el resto del Principado, y después de larga
conferencia, acordaron el nombramiento de nueve personas, para que
redactaran las contestaciones que se hubiesen de dar así al Rey de
Castilla, como al de Francia, y buscasen los medios para poner en
ejecución lo acordado relativamente a los demás negocios.